60 anys...

La fotografia només pot representar el present, que un cop fotografiat, es converteix en passat.

(Berenice Abbott)

Ahir vam celebrar els 60 anys del meu germà. Ja feia temps que tenia en ment fer-li un àlbum com ja havia fet pels 50 anys de les meves germanes. Com sempre, malgrat saber-ho amb temps, vaig anar aparcant el moment de començar. Està clar que la meva creativitat funciona millor sota pressió!!

Fa uns mesos la Charo va venir a fer-me de profe per ensenyar-me una estructura que ja fa temps que volia aprendre: l'enquadernació amb espina. Em feia una mandra enorme aprendre mitjançant vídeos tutorials (qui em coneix sap que detesto mirar vídeos tutorials, perquè el que jo llegiria en tres minuts ho amplien a 25 i m'avorreixo moltíssim, perdent la paciència), així que li vaig comentar si me n'ensenyaria i ella va venir molt amablement. Moltísssssssssssssssimes gràcies wapa!!!!!! És el meu primer assaig amb un àlbum d'aquestes característiques i tan gran. He après que si vull que s'obri perfectament no puc carregar tan les pàgines :(, però estic contenta amb el resultat.

Tenia molt clar que aquesta seria l'estructura que utilitzaria i per Nadal vaig muntar-la tota. Entre unes coses i d'altres no vaig començar amb l'àlbum fins passat Reis, així que ha estat un mes molt intens d'scrap, però també molt gratificant abandonar una mica la feina del cole que sempre m'absorbeix massa i dedicar-me a una de les coses que més m'agraden: les manualitats. Per sort vaig comptar amb l'ajut de la meva germana que em va enganxar tots els papers de fons i també va fer una de les pàgines que veureu :).

Una de les passions del meu germà és la fotografia, aquesta és una passió que va heretar del meu pare. Quan jo era petita tenia el seu estudi de revelat dins de l'armari i recordo la llumeta vermella encesa per no entrar quan estava en procés. De fet totes les fotos que tinc jo de petita van sortir de la seva càmera. Per què us explico això? doncs... perquè aquest ha estat el fil conductor de l'àlbum. Sort que el tema càmeres sempre m'ha agradat per utilitzar-lo amb scrap perquè tenia una col·lecció de fustetes, papers, etc... immensa :). 

Avui només us mostraré la portada. L'àlbum fa 27x27 cm (el llom em sembla que fa 12 cm, perquè us feu una idea de les dimensions), està enquadernat amb roba de sac (vaig trobar una roba de sac preparada per encolar, com si fos una tela d'enquadernació, no us podeu imaginar la meva emoció en trobar-la!!!! ja sabeu que m'encanta!! ara em dedicaré a fer llibretes amb roba de sac, jejeje). 

La portada és molt senzilla (tot i que em va portar molta feina). Una càmera que ja heu vist en altres treballs meus retallada amb la Cameo (aquests dies ha tret fum! de fet m'he carregat un mat nou i una ganiveta nova!!! :O). Volia que fos una càmera especial, que es pogués obrir l'objectiu i sortissin unes quantes fotos del seu interior. Així que vaig retallar moltíssimes de les rodones interiors de l'objectiu per donar el volum suficient, vaig troquelar les fotos en forma de rodona i els hi vaig posar unes petites frontisses de cartolina als costats per fer l'acordió. Finalment a l'exterior vaig posar un brad per poder obrir l'objectiu i ho vaig tancar amb una mica de velcro (aquesta va ser una solució de darrera hora perquè no vaig pensar que òbviament en obrir l'àlbum també es desplaçaria l'objectiu i el seu contingut). Uns negatius de fusta i un petit toc blau-verd per trencar amb els colors marrons i negres van completar la portada.

Divendres in extremis vaig acabar-lo i de fet encara per la nit va estar assecant-se el glossy que havia posat a les paraules.

L'interior ja us l'aniré ensenyant mica en mica perquè l'entrada seria molt llarga (vull dir molt més encara, jejejeje).

En fi... crec que li va agradar molt. Jo he gaudit moltíssim fent-lo i pensant cada detall i per mi és molt gratificant saber que per ell serà un record molt especial.

Ah! la propera vegada que faci un àlbum pensaré primer en la capsa on posar-lo perquè aquest va ser un altre problema, per sort dijous en vaig trobar una, que tot i que és una mica gran vaig poder semi-adaptar-la. 

Au! no m'enrotllo més!! :)) Espero que us agradi!