Bocins de paper, màgia i colors: 2013

dimarts, 31 de desembre del 2013

Et desitjo... (1 dia per estrenar un nou any)




Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa,
 i que ja madur, no insisteixis en rejovenir,
 i que sent vell no caiguis en la desesperació. 
Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor
 i han de fluir entre nosaltres.

(Víctor Hugo)

I per acomiadar l'any un parell més... de colors diferents i atípics. Deixo els vermells i els blancs (només per un dia :)) i pinto les postals de blau i de lila (aquest darrer sé que és un dels colors preferits de la Raquel, a qui anava adreçada aquesta postal i que va fer una entrada molt maca al seu bloc).

FELIÇ ANY NOU A TOTHOM I QUE TOTS ELS VOSTRES SOMNIS ES FACIN REALITAT!!!!



dilluns, 30 de desembre del 2013

Et desitjo... (2 dies per estrenar un nou any)



Igualment et desitjo que siguis tolerant i respectuós.
No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil,
sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable
i que fent bon ús de la teva tolerància
serveixis d'exemple als altres.

(Víctor Hugo)


I avui us deixo amb un parell més de postals... continuo amb el craft, amb el vermell i amb els estels... també tenen un punt de màgia, em fan pensar que la seva llum sempre ens guia el nostre camí...

La segona és una variant de la primera amb la música afegida... sempre m'acompanya i és un desig per aquest nou any, que cada instant s'ompli d'una melodia especial...




diumenge, 29 de desembre del 2013

Et desitjo... (3 dies per estrenar un nou any)


Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble.
Que en els moments difícils,
quan no et quedi res més que aquesta utilitat,
et serveixi per mantenir-te en l'esperança.

(Víctor Hugo)


Molts dies novament sense publicar, dies en certs moments complicats, però també dies per compartir... 

Ja sé que vaig al revés del món però les circumstàncies no m'han permès fer les entrades que desitjava abans de nadal, així que jo començaré ara a publicar les postaletes que he anat enviat fruit d'aquest intercanvi. Desitjo que us hagin agradat i que per uns moments us hagin fet esboçar un somriure o omplir-vos d'il·lusió. 

Aquesta d'avui no ha format part de l'intercanvi però ha estat per un amic que sempre està al meu costat i és la meva manera particular de dir-li gràcies.

Moltes ja sabeu que sóc una enamorada de la lluna (tot i que vitalment m'agradi més el dia que la nit) i quan vaig trobar aquesta lluneta de fusta vaig pensar que acompanyaria a l'escaleta que havia comprat... qui sap si algun dia podrem tocar la lluna amb la punta dels dits? ara per ara em conformo en pensar que existeix una escala que porta als nostres somnis i que ens permet gaudir de bocinets de la màgia que la lluna ens transmet...





divendres, 20 de desembre del 2013

Et desitjo... (5 dies per Nadal)


Et desitjo també que tinguis amics
i que encara que pocs siguin nobles i fidels,
i que n’hi hagi almenys un en qui puguis confiar totalment.
I perquè la vida és així
et desitjo també que tinguis alguns adversaris,
ni molts ni pocs, en la mesura exacta,
perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses.

(Víctor Hugo)

Darrer dia d'escola (quines ganes tenia que arribés aquest dia!!!) tot i que sé que el temps passarà volant i no me n'adonaré de res, però necessitava aturar-me...

Avui us deixo amb un altre assaig de postaleta, aquesta també molt senzilla, amb uns flocs de neu amb embossing (vaig confondre el potet de les pòlvores blanques i em va quedar un floc transparent, jeje...). 

Per cert... ahir ja van sortir les meves postals d'intercanvi, segurament no arribaran a temps per Nadal però espero que sí serveixin per desitjar-vos un feliç any nou a totes. Volia fer-les totes diferents però no he tingut ni el temps ni la inspiració al meu favor, així que algunes rebreu el mateix model. 

Haig de dir-vos que a casa ja llueixen gairebé totes les vostres i aquests dies m'han fet sentir molt bé. La meva cartera deu al·lucinar perquè dia sí, dia també han anat omplint la meva bústica. Mil gràcies a totes!!! (ja us escriuré un mail personalitzat :)).


dimarts, 17 de desembre del 2013

Et desitjo... (8 dies per Nadal)


 Et desitjo primer que estimis, i que estimant t’estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d’oblidar, no guardis rancor.

(Víctor Hugo)


Avui navegant per la xarxa m'he trobat un escrit de Víctor Hugo que m'ha agradat i m'ha fet pensar en aquesta llista de desitjos que tots fem de manera inconscient quan l'any s'acaba. L'escrit es diu "et desitjo" com el títol d'aquesta entrada i us l'aniré mostrant aquests dies.

