Alguns persegueixen la felicitat; uns altres, la creen.
(Dita popular)
En moltes ocasions he pronunciat en veu alta que el fet de crear el bloc ha estat una de les coses més maques que m'han passat aquest darrer any.
El poder compartir allò que fas i que algú s'ho miri i ho valori i a més gosi a deixar els seus comentaris és una sensació que no es pot descriure.
D'alguna manera aconsegueixes sentir properes a moltes persones a qui no has vist mai cara a cara, però que descobreixen una mica la seva ànima a través de les paraules.
Ahir vaig rebre una fantàstica sorpresa.
La nit anterior en arribar a casa havia trobat un paperet de correus, què seria??? Hauria d'esperar a divendres.
Vaig anar a l'oficina de correus i, com havia de fer alguns encàrrecs, vaig fer un esforç per controlar la meva impaciència fins arribar a casa amb el paquetet dins de la meva bossa (cosa rara!! perquè el primer impuls hauria estat seure en un banc i trencar el paper!), en arribar, vaig voler fer-ho bé, així que vaig agafar la càmera de fotos mentre ho obria.
Bufffffff!!
la veritat és que em vaig emocionar. La Isabel (la guanyadora del meu
candy de 1r aniversari) m'havia enviat un regalet, un regalet????
noooooooo, un regalàs!!! ple de detallets i amb un miniàlbum fantàstic
amb els tags que ella fa i que jo n'estic enamorada, amb un dibuix preciós i una dedicatòria. Tot fet amb molt d'afecte.
No podria descriure el què vaig sentir (i això que el meu fort és escriure els meus sentiments!! :) però em vaig quedar sense paraules i és que sovint aquestes es queden tan curtes!!!). És el primer regal d'aquest tipus que rebo i sempre el recordaré.
Aprofitaré aquests tags tan preciosos per guardar-hi aquelles cites que m'encanten i serà el meu petit tresor.
Moltíssimes gràcies Isabel, pels teus comentaris, per aquest detall espectacular, per la teva simpatia i entrega.