Monthly Challenge: Gerda Steiner

Spring is nature's way of saying, 'Let's party!'

(Robin Williams)

Porto uns dies desconnectada del món, dormint molt, descansant i gaudint de la tranquil·litat i dels amics. Volia fer mil coses i com sempre em faltaria un mes sencer per poder fer-les totes!

He abandonat les coses d'scrap però he passejat, descobert algun racó i sobretot he recuperat forces pel final de curs (aquest trimestre havia acabat molt esgotada!).

Ahir però vaig trobar una estoneta per fer la targeta ja habitual del repte de la Gerda Steiner que podeu veure aquí.

Ja feia molts dies que tenia clar com la volia fer i ahir vaig estar batallant amb la idea de la meva ment i la realitat de la cartolina :). Vaig estrenar els meus colors aquarel·lables i em vaig enamorar d'ells a l'instant!!! ara ja odiaré una miqueta menys acolorir segells :).

Estic contenta amb el resultat. Una nova targeta amb un aire infantil que aprofitaré per enviar a Sant Joan de Déu en el repte que ja fa uns anys organitzen des de 3flowers.

I aquí us deixo el resultat! Per a mi una targeta molt primaveral i acolorida.

LO "Records"

(...) Viure consisteix a construir futurs records. (...)

(Ernesto Sábato)

Avui entre exàmens i notes aprofito un minut de pausa per ensenyar-vos l'LO que vaig presentar a la fira de Sitges. Aquest any tots els LO havien de tenir unes coses en comú: una fotografia (la mateixa per a tots), el títol (recuerdos tot i que jo em vaig permetre la llicència de traduir-lo) i journaling amb algun sentiment que ens evoqués la fotografia.

Ràpidament vaig tenir la idea d'utilitzar una càmera i que la fotografia fos com el que veia a través de l'objectiu, però no sé perquè però em va costar molt posar-m'hi i materialitzar aquesta idea. Vaig barallar-me amb el fons, primer buscant papers i després amb un blanc que vaig "tacar" amb distress. I vaig voler lligar aquests sentiments escrits amb aquells cordills que tan m'agrada utilitzar, com a fil conductor de les paraules. Els enamels són una petita dedicatòria a la Charo (que m'ha viciat, jajajaja) i la ploma fa de missatgera de les meves paraules. Tot i que no s'apreciï massa tant en la ploma com en els negatius hi ha paper vegetal.

Tal i com li vaig dir a l'Esther, després de molt pensar-hi em vaig adonar que, apart de que no em sento còmoda treballant en espais grans, necessito tenir un vincle emocional amb els treballs que faig, potser per aquest motiu no faig encàrrecs. Em cal tenir un lligam amb una foto, o amb la persona a qui va adreçat el treball... que realment les emocions que em desperti siguin molt profundes. Potser és per això que em va costar.

Em va costar acostumar-me a l'LO que reposava a la taula del meu estudi i me l'anava mirant i remirant... quan més el mirava més m'agradava però no l'identifico com meu, és una sensació estranya... a veure què en penseu vosaltres...

I bé... no m'enrotllo més... aquí van unes quantes imatges...

L'escrit evoca la sensació que vaig tenir la primera vegada que vaig venir a Vilanova a veure un pis de lloguer, recordo que venia amb el cotxe i en un moment donat de la carretera davant meu va aparèixer aquell mar blau confonent-se amb el cel... Va ser l'inici d'un gran canvi a la meva vida... I l'inici de moltes i moltes passejades aprop del mar i de les meves paraules sobre una llibreta escoltant la remor de les onades...

Taller d'enquadernació belga a... Primavera Scrapera

Crear és viure dues vegades.

(Albert Camus)

Avui entrada breu per anunciar-vos el proper taller que faré, aquesta vegada en un entorn diferent i en un dia que espero sigui molt especial. La data? 16 d'abril... la cita? Primavera scrapera... la primera trobada d'scrapbook a Vilanova i la Geltrú que estem organitzant amb molta il·lusió ja fa molts dies.

Torno a repetir l'enquadernació belga que ja vaig fer fa uns mesos en un taller que va tenir molt d'èxit. Aprendrem a fer un àlbum (19x19 cm) des de zero, descobrint tots els petits misteris de l'enquadernació (mesurar, materials, tallar, encolar...). Un àlbum amb un cosit molt resistent i vistós i que podrem aplicar a molts d'altres projectes (llibretes o àlbums de diferents mides).

Us deixo amb les imatges de la meva proposta, molt colorista i rosa però fa poc més d'un mes vam anar amb la meva amiga Pilar a visitar el Molí Paperer de Capellades i és clar! jo no puc visitar una botigueta de museu on venguin papers macos perquè surto carregada. I així va ser! em vaig enamorar d'aquest fúcsia llampant, m'agrada molt l'energia que desprèn.

Val a dir que els papers que utilitzarem en el taller no seran necessàriament aquests, ni els colors :).

Sí que us puc anunciar que les persones que facin el taller si porten una foto que els hi agradi al mòbil i descarregant-se una aplicació de fuji podran imprimir directament en el taller la imatge que podran posar en l'objectiu d'aquesta càmera que he posat a la portada :).

Bé... sort que era entrada breu... (demà no em llevaré jo que sóc una dormilega...).

Dir-vos que apart del meu taller podreu triar i remenar entre d'altres tots espectaculars i que podeu consultar aquí.

Un tag per a la fira...

Sigues només qui tu vulguis ser,

no el que els altres vulguin veure.

(Anònim)

Cap de setmana especial per totes aquelles persones que ens agrada l'scrap, tres dies plens de cares conegudes, tallers, botiguetes, idees, treballs... Ja tinc ganes de passejar-me per Sitges i desconnectar una estoneta.

Si vosaltres us hi passeu trobareu dos treballs meus exposats a l'edifici Miramar. Avui us ensenyo el primer d'ells i del que n'estic més orgullosa: el tag.

Aquest any les condicions eren utilitzar només blau i blanc i utilitzar lletres que formessin paraules o no. Jo he volgut expressar el que l'scrap és per a mi: somnis, records, imaginació, volar, sentir, gaudir, compartir...

I aquest és el resultat... espero que us agradi. Jo m'ho vaig passar molt bé fent-lo.