Bocins de paper, màgia i colors: 60 anys...

diumenge, 5 de febrer del 2017

60 anys...


La fotografia només pot representar el present, que un cop fotografiat, es converteix en passat.

(Berenice Abbott)

Ahir vam celebrar els 60 anys del meu germà. Ja feia temps que tenia en ment fer-li un àlbum com ja havia fet pels 50 anys de les meves germanes. Com sempre, malgrat saber-ho amb temps, vaig anar aparcant el moment de començar. Està clar que la meva creativitat funciona millor sota pressió!!

Fa uns mesos la Charo va venir a fer-me de profe per ensenyar-me una estructura que ja fa temps que volia aprendre: l'enquadernació amb espina. Em feia una mandra enorme aprendre mitjançant vídeos tutorials (qui em coneix sap que detesto mirar vídeos tutorials, perquè el que jo llegiria en tres minuts ho amplien a 25 i m'avorreixo moltíssim, perdent la paciència), així que li vaig comentar si me n'ensenyaria i ella va venir molt amablement. Moltísssssssssssssssimes gràcies wapa!!!!!! És el meu primer assaig amb un àlbum d'aquestes característiques i tan gran. He après que si vull que s'obri perfectament no puc carregar tan les pàgines :(, però estic contenta amb el resultat.

Tenia molt clar que aquesta seria l'estructura que utilitzaria i per Nadal vaig muntar-la tota. Entre unes coses i d'altres no vaig començar amb l'àlbum fins passat Reis, així que ha estat un mes molt intens d'scrap, però també molt gratificant abandonar una mica la feina del cole que sempre m'absorbeix massa i dedicar-me a una de les coses que més m'agraden: les manualitats. Per sort vaig comptar amb l'ajut de la meva germana que em va enganxar tots els papers de fons i també va fer una de les pàgines que veureu :).

Una de les passions del meu germà és la fotografia, aquesta és una passió que va heretar del meu pare. Quan jo era petita tenia el seu estudi de revelat dins de l'armari i recordo la llumeta vermella encesa per no entrar quan estava en procés. De fet totes les fotos que tinc jo de petita van sortir de la seva càmera. Per què us explico això? doncs... perquè aquest ha estat el fil conductor de l'àlbum. Sort que el tema càmeres sempre m'ha agradat per utilitzar-lo amb scrap perquè tenia una col·lecció de fustetes, papers, etc... immensa :). 

Avui només us mostraré la portada. L'àlbum fa 27x27 cm (el llom em sembla que fa 12 cm, perquè us feu una idea de les dimensions), està enquadernat amb roba de sac (vaig trobar una roba de sac preparada per encolar, com si fos una tela d'enquadernació, no us podeu imaginar la meva emoció en trobar-la!!!! ja sabeu que m'encanta!! ara em dedicaré a fer llibretes amb roba de sac, jejeje). 

La portada és molt senzilla (tot i que em va portar molta feina). Una càmera que ja heu vist en altres treballs meus retallada amb la Cameo (aquests dies ha tret fum! de fet m'he carregat un mat nou i una ganiveta nova!!! :O). Volia que fos una càmera especial, que es pogués obrir l'objectiu i sortissin unes quantes fotos del seu interior. Així que vaig retallar moltíssimes de les rodones interiors de l'objectiu per donar el volum suficient, vaig troquelar les fotos en forma de rodona i els hi vaig posar unes petites frontisses de cartolina als costats per fer l'acordió. Finalment a l'exterior vaig posar un brad per poder obrir l'objectiu i ho vaig tancar amb una mica de velcro (aquesta va ser una solució de darrera hora perquè no vaig pensar que òbviament en obrir l'àlbum també es desplaçaria l'objectiu i el seu contingut). Uns negatius de fusta i un petit toc blau-verd per trencar amb els colors marrons i negres van completar la portada.

Divendres in extremis vaig acabar-lo i de fet encara per la nit va estar assecant-se el glossy que havia posat a les paraules.

L'interior ja us l'aniré ensenyant mica en mica perquè l'entrada seria molt llarga (vull dir molt més encara, jejejeje).

En fi... crec que li va agradar molt. Jo he gaudit moltíssim fent-lo i pensant cada detall i per mi és molt gratificant saber que per ell serà un record molt especial.

