Per la Pat

La vida no es mesura pel nombre

de vegades que respirem,

sinó pels moments que

ens deixen sense respiració.

(Anònim)

Ja fa un parell de mesos que va ser l'aniversari de la parella del meu nebot, la Pat. Feia 25 anyets!!! 

Li volia regalar unes lletres decorades amb el seu nom (és l'avantatge de tenir noms curts sinó un es queda amb la inicial) però em va coincidir amb el final de trimestre i una pila de correccions sobre la taula. 

Com diuen que més val tard que mai el dia de l'aniversari del meu nebot ella també va rebre el seu regalet.

Vaig continuar amb els papers que tenia sobre la taula i amb els quals havia fet una llibreta. Definitivament aquest ha estat el meu any del color blau turquesa i les tonalitats blau-verd!!! i... com no! les fustetes!!

I jo que no m'agradava fer coses amb cors... ehem, ehem... després d'això ja ningú em creurà :).

Espero que us agradi! jo vaig gaudir molt decorant les lletres!

 

Regals, capsetes i altres...

Ah! Que importants que són

a l'hora de fer la felicitat

les altres persones, les bones accions

i els senyals d'afecte entre elles.

(James Vila Blake)

El solstici d'hivern va portar a casa un regal avançat de Nadal que em feia moltíssima il·lusió. Embolicat de manera espectacular (no vaig fer foto de l'emoció) em vaig quedar sense paraules en obrir-lo. Què era?? La meva ja estimada Cameo :). 

Des de feia ja no sé si setmanes o algun mes que havíem fet una trobada a l'Enxaneta per compartir experiències amb la màquina, que només parlava d'ella, em vaig quedar embadalida! Vaig començar a fer guardiola però de fet crec que no vaig arribar als 30 euros perquè el regal va arribar inesperadament (moltes gràcies! ;)).

Em queda molt per descobrir i per experimentar, algun dia ja m'he enfadat amb ella, així ja no parlo sola... o estic més boja encara per parlar amb una màquina? jejeje, bé... no és una màquina qualsevol és una passada. Això sí... he descobert el submón de les cartolines, les que talla bé, les que arrossega... i espero fer-me una experta de velocitats i ganivetes i... jajajaja.

Apart de la Cameo i molts altres complements que em van portar després els Reis (encara no els he provat tots) també em van portar moltes altres coses xules, com per exemple un parell de troquels maquíssims (un d'estrelletes de la Martha Stewart i un d'hiven de la Fiskars) i tot un descobriment que anireu compartint amb mi al blog, una llibreta plena de frases xules (la llibreta del profesor Browne, d'un llibre que no coneixia que es diu Wonder).

Amb tot això i sense gaire experiència vaig voler fer l'estrena triomfal i vaig aprofitar els estris per fer alguns paquets per aquestes festes i unes quantes capsetes per regalar, amb xuxes o altres coses... La Cameo és increïble per retallar les capsetes!!!

Així que us deixo tot un repertori...

Primer els paquets amb els troquels que em van regalar...

I ara les capsetes (la qualitat d'algunes fotos és una mica nefasta, I'm so sorry!).

Els noms també estan tallats amb la Cameo. 

Quan em vaig descarregar els models de capses em va sorprendre a més que tallés de manera discontínua els plecs...

I algun paquetet amb etiqueta i ratpenats retalladets (es nota que tinc un amic enamorat dels ratpenats? :) i a més és el culpable de que estigui obessionada amb aquesta màquina diabòlica! :)).

 I per acabar us ensenyo un regalet "ensucrat" que vaig fer. 

Passejant per Barcelona amb la meva amiga Pilar aquestes festes vam descobrir una botiga de xuxes amb una presentació molt original. No vaig poder evitar comprar aquest "menú complet" amb la coca-cola, les pizzes, el frankfurt i les patates. 

Però volia decorar-lo a consciència, així que vaig agafar un plat de plàstic, vaig folrar el fons i vaig afegir el tovalló... i, és clar! faltaven les postres i els coberts. Vaig descarregar-me d'internet la imatge d'una forquilla i un ganivet i també el logo amb les lletres de Suchard per embolicar-ne un tros, vaig jugar una mica amb el programà i voilà!!! 

Divertit no?

28 anys...

El més important és 

emocionar-se,

estimar, tenir esperança,

estremir-se, viure.

