Bocins de paper, màgia i colors: 1/3/13 - 1/4/13

dissabte, 30 de març del 2013

CREA: Art Journal 5



(...) Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
 perquè ho anem assimilant, 
perquè ho puguem convertir en paraules
 i perduri en el temps,
 el temps que no és res més
 que un gran bosc de paraules.
 I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc. (...)
 
(Miquel Martí i Pol)



 


Cuando paseo por las entradas de los distintos blogs siempre me siento atraída por aquellos trabajos que incluyen palabras, letras escritas con tanto cariño, diferentes formas, estilos, tamaños... 

A mi siempre me ha costado cambiar el estilo de mi letra, nunca me he detenido a hacer caligrafía, ni a estudiar las fuentes...

Esta quincena Aurora proponía una página de art journal dedicada a ellas. 

Mi primer paso fue estudiar las fuentes instaladas en mi ordenador y listar las que más me gustaban. Después... las ideas se agolparon...

En el fondo pegué una página de periódico que cubrí con una fina capa de gesso, un poco de distress vintage photo en los bordes y también utilizando una plantilla de letras. 

El texto: fragmentos de un poema sobre las palabras de Miquel Martí i Pol (uno de mis poetas preferidos) y que os regalo al final de la entrada. 

Y a empezar a escribir combinando diferentes fuentes, primero en lapiz, después utilizando el rotulador...


Este ha sido el resultado, pensé que no me gustaría escribir, pero las letras me secuestraron y no pude dejarlo hasta el final...

Espero que os guste, ha sido un bonito ejercicio que me ha permitido perderle el miedo a las palabras...


Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.


Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.

I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços del'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop deles coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.



dimecres, 27 de març del 2013

Projecte calendari: març


(...) Entra un març
per la nit de lluna plena
farcit de dies,
feliç, llarg,
astut, sagaç
per acolorir els camps
i accelerar el desglaç
amb un sol de mil raigs.

I ens agafa març de la mà
i ens durà a un abril de llum i esclat.
Verd, blavós, tendre i alat... 

(Isabel Barriel)

Buf!!! quants dies sense publicar res, i sense la tranquil·litat de poder passejar-me pels blocs i deixar comentaris... els finals de trimestre sempre són especialment durs i no sé com m'ho faig, però any darrera any la feina se m'acumula!!! no n'aprendré mai... bé... espero que sí :).


Ara tinc unes quantes coses pendents que espero poder penjar aquests dies. Avui però, abans que es tanqui el mes de març volia penjar la pàgina del calendari que faig intercanviant tags amb la meva amiga Pilar. 

Aquesta vegada el motiu del tag de les dues també va coincidir: l'arribada de la primavera. 

Jo, a més, aprofito el meu per participar en el 8è repte de teroladas, on cal fer servir un segell d'aquests tan fantàstics que dibuixa la Lídia i aquesta vegada no hi ha pautes, tot serveix!

En el meu tag, com no! un petit fragment d'un poema de la Isabel Barriel.

I aquí us deixo el tag que em va regalar la Pilar i la pàgina del meu calendari, val a dir que no estava gens inspirada... però espero aviat recuperar la inspiració i sobretot el temps!!!


dimecres, 13 de març del 2013

CREA: Art journal 4


Aquest és el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

(Antoine de Saint Exupéry)



Después de muchos días con este trabajo inacabado encima de mi mesa, ayer intenté encontrar un huequecito entre correción y corrección para terminarlo. Mi "alergia" a las pinturas no me ayudaba a acabar de darle forma. Al final lo conseguí :).

Esta quincena Aurora proponía un collage muy especial, añadir capas y objetos a un fondo. 

Desde el primer momento tuve claro qué quería hacer, pensé en la cerradura de una puerta y una mirada de una imagen de un calendario de Rebecca Dautremer cuyas ilustraciones me fascinan y que, a pesar de estar "caducado", todavía sigue colgado en mi estudio.

