Els mesos de l'any: febrer

"La utopia està en l’horitzó. M’apropo dos passos, ella s’allunya dos passos. Camino deu passos i l’horitzó es mou deu passos més enllà. Per molt que jo camini, mai hi arribaré. Per a què serveix, doncs, la utopia? Per a això serveix: per caminar” 

(Eduardo Galeano)

No volia que s'acabés el mes sense fer l'entrada del projecte particular que comparteixo amb la meva amiga Pilar. Aquest mes ens hem intercanviat la pàgina de febrer amb les imatges de la nostra trobada de gener. 

Vam passar un dia diferent i divertit, pel matí passejant pel barri del Born de Barcelona que és ple de racons especials i per la tarda vam anar al Museu de les Il·lusions, jo no sabia ni que existia però ella em va comentar que li feia gràcia anar-hi. La veritat és que ens ho vam passar "pipa" com dues nenes petites jugant davant les imatges que hi ha pintades a les parets d'aquest curiós museu. Vam riure molt. Les nostres pàgines intenten reflectir alguns d'aquests moments.

Primer us ensenyo la meva pàgina (davant i darrera i la pila de tags perquè no sabia quines fotos triar!!). Quan vaig veure la foto tocant la Terra amb la Lluna als nostres peus vaig tenir clar ràpidament quin paper volia utilitzar i que la decoració serien aquestes estrelletes que són un troquel que vaig comprar fa poquet. Les lletres formen part d'una bosseta de lletres troquelades que em va regalar la Charo ja fa mooooolttt (moltes gràcies!!).

La part del darrera reflecteix la nostra passejada i el dinar al barri del Born. I síiiii, va costar però vam trobar el vitrall amb l'escut del Barça a Santa Maria del Mar! :).

Una vegada més coincidim amb la foto de la portada amb la Pilar, aquí van les seves pàgines! estava desesperada perquè havia revelat tantes fotos que no sabia on posar-les :). Al final totes hi van tenir cabuda! :).

Ara a per la següent pàgina! :) 

60 anys (2)...

Fotografiar és posar en una mateixa línia de mira el cap, l'ull i el cor.

(Henri Cartier-Bresson)

Avui us deixo la segona entrada d'aquest àlbum dels 60 anys del meu germà. En aquesta entrada us mostro les primeres pàgines, ho aniré fent per entregues perquè tot sencer seria molt llarg.

Ja us vaig explicar que el fil conductor de l'àlbum és la fotografia, a totes les pàgines surt alguna càmera, i en la majoria d'elles són una part important (el paper del fons, les decoracions). Moltes de les fotos amagades estan en pàgines que simulen negatius (tinc la bind-it-all que odio a mort i gairebé no utilitzo mai per enquadernar però en aquest àlbum li he tret un profit inimaginable!!! jajaja).

Penseu que a cada pàgina hi ha desplegables que intenten seguir la mateixa estètica, així que veureu que les dues primeres pàgines amaguen dins seu unes quantes més. La feina va ser meva per fer fotos de conjunt, amb una tela d'enquadernar enorme a terra i jo fent equilibrismes :). I jo que sempre dic que no m'agrada fer LO's i acabo fent àlbums amb 40 LO's!! (bé... 40 potser no hi ha que sóc una exagerada...) :-O.

Les frases relacionades amb la fotografia són de fotògrafs o personatges relacionats amb aquest món i estan retallades amb la meva estimada Cameo que  no ha parat aquests dies. Moltes de les fotografies les vaig "revelar" amb format polaroid per internet, la veritat és que és la primera vegada que faig una comanda d'aquest tipus i em va encantar, apart de que ho vaig trobar més econòmic que les fotos habituals (és clar que em vaig demanar una pila :)).

No us fixeu amb les pintes dels anys 60, 70 (perquè el meu germà em mata) jajajaja.

Com no sabia les dates de les fotos les he anat posant per temàtiques, avui toca la de petit, germans i kumbaià :). No us he penjat les fotos individuals de cada pàgina perquè no us canseu, crec que així en grup ja us podeu fer una idea :). 

Espero que us agradin! 

 
 Aquestes dues pàgines s'obren cap amunt sortint...

I les de la dreta novament s'obrien...

60 anys...

La fotografia només pot representar el present, que un cop fotografiat, es converteix en passat.