Al fragment d'avui acompanya una postaleta molt senzilla que forma part d'un seguit de proves que vaig fer abans d'impartir un taller de posals que vaig fer a l'Enxaneta

No m'acaba de convèncer però la vaig regalar a una companya de l'escola i ella es va quedar al·lucinada (val a dir que no està acostumada a rebre postaletes i menys fetes a mà :)). Ah! per cert... la qualitat de la foto és terrible, la vaig fer de nit i sobre del portàtil, aish... i és que ara la llum ens deixa tan aviat que quan me n'adono s'ha fet de nit!

 

diumenge, 15 de desembre del 2013

Projecte calendari: desembre


Tot sembla impossible fins que es fa.

(Nelson Mandela)


Molts, molts dies sense publicar, molts dies passant de puntetes pels blocs que segueixo sense tenir un moment per deixar-hi un comentari (espero que em disculpeu), molts dies amunt i avall, dies de neguits, de nervis, d'hospitals amb la meva mare, de cotxe amunt i avall i tot això coincidint amb el final de curs, buf!... esperem que algun d'aquests desitjos que acumulem per aquestes dates puguin fer-se realitat: poder gaudir d'uns dies de Nadal amb una certa tranquil·litat al costat de les persones que estimem.

Tenia moltíssimes ganes de tornar a publicar, però sobretot de tornar a crear i avui hi he pogut dedicar una estoneta. 

He començat per aquest projecte que ja s'acaba :(: el calendari compartit amb la Pilar i he continuat fent algunes de les postaletes de Nadal que em vaig comprometre a fer per l'intercanvi i que malauradament les circumstàncies no m'han deixat fer (però espero que arribin si més no abans que acabi l'any!!!). 

Volia disculpar-me públicament per aquest fet, però com deia en Lennon: la vida és allò que et va passant mentre intentes fer altres plans... i en aquest moment se m'han capgirat tots.

Sigui com sigui ara estic aquí i us deixo amb el meu tag de desembre, va ser un tag improvitzat a corre-cuita (no volia deixar en blanc la pàgina del calendari de la Pilar :)), així que em va quedar molt senzillet... (no n'estic gaire orgullosa però... com dic jo... "es lo que hay"), això sí, vaig estrenar els meus nous segells de nadal en català que vaig descobrir gràcies a la Rosa





El tag de la Pilar em va encantar!!!! (bé... encara em té enamorada, jeje) i això que jo no sóc gaire d'utilitzar verds (ni per Nadal) però el paper que va utilitzar és xulíssim i tots els detallets també. Ara he vist que la meva foto em va quedar un desastre així que haureu de passar-vos pel seu blog per veure-la millor.















divendres, 15 de novembre del 2013

Intercanvi de postals de Nadal


És temps de foc i fred,
és temps de llum d'hivern.

La lluna i els estels
pinten Nadal al cel.
 
(Isabel Barriel)
 
 
Aquests dies en passejar-me per molts dels blogs que segueixo ja he començat a ensumar el nadal, els vermells, els verds, els estels, els desitjos i els somnis m'envaixen en imatges de diaris de nadals, de postals, ... I és que realment tot passa tan ràpidament que no ens adonarem i aviat ja ens trobarem menjant torrons i neules :).
 
Avui ha arribat el fred i com aquests dies no tinc temps per fer gairebé res d'scrap (tot i que mil idees s'amunteguen dins meu) si més no volia penjar una imatge d'una postaleta que he fet i convidar-vos a un intercanvi personal de postals de nadal amb mi.
 
 

L'any passat vaig iniciar l'experiència i alguna seguidora meva s'hi va animar i va ser genial... m'encanta obrir la bústia i trobar un sobre personal! i més si va acompanyat d'una petita obra d'art d'algú altre que ho ha fet amb molt d'afecte.

Així que... si llegeixes aquesta entrada i et ve de gust participar-hi, només cal que m'ho diguis i em deixis el teu mail. Jo t'escriuré donant-te la meva adreça i tu amb respons amb la teva. Així de senzill!

La idea seria enviar-les passat el pont de desembre perquè tothom les pugui lluir per Nadal.

T'animes??? tens temps fins la primera setmana de desembre!!!

dissabte, 9 de novembre del 2013

Projecte calendari: novembre


La tardor s’ha fet poema
per recórrer tot el cel
i pintar amb colors de somni
el camp sota els estels.

La tardor s’ha fet poema
per créixer entre els bolets
i posar mots d’intempèrie
a les fulles d’arbres i arrels.