Empecé con mucha ilusión, dos días después de la propuesta, pegando todo tipo de objetos: puntas, cintas, arandelas metálicas, un corazón, una flor troquelada, uns estrellas de madera... capa de gesso y... oh problema! cómo pintaba esto? Mi primer intento fue con tintas en spray, pero no me gustó el resultado. Es lo que menos me gusta del gesso, como resbalan las tintas y se pierde la intesidad de su color. Así que ayer, valiente :) me enfrenté a los pinceles que tanto detesto... y me dejé llevar. Quise darle un cierto toque metalizado añadiendo pizquitas de pintura dorada y plateada a los colores que iba mezclando al azar. Y este fue el resultado. Me parece una página extraña (y pesa un montón!) pero me gustan los colores que al final he conseguido.

divendres, 8 de març del 2013

Aniversari i més...


(...) Avui és el teu gran moment. La vida que has estat esperant succeeix al teu voltant.

(Shauna Niequist)



Ara ja fa unes setmanes va ser el meu aniversari i vaig voler fer un detallet pel dinar familiar que havia organitzat i també una setmana després per uns amics. 

Tenia clar que faria una petita exploding box (que em va ensenyar a fer la meva amiga Pilar) per posar-hi unes xocolatines i una argolla per posar els tovallons de paper a conjunt. 
 
Així que em vaig posar "manos a la obra" i aquest en va ser el resultat, el podeu veure a la taula parada i per separat :).

 



Al llarg d'aquestes setmanes he anat rebent molts "regalitos", uns quants d'scrap (papers, cosetes per decorar, etc.), altres més personals o per la casa i tots m'han encantat, però us en volia ensenyar dos en particular. 

Per què? un d'ells me'l van fer uns amics, la Pilar i el Pere que s'han enganxat del tot a l'scrap, i la veritat és que m'encanta!!! és aquest especial ram de flors que ja llueiex a casa :).

L'altre van ser dues capses sorpresa, una plena de botons i l'altra plenes de trossets de cinta de mostraris, ostres!!! quina passada!!! em vaig quedar amb una cara quan les vaig obrir!!! ara el meu cap ja maquina com ho podrà utilitzar :). Cal tenir en compte que a la imatge només surt una petita mostra de tot el què s'amaga dins de les capses que són plenes!!!


I ja per acabar l'entrada d'avui us volia mostrar la darrera cosa que m'agafo també com a regal d'aniversari tot i que no ho sigui.

 L'Esther va organitzar un petit sorteig d'unes llibretetes que havia fet i em va tocar!!! 

Dimecres quan vaig obrir la bústia, m'esperava la sorpresa!!! quina il·lusió!!! perquè m'encanten els seus treballs, perquè havia gaudit d'un curs seu de transferències, perquè les pàgines estan tenyides utilitzant nogalina (ostres ho haig d'aprendre això!!) amb un resultat espectacular... en fi... que moltes gràcies ara públicament. :).





diumenge, 3 de març del 2013

Junts...

Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.

(Quan tot s'enlaira, Txarango)



Aquesta setmana la mare d'un amic ha fet 70 anys i em fa fer un encàrrec per fer-l'hi alguna felicitació especial. Jo vaig proposar-l'hi fer un petit àlbum desplegable que ja he fet en altres ocasions i que queda molt maco per posar-hi fotos petites diferents, tenir un espai per signar, afegir algun text i, en aquest cas també una butxaqueta per posar-hi uns dibuixos de les nétes.

Després d'un anar i venir de mails amb fotos, trucades per tenir pistes (com que pinta samarretes a mà, etc.), una dosis de creativitat, un caos sobre la taula (i el terra, i les cadires, i els prestatges, jejejeje) i unes quantes hores de feina intensa, aquest ha estat el resultat. 


 

Jo n'estic molt satisfeta, cada vegada em sento més còmode fent treballs amb un aire antic, espero que l'hi hagi agradat molt (avui ho sabrem :)).

El regal l'he posat en un sobre de craft decorat.

darrera
davant





















Si esteu interessats en l'estructura podreu trobar una mica de tutorial a l'apartat de tutorials que estreno avui :).