Paper i poesia...

Diumenge... m'encanta sentir que ja s'apropa l'estiu, notar el sol escalfant la pell i un esclat de colors i de llum al meu voltant.

 

Avui us deixo un àlbum que vaig fer amb feltre, molt a lo "Àgata Ruiz de la Prada", però jo sóc així de colorista, potser perquè sento que els colors donen vida.

I vull aprofitar per anar fent un petit recull de poemes que en algun moment del meu camí han deixat la seva empremta, per un motiu o un altre, paraules que t'arriben al cor, que desperten sensacions o records amagats.

Avui començo amb un poema de Mario Benedetti, potser no és dels més coneguts, potser el copio aquí perquè aquesta és una bona època per obrir portes, per cercar, per estar més receptiu, per intentar trobar aquell cel especial que només a nosaltres ens pertany i on ens esperen els nostres somnis...

Otro cielo (Mario Benedetti)

No existe esponja para lavar el cielo
pero aunque pudieras enjabonarlo
y luego echarle baldes y baldes de mar
y colgarlo al sol para que se seque
siempre faltaría el pájaro en silencio

no existen métodos para tocar el cielo
pero aunque te estiraras como una palma
y lograras rozarlo en tus delirios
y supieras al fin como es al tacto
siempre te faltaría la nube de algodón

no existe un puente para cruzar el cielo
pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla
a fuerza de memoria y pronósticos
y comprobaras que no es tan dificil
siempre te faltaría el pino del crepusculo

eso es por que se trata de un cielo que no es tuyo
aunque sea impetuoso y desgarrado
en cambio cuando llegue al que te pertenece
no lo querrás lavar ni tocar ni cruzar
pero estarán el pájaro y la nube y el pino.