La tardor s’ha fet poema
per musicar moments
i cantar al bell mig de la natura
a l’aire, sense prèvia partitura.

(Isabel Barriel)
 



Ja fa uns dies que hem estrenat aquest mes de novembre i amb ell no podia faltar el tag del nostre particular calendari.

El cap de setmana passat vam compartir una estoneta d'srap amb la Pilar i vam aprofitar per fer puntualment (cosa rara :)) la nostra pàgina del calendari. 

Ha estat però una setmana de no parar i no he pogut penjar les fotos fins avui.

Aquest cap de setmana se celebra la Fira de Novembre a Vilanova i els nanos de la meva classe posaven una paradeta ahir per la tarda. 

Portem setmanes fent arracades i anells "scraperos" (ostres! no vaig fer fotos de l'enorme producció!) i la veritat és que han agradat molt però ens hem fet un fart de treballar!!!! 

Ara espero que vinguins uns dies de més calma...

 
Bé... històries apart... aquí us deixo el tag de la Pilar amb aquesta imatge tan maca de la noia que escombra les fulles i el meu amb aquest bolet que em va enamorar quan el vaig veure. 

Espero que us agradin!!!! 
















dimarts, 5 de novembre del 2013

Nadal al novembre...


Aprendre quelcom significa entrar en contacte amb un món desconegut on les coses més simples són les més extraordinàries.



Sempre m'ha agradat el nadal. Ja de petita comprava una cartolina gran i em dedicava a fer postaletes per tota la família i amics. Aquesta tradició no l'he perduda mai i m'encanta obrir la bústia i trobar un sobre diferent que no sigui una factura, és clar! :), em fa moltíssima il·lusió!. 
 
Ara amb tot el material d'scrap i tot el ventall de possibilitats que ens dóna la xarxa tinc la neurona boja pensant en les postals :).
 
 Bé... ja me'n vaig per les branques :). 
 
 El proper dia 16 faré un taller de postals de Nadal, si us animeu o coneixeu algú que pugui estar interessat em trobareu a l'Enxaneta. Estic preparant quatre models diferents, amb estructures originals però que cadascú pugui donar un toc personal en la decoració.


dissabte, 2 de novembre del 2013

Somnis d'scrap...



 La gran sort que un pot tenir és fer el que li agrada.
Trobar això és l'essència de tot.

(Pep Guardiola)


Fa uns dies vaig sorprendre'm en rebre la notícia que havia guanyat el sorteig que feia la Raquel, de somnis d'scrap en motiu del seu primer aniversari. 

No m'ho podia creure (mai he estat massa afortunada amb aquestes coses però darrerament estic de sort!).

Dijous vaig poder passar a recollir el regalet.

A primera hora del matí vaig anar tota contenta cap a correus amb molta il·lusió: què m'esperaria?? I quan vaig arribar a casa em vaig quedar meravellada. 

No només hi havia el regalet que havia anunciat (una pila de fantàstics papers de nadal, una estructura per un àlbum, unes pincetes, blondes, cintetes...) sinó que l'acompanyava un regal molt especial. 


Una capsa decorada per nadal i una llibreteta preciosa personalitzada amb el meu nom. Bufffffffff!! quina passada!!!! Les fotos no li fan justícia però realment és un treball perfecte.






Certament des de que vaig obrir el bloc només he gaudit de moments inoblidables, he tingut la sort de creuar-me amb persones meravelloses, moltes les he conegut ja en viu i en directe, d'altres estan sempre al meu costat animant-me amb els seus comentaris malgrat no haver tingut la sort de conèixer. 

La Raquel és una d'aquestes persones oberta, simpàtica, que sempre té un moment per respondre qualsevol pregunta que li facis sobre els seus treballs que són tan dolços com ella, no deixeu de passar pel seu bloc i descobrir-la. 

Realment aquests regals són molt especials per la dedicació que ha tingut la persona de manera totalment desinteressada, perquè en el regal també hi ha el regal d'un bocinet d'aquesta persona, de la seva il·lusió, de la seva creativitat, de la seva generositat... com dic jo: un petit tresor que no té preu... Com li deia a ella dir MOLTÍSSIMES GRÀCIES sona a poquet però ho sento així...


Ara espero que algun dia es creuin els nostres camins reals però mentre continuarem compartint la virtualitat amb igual afecte.


Gràcies Raquel!

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Tardor...

Ets jove i nou si et meravelles en veure que la llum surt cada matí,
si ets feliç perquè els teus ulls hi veuen,
perquè les teves mans toquen i els teus peus caminen,
si et poses a cantar de gust perquè el cor et batega.
 