(Auguste Rodin)

Diumenge passat va ser l'aniversari del meu nebot. 28 anyets!!! mare meva com passa el temps!! si recordo quan li feia de cangur i jugàvem a provar menjar amb els ulls tapats, o a inventar-nos contes, o a fer teatre o titelles, a amagar-nos pel pis... aish...

Millor deixo la malenconia i vaig directe a ensenyar-vos la targeta que li vaig fer. Sempre costa tant fer coses que resultin masculines! 

Aquesta vegada vaig optar pel tema fotografia, per allò que les imatges són plenes de moments passats normalment especials que ens agrada capturar perquè formen part de la nostra memòria. 

Al calendari compartit amb la meva amiga Pilar ja havia utilitzat un segell ampliat al 400% per fer una càmera amb allò que diuen paper piercing, i aquí vaig repetir.

Com a fons el meu estimat craft i un paper amb negatius i la resta... fustetes, cordill, la meva ja imprescindible roba de sac i una frase que avui encapçala aquesta entrada. Darrera algun detallet i a l'interior un sobre per posar-hi uns calerons, un marc polaroid que m'encanten (les dues coses sobre i polaroid retallats amb la Cameo) i l'estrena d'uns quants segells d'aniversari que em vaig comprar fa poquet (de Tini tam).

Espero que us agradi!!!

Els mesos de l'any: gener

Si mai et trobes perdut,

deixa que el teu cor 

et faci de brúixula.

(Wonder, R.J. Palacio)

La setmana passada tot i ser la meva primera setmana sencera de feina des d'abans de Nadal, va ser una setmana especial. Per què? doncs perquè vaig poder dedicar molt de temps a l'scrap i no m'acostuma a passar, sempre tinc mil coses acumulades per corregir, mil coses per preparar, apart de les tasques quotidianes.

Tenia algunes coses pendents per fer i vaig aconseguir fer-les pràcticament totes!!! Divendres tenia la sensació que no estava tan cansada com ho estic cada setmana, per què? doncs... la ment és tan poderosa!! l'scrap és tota una teràpia per a mi i quan trobo temps per posar potes enlaire la meva taula de treball :) i deixar anar la meva imaginació és com si el món s'aturés i fes tota una cura mental.

En fi... no divago més... aquests dies ja us aniré ensenyant tot el que tinc pendent (moltes coses!). 

El primer és el nou projecte que aquest any  hem iniciat la meva amiga Pilar i jo. Ja feia dos anys que havíem començat el projecte calendari. El primer any amb un tag intercanviat cada mes i el segon amb una pàgina de calendari amb les fotos d'una activitat que compartíem cada mes. De fet encara tinc moltes fotos per ensenyar-vos d'aquest calendari de l'any passat perquè el projecte va començar amb una pàgina senzilla i es va convertir gairebé amb un mini cada mes i això va fer endarrerir l'intercanvi (dissabte passat ens vam intercanviar el de desembre!!!).

Aquest any volíem fer quelcom més senzill, que ens permetés fer-ho cada mes sense excusa. Així que vam voler tornar al format "tag" o format petit. Jo ja feia temps que havia vist al blog de l'Olaya uns calendaris d'aniversaris fantàstics que tenen com a base uns marcs d'Ikea, així que li vam "copiar" la idea. Com en els darrers projectes no li fèiem ni cas al calendari vam decidir "passar" d'ell i directament fer una pàgina per mes amb una frase que ens agradés darrera.

Per inaugurar el gener vam decidir també utilitzar uns papers maquíssims i molt dolços que no vam poder evitar comprar a Creativa. Cada paper està dedicat a un mes de l'any i està ple d'etiquetes i il·lustracions de les quals t'enamores sí o sí :).

El resultat ha estat aquest:

La meva pàgina... (a la Pilar li agraden molt els gatets i per això la imatge de darrera). Apart dels papers de la col·lecció (Un año mágico, Arte & Scrap), he utilitzat un paper de fons de la Marisa Bernal.

I la de la Pilar... (a mi m'agrada molt el te :)).

Oi que és un projecte xulo??? el meu cap ja dóna voltes pensant en febrer :).

Dissabte de taller...

Per aquest món només

hi passaré una vegada.

Per tant, qualsevol cosa bona

que pugui fer, qualsevol acte

de bondat que pugui tenir

amb un altre ésser humà,

deixeu-me que el tingui ara.

