CREA...

L'interès desperta la curiositat i l'estudi possibilita l'acció creadora.

 

(Manuel Sanchis Guarner)

 

 

 

 

Ara ja fa uns quants dies l'Aurora va iniciar un projecte sota el nom de CREA. Ella, que fa uns treballs espectaculars i que ha "jugat" molt amb l'art journal, ens engresca a conèixer una mica aquest món a través d'una proposta quinzenal. 

 

En el seu bloc ens anirà animant donant-nos una idea, explicant una tècnica, suggerint una paraula, etc. per treballar l'art journal i aprendre'n una miqueta més, sense cap mena de compromís de fer els deures sempre :). 

 

Em va semblar una idea fantàstica tot i que tinc una al·lèrgia important a les pintures, els dibuixos i tot això... però el més interessant va ser el no sentir la pressió d'haver de participar en totes les propostes.

La primera em va enganxar des del primer moment, però fins ara no he tingut una estona (o moltes estones!) per posar-m'hi!

Sabeu que són els Zentangles? doncs... suposo que la majoria com jo no n'havia sentit a parlar mai. Seria com aquells dibuixets que molts fem quan estem parlant per telèfon i que surten espontàniament... no us perdeu la seva entrada és molt interessant i dóna uns quants vincles i vídeos.

Ahir m'hi vaig posar, recordant les coses que sistemàticament dibuixo quan parlo per telèfon (acabo deixant els papers que tinc més a ma totalment inservibles!! :)). I vaig començar a dibuixar i a deixar-me anar combinant els diferents retoladors negres...

La imatge principal? com no podia ser d'altra: la lluna... i el nom del meu bloc... al voltant... doncs continuo amb l'època "faralaes", jeje...

M'ho vaig passar pipa... però és molt addictiu!! avui després de dinar i abans de tornar al cole no podia parar d'omplir forats i forats del paper (DIN-A4) que havia utilitzat. El resultat no deixa de ser una mica paranoic però m'encanta.

Al final em vaig decidir a donar-l'hi color!! amb retoladors i el meu súperpinzell amb diposit d'aigua va ser senzill...

I això en va sortir!!! potser mareja una mica, jeje... però m'agrada :). Us haig de dir però que els colors no reflecteixen del tot la realitat perquè he fet la foto ja quan era fosc...

 

 

Projecte calendari: Gener...

(...) Pel gener comença l’any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant. (...)

(Miquel Martí i Pol)

Ja fa uns quants dies parlàvem amb la Pilar, (una molt bona amiga des de ja fa... buf... ni sé quants anys! segur que ella porta el compte que és menys desmemoriada que jo :)), sobre com ens havia agradat participar en l'intercanvi de postals de nadal i ella va proposar d'intercanviar-nos alguna cosa cada mes. 

Vam decidir donar-nos un tag que fos d'una temàtica relacionada amb el mes. D'aquí va sortir la idea de fer un calendari que, en acabar l'any, es convertís en un àlbum de petits tresors... 

Avui que tinc tot el dia per endavant aprofito per penjar l'entrada, però no dubteu a passar-vos pel seu bloc, ha fet una crònica fantàstica :).

El cap de setemana passat el vam passar plegades, i apart de passejar, mirar pel·lis, xerrar... vam dedicar una tarda a fer scrap i a muntar la primera pàgina del calendari (tot i que arriba una mica tard aquest mes!). Les dues estàvem il·lusionades amb els tags intercanviats :), quan els vam obrir ens va sorprendre que la distribució i la temàtica eren pràcticament iguals i això que no n'havíem parlat de com seria!!!

Aquest va ser el tag de la Pilar, a què és xulo? 

I aquesta la meva pàgina muntada... vam aprofitar uns calendaris de nevera que m'havien regalat al mercat i vam posar el tag en una franja d'acetat per a què no es perdés detall del tag i es pugués treure i posar.

A les tapes encara els hi falta algun detallet, però arribaran aviat... :)

Felicitats Pau!

El que és passat, ha fugit; el que esperes, no hi és.
Però el present és teu.