Ets jove i nou si t'adones que vius,
si t'adones que avuui comences la resta de la teva vida.
 
Ets jove i nou si mires amb ulls nets la gent i les coses,
si ets capaç de riure, encara,
si saps alegrar-te amb les flors, petites i senzilles,
que neixen en el camí de la vida.
(Phil Bosmans)


Ahir vam celebrar amb molt d'endarreriment el sant d'una amiga i l'aniversari d'una altra. Per fer-ho, una sortideta a una zona preciosa, al voltant de Santa Maria de Besora.

 Els colors de tardor ja ens acompanyaven, les fulles caigudes cobrien el terra (m'encanta trepitjar-les!!) mentre ens apropàvem a un salt d'aigua espectacular (bé... deu ser-ho més quan baixa molta aigua, ahir només queia un rajolinet :) però igualment l'entorn i la passejada valien la pena!). 

Per rematar la sortida un bon dinar en un lloc preciós, conversa i com no! repartiment de targetes de felicitació.

Aquests dies estava totalment bloquejada a nivell creatiu, no paro quieta i no tinc un minut de pau... però tenia clar que volia deixar constància dels colors de tardor i vaig pensar: i si hi poso un mussol? 

Així que vaig estudiar totes les entrades el bloc de l'Elena (la number one en mussols, jeje) i al final em vaig decantar per un mussolet que vaig veure per internet (no em vaig apuntar d'on i ara ja no el trobo, arggggggg, sóc un desastrillo!).



Pel fons (apart de la meva estimada cartolina craft) vaig utilitzar el paper d'unes bosses que havia comprat i una mica de roba de sac, unes fulles troquelades, uns detallets de fusta i poca cosa més. 

A la part del darrera el paper d'un altre color i un bolet que em va agradar molt quan el vaig veure a La bolsera i a l'interior un espai per signar i la reflexió que ha introduït aquesta entrada i que vaig trobar molt maca quan la vaig llegir per primera vegada.

(darrera)


 
Al final vaig quedar satisfeta amb el resultat i a elles els hi va encantar!

Espero que a vosaltres també us agradi! 











dimarts, 22 d’octubre del 2013

Benvinguda Ela!


"Néixer per a existir. Existir per a experimentar. Experimentar per a aprendre. Aprendre per a viure. Viure per a estimar. I estimar per a ser feliç."

(Borja Vilaseca)
 
 
 
Ara ja fa unes setmanes va néixer la filla d'un company de feina, l'Ela, i hem recollit dinerets per fer-li un regal i per acompanyar-lo em vaig oferir per fer-li un mini. 
 
Ja fa dies que estic treballant amb un altre àlbum infantil i tinc la taula (i el terra!!!) ple de papers i cosetes per utilitzar així que va ser senzill posar-m'hi.
 
Suposo que a aquestes alçades ningú es creurà que no m'agrada el rosa, jajaja, valeeeeee, haig de reconèixer que de preadolescent vaig tenir la meva etapa rosa (com en Picasso però no pas en les creacions sino en la roba :)), però ara ja m'ha passat. Tot i que sí, no sé perquè darrerament m'estan sortint coses rollo xiclet de maduixa:). Fet i fet... ben mirat... no queda tan malament, no?? Bé... no segueixo no sigui que m'animi i surti a comprar-me uns pantalons o una samarreta rosa, jajajaja.

El cert és que porto unes setmanes de no parar, entre setmana anglès, reunions, correccions... em queda molt poqueta estona per l'scrap i estic poc inspirada. 
 
Els caps de setmana els aprofito per sortir i fer cosetes. Aquest passat la festa del modernisme de Santa Coloma de Cervelló, visita familiar a Sabadell, l'anterior DIYmania (la 1a fira de manualitats de Sabadell)... uis per cert!! no us he dit que vaig guanyar un dels sorteigs que es feien!!!! una subscripció anual a Kireei, quan em va trucar la Pilar per dir-m'ho no m'ho creia!!! (hi havia la tira de butlletes a l'urna!!! quina il·lusió!!!). 
 
Total (no m'enrotllo més) que aquest diumenge em venia de gust desconnectar la ment i posar-m'hi. I aquest ha estat el resultat. 
 
Les fotos són nefastes però el cel està d'un gris!!! (a veure si acaba la ditxosa calor que em té fregida!!) i no reflecteixen massa bé els colors però, com dic jo sempre: "es lo que hay!"
 

 
 

M'agrada molt aquesta estructura d'àlbum, és espectacular i dóna molt de joc i he gaudit molt combinant papers i detallets. Ja em criticareu!!
 