Ah! la propera vegada que faci un àlbum pensaré primer en la capsa on posar-lo perquè aquest va ser un altre problema, per sort dijous en vaig trobar una, que tot i que és una mica gran vaig poder semi-adaptar-la. 

Au! no m'enrotllo més!! :)) Espero que us agradi!





 


 
 

14 comentaris:

  1. Mare de Déu...quin goig de portada!!!!!. M'encanta, m'encanta i m'encanta!!!!. Aquesta càmera de fotos i les fotos sortint de dintre...és que no es pot aguantar de bonica!!!jajajajaja. I la portada amb roba de sac un encert total!!!. Bé, tota la portada és un encert total!!!!!!!!
    I jo no vaig fer res més que ensenyar-te el poc que sé...tu t'has graduat "cum laude"!!!jajajaja
    Petonets i bona setmana!!!!


    Charo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!! Això de les fotos sortint em portava de cap i no sabia massa bé com fer-ho però una que és tossuda ho va aconseguir!! jejeje i la roba de sac dóna un toc rústic i potser fa més masculí :). A mi m'encanta i com en vaig comprar un metre i la peça és enorme segur que continuaré enquadernant amb roba de sac!. M'encanta l'estructura però potser seria més adient amb un àlbum més primet, em vaig anar emocionant posant desplegables i volum i al final la feina és obrir-lo, jajajaja, però tot i que no s'obri totalment les pàgines es veuen perfectament. Així que de cum laude res, jajaja. Molts petonets i mès gràcies

      Elimina
  2. I felicitats per al teu germà!!!. Es que amb la portada se m'ha oblidat de dir!jajajajaja

    ResponElimina
  3. Quina xulada d'album!La portada és una passada. M'encanta lo de les fotos que surten de l'objectiu i l'enquadernació amb la roba de sac. Ja estic desitjant veure totes les pàgines. Un cop més em trec el barret davant d'aquest treball! Petonets i bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!!! ha estat una feinada però genial! jo que dic que no m'agrada fer LO i resulta que acabo fent àlbums amb 20 LO dins :). Com li comentava a la Charo això de les fotos ho portava ficat tan al cap que fins que no se'm va acudir com fer-ho no vaig parar i la veritat és que va fer molta gràcia i va sorprendre. Un petonàs i bon diumenge a tu també!

      Elimina
  4. Ostres!!! Quina passada, la portada enamora, i la resta, no cal dir res més. Quan miro el teu blog sempre em fas caure la baba. Tot el que fas m'encanta.

    Una forta abraçada!!!!

    Àngels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Àngels!! M'alegro que t'agradi i que m'ho transmetis per aquí, em puja l'ego, jejeje. Espero que la testa també t'agradi i potser et serveixi d'inspiració. Molts petonets

      Elimina
  5. Ohhhh Montse, aquesta portada és absolutament fantàstica.
    Ja tinc ganes de veure aquest àlbum per dins.
    Petonets guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!! L'interior us l'aniré ensenyant per fascicles perquè no us avorriu, jejeje. Molts petonets

      Elimina
  6. Montse, és dels treballs més macos que he vist des de fa temps. No hi falta cap detall, ni en sobra. El fil conductor de la fotografia és perfecte, i fer un àlbum per un home ho fa més difícil. Tot superadíssim i amb nota!!!!
    Tinc ganes de veure més.
    Gràcies per compartir-ho.
    *Es nota que aquest treball ha estat preparat amb molt molt carinyo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu per deixar aquest comentari. Em sento afalagada. Jo estic contenta del resultat, el tema de la fotografia era molt personal però tot i així a mi sempre m'ha agradat utilitzar càmeres i motius fotogràfics i ja tens raó que fer treballs d'scrap per homes és complicat, tot i així en alguna pàgina se m'ha despertat la cursileria, jajaja. Espero que no et decebi l'interior. Un petonàs

      Elimina
  7. Montse....Com sempre genial!!!! I lo de la càmara és una passada! Super original i currat!!!! .....I aMb moltes ganes de veure l'interior!!!!
    Molts petons!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies wapa!!! això de la càmera que s'obria era una idea que vaig tenir des del principi, però fins dos dies abans d'acabar no vaig saber com fer-ho :O, definitivament la meva inspiració sempre va a contrarellotge, jeje. Un petonàs

      Elimina