(Proverbi àrab)

 

Dijous passat va ser l'aniversari del meu nebot. Ni més ni menys que 26 anyets!! ostres... quan faig aquests regalets m'adono del pas del temps i recordo quan tenia mesets i l'hi feia de cangur... però com diu la frase... no pensaré en el passat i viuré el present :).

Com sé que ell valora molt els regalets fets a mà i que surten del cor, vaig decidir-me a fer-l'hi unes lletres petites amb el seu nom, acommpanyades d'un sobre decorat amb trossets de paper sobrants de la decoració, per incloure uns calerons...

Aquest en va ser el resultat i sé que l'hi va agradar molt.

Mixed-media

Només sabem que hi ha situacions insòlites que potencien la nostra imaginació.

(Antoine de Saint-Exupéry)

Aquestes vacances de Nadal vaig tenir la sort de gaudir d'un taller de mixed-media impartit per la Glòria. 

Haig de reconèixer que tinc una mica d'al·lèrgia a les pintures, al gesso i als pinzells... però quan veig la feina dels altres em quedo meravellada i tinc força enveja (sana, és clar! :)). 

En més d'una ocasió he intentat fer alguna cosa d'art journal o els mil noms que rebi, però acabo desistint. Per això em vaig animar a fer el taller. Però no només per aprendre cosetes noves o treure la pols a les que ja coneixia, sino també per compartir unes horetes amb la Glòria, la Isabel, la Marta i la Vane, amb qui vaig gaudir d'una trobada d'scrap fa uns mesos.

Vam fer un miniàlbum on vam aprendre a fer diferents fons, treballant amb gesso, màscares, distress, panpastel (o com es digui), cafè (sí, sí... cafè... què xulo el resultat!!) i retoladors... 

Haig de dir que no he fet fotos... però... aquest mini em va servir d'inspiració per fer un regal nadalenc a un molt bon amic. Sempre em resulta molt difícil fer regals per a homes però volia fer-li quelcom especial perquè és una persona que m'ha ajudat molt aquests darrers anys, així que vaig fer un petit àlbum amb tags "val per...", alguns "vals" tenien un caire de broma, d'altres portaven a petits regals amagats per casa, i alguns encara s'han de "consumir" :).

La portada molt simbòlica per mi... la lluna... i un petit ratpenat (simbòlic per ell). La tècnica... gesso, bena o gasa, distress i alguna plantilla...

A l'interior una butxaqueta per cada tag i cada un fet a partir d'una cartolina blanca i estampat amb tintes distress,  aigua i la pistola de calor... m'encanta com queden els fons fets així, els colors són fantàstics!!!!

Val a dir que no és un àlbum molt decorat, amb unes horetes vaig fer la capseta per la meva neboda i l'àlbum perquè volia donar les dues coses i no tenia més temps.

Em sembla que li va agradar i a mi em va encantar fer-ho!!!!

Us deixo amb un parell de pàgines i les imatges dels tags per davant...

Per a no oblidar res...

L'home pot viure uns quaranta dies sense menjar, uns tres dies sense aigua, uns vuit minuts sense aire, però només durant un segon sense esperança.

(Anònim)

Ja fa temps que tenia al cap fer alguna llibreteta per tenir-la penjada a la nevera i no oblidar res. Moltes idees s'amuntegaven dins meu, algunes que havia anat veient o senzillament imaginant i no sabia què en sortiria. 

Finalment m'hi vaig posar el dia 5 per fer un regalet de Reis a la meva cunyada i al meu germà que sempre deixen notetes i post-its per tot arreu.

La base un cartró (amb uns imants tapats per una cartolina vermella, uis! no vaig fer foto del darrera!). 

Els papers d'un kit nadalenc d'IKEA que em va regalar una amiga. Pensava que el guardaria pel nadal vinent però ja veig que no arribarà sencer, jeje. 

La llibreta tunejada (vaig segellar cada pàgina amb uns segells nous de cuina que m'han regalat aquest nadal) i unida al cartró de base amb una barra de fusta enganxada amb unes peces de ferreteria que no tinc ni idea com es diuen, per poder-la treure i canviar.