No deixeu que l'ajorni

o que me l'estalviï, perquè

per aquest camí no hi tornaré

a passar mai més.

(Stephen Grellet)

Dissabte diferent... El dia es va aixecar amb un sol preciós i malgrat la mandra de llevar-se d'hora en cap de setmana em feia molta il·lusió. Per què?

Tenia programat un taller d'enquadernació a l'Enxaneta, el tenia ple!! i a més tenia tres alumnes especials: la Charo, la Rosa i la Gemma, seguidores fidels meves i ja amigues :). Allà es van afegir la Lídia que celebrava el seu aniversari fent el taller que li havien regalat la seva parella i la Núria i la Xènia, dues amigues adolescents que van fer un treball genial i que segur que van al·lucinar amb aquestes "adultes" que no van parar de riure en tot el taller :). Un plaer compartir aquest dissabte amb totes elles, va ser molt divertit. Moltíssimes gràcies per venir!!

L'objectiu era fer una llibreta des de zero amb un cosit vist molt versàtil. 

Cada noia va triar els papers que volia i vam posar-nos a treballar, bé... s'hi van posar elles, jo a donar ordres i a parlar sola, jejeje. 

Van prendre mesures, es van barallar amb el cúter (o cutre? ;)) i van despotricar de la cola :) (que noooooo, que per enquadernar no és millor la cinta de doble cara!!! aish... la Charo i la Rosa encara em maleeixen), amb alguna pausa per fer el tafaner al material de la papereria, per esmorzar (com ens cuida la Mercè!!), per xerrar i riure, sobretot riure... no us posaré algunes de les frases que van immortalitzar la jornada però crec que recordarem els moments durant molt de temps :). 

El resultat? doncs... mireu, mireu... cares de satisfacció d'un matí en bona companyia.

I aquí una mostra de les meves alumnes molt treballadores... semblen aplicades oi? :)

En un moment donat de la jornada la Lídia va treure el seu súperpalmàgic :) per fer una selfie... li he robat del seu blog... va ser un dels moments divertits!!

La jornada va acabar amb un dinar amb algunes d'elles on també s'hi va afegir la meva amiga Pilar, xerrant i compartint experiències i annècdotes. Un dia rodó! així que una altra vegada: moltes, moltes gràcies!!!!!!!!!!!

Per aquest taller m'havia passat les tardes de dimecres i dijous fent un model de llibreta de la mateixa mida que faríem i escrivint un tutorial per a que les noies se'l poguessin emportar.

Ara us ensenyaré la meva llibreta..., espero que us agradi.

Nit de Reis...

Tots els colors del capvespre,

tots els núvols del cel,

cada cim de la serra

volen veure els tres Reis.

(Isabel Barriel)

Nit de Reis... i ja ha passat el Nadal, per a mi aquest any més de pressa que mai... Però no tenim la fórmula màgica per aturar aquest temps misteriós... (jo cada any ho poso a la carta als Reis però no hauré estat prou bona minyona perquè no m'ho porten :)).

Avui faig la darrera entrada amb les postals de Nadal, aquest any he començat tard a penjar-les i no us vull atabalar més, així que avui tres de cop, les darreres, totes elles molt diferents. Encara em quedarà però una entrada amb totes les meravelles que he rebut d'aquest intercanvi (tot i que encara n'hi ha algunes que no han arribat però que em consta que han estat enviades :().

Aquí les teniu, que gaudiu d'aquest dia tan especial i que la seva màgia ompli cada dia d'aquest nou any.

 Una estrella amb sorpresa...

Taller d'enquadernació

Viure és aprendre i aprendre és viure.

Després d'uns dies desapareguda, m'aturo uns minuts davant de l'ordinador (la veritat és que ho enyorava). 

Avui entrada ràpida per anunciar un nou taller d'enquadernació a l'Enxaneta. Demà més postals... que encara no s'han acabat!! :) (aquest any vaig una mica tard...)

Aquesta vegada aprendrem a fer una llibreta amb un cosit vist, aprendrem a fer les mesures necessàries per aplicar-ho a qualsevol altre projecte i adaptar-ho a totes les mides, retallarem, encolarem, cosirem... utilitzarem materials propis d'enquadernació i ens endinsarem una mica més en aquest món.