(Berenice Abbott)

Ahir vam celebrar els 60 anys del meu germà. Ja feia temps que tenia en ment fer-li un àlbum com ja havia fet pels 50 anys de les meves germanes. Com sempre, malgrat saber-ho amb temps, vaig anar aparcant el moment de començar. Està clar que la meva creativitat funciona millor sota pressió!!

Fa uns mesos la Charo va venir a fer-me de profe per ensenyar-me una estructura que ja fa temps que volia aprendre: l'enquadernació amb espina. Em feia una mandra enorme aprendre mitjançant vídeos tutorials (qui em coneix sap que detesto mirar vídeos tutorials, perquè el que jo llegiria en tres minuts ho amplien a 25 i m'avorreixo moltíssim, perdent la paciència), així que li vaig comentar si me n'ensenyaria i ella va venir molt amablement. Moltísssssssssssssssimes gràcies wapa!!!!!! És el meu primer assaig amb un àlbum d'aquestes característiques i tan gran. He après que si vull que s'obri perfectament no puc carregar tan les pàgines :(, però estic contenta amb el resultat.

Tenia molt clar que aquesta seria l'estructura que utilitzaria i per Nadal vaig muntar-la tota. Entre unes coses i d'altres no vaig començar amb l'àlbum fins passat Reis, així que ha estat un mes molt intens d'scrap, però també molt gratificant abandonar una mica la feina del cole que sempre m'absorbeix massa i dedicar-me a una de les coses que més m'agraden: les manualitats. Per sort vaig comptar amb l'ajut de la meva germana que em va enganxar tots els papers de fons i també va fer una de les pàgines que veureu :).

Una de les passions del meu germà és la fotografia, aquesta és una passió que va heretar del meu pare. Quan jo era petita tenia el seu estudi de revelat dins de l'armari i recordo la llumeta vermella encesa per no entrar quan estava en procés. De fet totes les fotos que tinc jo de petita van sortir de la seva càmera. Per què us explico això? doncs... perquè aquest ha estat el fil conductor de l'àlbum. Sort que el tema càmeres sempre m'ha agradat per utilitzar-lo amb scrap perquè tenia una col·lecció de fustetes, papers, etc... immensa :). 

Avui només us mostraré la portada. L'àlbum fa 27x27 cm (el llom em sembla que fa 12 cm, perquè us feu una idea de les dimensions), està enquadernat amb roba de sac (vaig trobar una roba de sac preparada per encolar, com si fos una tela d'enquadernació, no us podeu imaginar la meva emoció en trobar-la!!!! ja sabeu que m'encanta!! ara em dedicaré a fer llibretes amb roba de sac, jejeje). 

La portada és molt senzilla (tot i que em va portar molta feina). Una càmera que ja heu vist en altres treballs meus retallada amb la Cameo (aquests dies ha tret fum! de fet m'he carregat un mat nou i una ganiveta nova!!! :O). Volia que fos una càmera especial, que es pogués obrir l'objectiu i sortissin unes quantes fotos del seu interior. Així que vaig retallar moltíssimes de les rodones interiors de l'objectiu per donar el volum suficient, vaig troquelar les fotos en forma de rodona i els hi vaig posar unes petites frontisses de cartolina als costats per fer l'acordió. Finalment a l'exterior vaig posar un brad per poder obrir l'objectiu i ho vaig tancar amb una mica de velcro (aquesta va ser una solució de darrera hora perquè no vaig pensar que òbviament en obrir l'àlbum també es desplaçaria l'objectiu i el seu contingut). Uns negatius de fusta i un petit toc blau-verd per trencar amb els colors marrons i negres van completar la portada.

Divendres in extremis vaig acabar-lo i de fet encara per la nit va estar assecant-se el glossy que havia posat a les paraules.

L'interior ja us l'aniré ensenyant mica en mica perquè l'entrada seria molt llarga (vull dir molt més encara, jejejeje).

En fi... crec que li va agradar molt. Jo he gaudit moltíssim fent-lo i pensant cada detall i per mi és molt gratificant saber que per ell serà un record molt especial.

Ah! la propera vegada que faci un àlbum pensaré primer en la capsa on posar-lo perquè aquest va ser un altre problema, per sort dijous en vaig trobar una, que tot i que és una mica gran vaig poder semi-adaptar-la. 

Au! no m'enrotllo més!! :)) Espero que us agradi!