"No caminis ni més de pressa ni més a poc a poc que la teva ànima. Perquè és ella la que t'ensenyarà quina és la teva utilitat a cada pas. De vegades es tracta de participar en un gran combat que ajudarà a canviar el curs de la història. Però, de vegades, es tracta simplement de somriure sense motiu a una persona amb qui et creues per casualitat al carrer."
(Paulo Coelho)
Fa dies que vull fer aquesta entrada, però com ja és habitual el final de curs m'abdueix i, o bé estic carregada de feina, o bé estic massa cansada per a fer res. I no és que no tingui res a ensenyar-vos (tot i que tampoc he treballat massa tres cosetes sí que he fet :)).
Avui però aprofito una estoneta abans de posar-me a corregir recuperacions per ensenyar-vos una targeta que vaig fer per un amic que no està en el millor moment vital. Pretenia ser una petita empenta a valorar les petites coses que tenim al voltant i que sovint ens perdem per buscar objectius que de vegades són inassolibles.
Aquesta és una targeta especial, especial perquè feia molt i molt de temps que volia provar alguna cosa així. I què té d'especial? Doncs, us explico...
Sempre m'han enamorat els pop-ups. M'encanten! Quan els meus nebots eren petits (i d'això en fa molts i molts anys) m'agradava molt anar a La Llar del Llibre (una llibreria de Sabadell) i tafanejar contes per regalar. Sempre em passava molt de temps fullejant els pop-ups. Els trobo màgics!! Fa temps també em van regalar un llibre amb una mica d'història i una mica de construcció i després d'anar a veure una exposició de llibres pop-up ,vaig dir-me: ara és el moment de provar-ho! però tampoc va ser-ho... :(.
Fa ja uns mesos vaig topar-me amb un vídeo d'una noia russa que fa àlbums infantils amb molts pop-ups a l'interior. Guauuuuuuuu! vaig dir!! quina passada!! i d'aquest vídeo vaig anar saltant mica en mica a d'altres, quantes coses meravelloses per aprendre!!. Fins que va arribar el dia de dir: posem-nos-hi!
Bé... aquest és el meu primer experiment seriós (ja havia fet alguna targeta amb estructures copiades), però prometo fer més proves i qui sap si algun dia m'atreviré amb un àlbum.
I no m'enrotllo més... us deixo amb la portada, l'interior i la contraportada. La primera i la darreramolt senzilles (cosa rara en mi....). Espero que us agradi tant com a mi fer-la (malgrat les errades que vaig haver d'anar rectificant sobre la marxa).
En aquesta targeta vaig jugar molt amb els troquels (moltes gràcies Charo pel regalet dels troquels de flors amb els seus troncs i fulletes, em van anar de conya i m'encanten!), els segells i poca cosa més.
M'agrada molt perquè quan tens la portada de la targeta no t'imagines tot el que pot amagar a dins, és genial!
