Dissabte de taller...

M'ho van explicar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre.

(Confuci) 

Comencem una nova setmana, ja he tornat a la rutina, el cole, les classes, els papers que tornen a amuntegar-se, també alguna nova il·lusió...

  

Aquest dissabte passat vaig poder gaudir d'unes horetes com a profe, però aquesta vegada vaig deixar la tecnologia, les mates, les ciències (tot allò que faig al cole) pels papers!!

Quatre alumnes fantàstiques m'esperaven a les 10 del matí a l'Enxaneta preparades per aprendre a fer un mini molt versàtil i una maleta per guardar-lo.

La idea era recordar l'estiu (que a alguns ja ens sembla llunyà), les vacances, el viatge, la pau, l'alegria diferent dels dies en que el despertador no sona, utilitzant materials propis d'scrap però també quelcom més proper com la sorra de platja :). 

Vaig gaudir molt fent el taller, transmetent el que he après d'altres persones o el que sorgeix de la meva inspiració, i crec que tothom va quedar molt content. 

És realment gratificant compartir aquestes horetes de somriures, idees, gaudir de la creativitat dels altres, i sobretot oblidar-te de preocupacions, de rutina, desconnectar totalment i oblidar-te del rellotge...

Com vaig prometre us deixo algunes fotos del mini per si alguna de les participants té algun dubte a l'hora d'acabar-lo (tot i que gairebé es va poder acabar tot, tret de la decoració interior). 

Però sobretot us deixo alguna foto del taller (sóc un desastrillo amb les fotos, no recordo mai que porto la càmera!!), la Laia (la més petita però molt aplicada!!! i una crac de l'scrap!!), la Natàlia, la Mari i la Montse em van donar el seu consentiment per penjar les fotos. 

Si en voleu veure més trobareu la crònica de la Mercè aquí.

Moltes gràcies a totes!!!

La Natàlia, la Mari i la Montse en plena feina!!!

També hi ha temps per somriure!!

La Laia amb cara de concentració :) i la Natàlia treballant

La Montse contenta amb el seu treball acabat!!

 

Estiu a la tardor...

Si observes un home realment feliç el trobaràs construint un vaixell, escrivint una simfonia, educant el seu fill, sembrant dàlies al seu jardí, o a la cerca d'ous de dinosaure al desert del Gobi. No buscarà la felicitat com si es tractés d'un botó que ha rodat sota el radiador. No lluitarà per ella com un fi en si mateix. Ell s'haurà adonat que és feliç en el curs de viure plenament la vida les vint-i-quatre hores del dia.

(W. Beran Wolfe)

Ja fa molts dies que hem deixat enrere l'estiu, però jo tenia pendent penjar les fotos de l'àlbum que vaig fer (de fet seria més correcte dir que estic fent perquè a hores d'ara encara no l'he acabat!!!) per posar les fotos d'aquest estiu (tot i que l'àlbum comença al juny amb el viatge de final de curs amb els nanos del cole). 

No ho he fet abans perquè amb ell participava a l'onzè concurs d'Scrapbloc (no dubteu a passar-vos-hi perquè les interpretacions del tutorial de la Marta Juez han estat fantàstiques!). 

Avui han publicat ja la llista de participants, ara només cal esperar que hi hagi sort en algun dels premis :). 

Sigui com sigui el premi ja el tenim cadascuna de les persones que hem concursat: un fantàstic àlbum que d'entrada semblava molt complex, però que després no va resultar ser-ho tant. Us l'aconsello perquè l'estructura de la maleta és molt maca per fer un regal, no només per posar-hi un àlbum dins, sino tot allò que us pugui passar pel cap.

Com diu la frase que he descobert avui, la felicitat és en aquestes coses que vivim dia a dia, com deixar anar la ment i la imaginació i crear del no-res quelcom que et fa sentir bé.

Una vegada més el meu àlbum ha volgut transmetre alegria, vitalitat... i per això és ple de colors, això és el què m'evoca l'estiu, una època de desconnexió total, de fer coses que no faig habitualment, de VIURE així en majúscules, amb molta intensitat... i res millor que utilitzar aquesta col·lecció de papers de l'Amy Tangerine de la qual estic enamorada!!

Espero que us agradi!!!

Have a nice trip...

Només aquells que s'arrisquen a anar prou lluny descobreixen fins on poden arribar.

(T.S. Eliot)

Demà la meva neboda marxa un any a Irlanda, suposo que carregada de dubtes però també d'il·lusions i sobretot amb la possibilitat de viure noves experiències i descobrir llocs, persones i també de descobrir-se a ella mateixa.

Aprofitant el seu sant li vaig fer una targeta aquesta vegada amb un format diferent, com si fos una petita maleta per desitjar-li bon viatge i una millor estada.

 

T'enyorarem... (sort en tenim d'internet!)

70 anys...

Viure, estimar i ésser un mateix són les tres coses més importants que hi ha.

(Pau Joan Hernández)

Avui celebrem els 70 anys d'un amic i jo era l'encarregada de fer-li una felicitació i un val-regal per un viatge en el qual participem família i amics. 

Ja no recordo en quin bloc vaig veure que hi havia un tutorial a Divas in Recycling (proposada per Tere) per fer una maleta petita (tot i que a la imatge sembli enorme jo vaig fer-la 15x20 cm) i vaig pensar que seria molt adient per posar-hi el val dins. Així que em vaig posar a treballar!

La base amb cartró ondulat, la nansa amb unes tires d'un tros de pell que tinc ja fa una eternitat per fer enquadernació, unes etiquetes d'hotels, una mica de distress vintage, washi tape per les vores, uns brads i un botó creatiu de Station Scrap. La maleteta es tanca amb un imant.

Aquest ha estat el resultat. Ja aniré penjant la resta...