 


dimecres, 9 d’octubre del 2013

1 origami 1 euro


La solidaritat és la tendresa dels pobles.

(Eduardo Galeano)


Ja fa uns dies va arribar a l'escola una informació sobre un projecte molt maco que porta a terme la Fundació Mútua General de Catalunya. 

La idea sorgeix en descobrir una antiga llegenda japonesa "Senbazuru”, que diu que a qualsevol persona que faci 1.000 grues de paper li serà concedit un desig. 



Sadako Sasaki era  una noia japonesa, que va patir leucèmia el 1955 per culpa dels efectes de la radiació causada per la bomba d’Hiroshima. Mentre era hospitalitzada, els seus amics li van recordar aquesta llegenda japonesa. Amb esperança i determinació, Sadako va començar a construir-les, tot esperant que els déus la curarien .

Ella, però, només en va poder fer 644 abans de morir. La història de Sadako va tenir un profund impacte sobre els seus amics i companys de l’escola, que van completar les 1000 grues de paper i van recollir per tot el Japó els diners necessaris per a construir un monument en honor de Sadako i de tots els nens i nenes afectats per la bomba.

Actualment  regalar una grua és sinònim de regalar felicitat, salut, prosperitat...

La Fundació Mútua General de Catalunya, ha volgut recordar aquesta història i ha posat en marxa el projecte: 1origami1euro. Per cada grua que es faci i s'entregui a la seva seu la fundació donarà un euro en benefici de la Marató de TV3.

Us hi podeu adherir fent tantes grues com sigui possible i portant-les personalment a qualsevol de les seves oficines o a través de les escoles (es faciliten els papers i la recollida de grues). 

A la nostra escola ja fa temps que ensenyo papiroflèxia als nens i ens hem volgut unir a aquesta iniciativa. 

Des d'aquesta entrada voldria animar-vos a tots per a què en fem difusió. 

Us deixo el vídeo que hann editat per a aprendre a fer-ne.


diumenge, 6 d’octubre del 2013

Projecte calendari: octubre



Estrenem el mes d'octubre
per a arxivar cada matís del verd
i renovar els colors inversemblants
que la tardor durà a boscos i camps. (...)

(Isabel Barriel)


Ja fa una setmana vam trobar-nos amb la Pilar i vam aprofitar per intercanviar-nos el tag d'octubre (apart de passejar i xerrar molt i molt!!). 

Ja fa dies que tinc la pàgina al meu calendari però no havia tingut temps de fer les fotos i tampoc de penjar-les. 

Avui, abans d'anar a sopar i per acomiadar un cap de setmana que no he parat quieta aprofito per compartir-les amb vosaltres.

Aquesta vegada la temàtica que hem triat les dues ha estat diferent. 

Jo he triat halloween, que tot i que no és una festa que m'agradi, tenia unes bruixetes, uns ratpenats i unes carbasses que m'havia regalat una amiga i vaig pensar que quedarien fantàstiques en un tag. 

 
I aquest ha estat el resultat!!!

La Pilar ha optat per la tardor (ara jo la copiaré el mes de novembre, jeje) i m'ha regalat un tag ple de fulles caigudes, que han inspirat la meva pàgina del calendari.


 








I aquesta és la pàgina i ostres! cada vegada en queden menys... ja s'apropa el desembre :(. Haurem d'anar pensant en un nou projecte pel nou any!!

Per cert... perdoneu la qualitat de la fotografia... la vaig fer divendres amb el cel negre amenaçador i no he tingut més temps de refer-la... 




També volia aprofitar l'entrada per ensenyar-vos un tag que em va regalar un bon amic. Ell segueix d'aprop tots els meus treballets scraperos i de vegades li demano la seva opinió (tot i que ja sap que no li faig massa cas, jeje). 

Un dia em va dir que triàvem temes del mes massa tòpics i em va fer una llista de possibles temes per exemple per setembre. Un d'ells: la verema. 

Jo el vaig reptar mig seriosament mig en broma a que em fes un tag sobre la verema. Pensava que no em faria cas!! a ell no li agraden les manualitats (si més no, no aquestes, és més de bricolatge...). 

Així que un bon dia se'm presenta amb un paquetet: dins el tag!!! Em va fer molta gràcia, així que el vull ensenyar (val a dir que em va confessar que s'havia estudiat molt bé els meus tags al bloc per saber què posar-hi, que si un botonet, que si les vores arrodonides, que si una cinteta, una butxaqueta, jajajaja). Moltes gràcies!! em va fer il·lusió!