I poca cosa més, un espai per guardar-hi uns post-it i una pinça per deixar-hi algun paper. I com no! un bolígraf per anotar-ho tot.

A mi m'ha encantat el resultat i segur que quan tingui temps (aishhhhhh, quan serà això? jeje) me'n faré una per a mi. Sé que a ells també els hi va agradar però els hi fa una mica de pena utilitzar-la :), de fet ja els hi feia pena obrir el paquet!!! jejeje.

També vaig voler fer algunes pincetes amb imants per repartir i per enganxar a la nevera i poder-hi penjar aquell paper que no s'ha de perdre. La foto és nefasta i no fa justícia als colors però la vaig fer el mateix dia sota la llum de la bombeta més inadequada :).

Capsetes...

La vida és com una capsa de bombons, mai saps quin et tocarà.

(Forrest Gump)

Mai m'ha agradat regalar diners, però de vegades és la opció que l'altra persona desitja o necessita i és per això que sempre intento buscar una manera diferent per guardar-los i que així no sembli tan fred. 

Aquests Reis/Pare Noel vaig fer dues capsetes pels meus nebots, amb una bossa de xuxes i un sobret al seu interior.

El tutorial el vaig trobar al bloc de les floretes i el darrer cap de setmana de desembre vaig quedar amb la meva amiga Pilar i, apart de passejar, descobrir nous racons, xerrar, mirar alguna pel·li...(i fins i tot descobrir en un "todo a cien" uns troquels moníssims :)), ens vam decidir a fer-ne. Jo però vaig canviar-ne les mides.

El resultat: dues capses molt diferents!!. La primera la vaig regalar el dia 25 perquè la meva neboda marxava novament a Irlanda i la vaig fer amb motius encara nadalencs i la segona per Reis i pel meu nebot. Sempre és tan difícil fer cosetes d'scrap que no resultin tan femenines!!!

Sé del cert que els hi va encantar l'estructura i a mi em va agradar molt fer-les, segur que repetiré l'experiència.

Fins aviat Nadal!

S’escolen fugacíssims, els dies, i ens resten al cap dels dits minúscules engrunes.

 (Miquel Martí i Pol)

Demà reemprenc la realitat, bé... avui ja m'he tancat a casa preparant exàmens de recuperació i corregint coses pendents, aish :(... però... no volia tancar la porta al Nadal sense agrair a totes les persones que aquest any m'han enviat una postaleta. En total n'he rebut 18!! (la cartera es deu haver tornat boja!! bé... algunes me les han donades en ma), la majoria scraperes, d'altres no... però totes plenes de bons sentiments que han omplert la meva casa aquests dies, bé... i també el meu cor. 

La meva manera de dir gràcies és penjant unes quantes imatges...ara aquestes postaletes passaran a formar part d'un àlbum que tinc pendent fa temps...

Espero que us agradin, com m'han agradat a mi.

 

La primera en arribar va ser la de la Montse, què dir... 

Sempre incondicional amb els seus comentaris i amb uns treballs fantàstics! 

Em va sorprendre, és tan dolça...

I l'hi haig d'agrair l'entrada tan maca que va fer quan va rebre la meva postal :).

Després van venir les altres...

La de la Sílvia... em va encantar la postal, els detallets i l'escrit de dins... també sempre és aquí... animant-me i compartint petits moments...

La de la Glòria, que tot i arribar tard ja l'esperava perquè sembla feta només per a mi... la meva lluna... i l'Isabel Barriel que m'ha acompanyat aquest Nadal :)

La de la Isabel que no me l'esperava!!! i va ser una sorpresa més gran encara. 

Preciosa!! com tots els seus treballs... i també sempre incondicional i regalant-me paraules molt boniques :). 

La de la Pilar... amigues des de fa... buf! ni ho recordo. Però si recordo el diumenge d'scrap fent postaletes que vam passar (ens vam enamorar de les rodones, eh?), jeje, com va quedar el menjador! :). Gràcies també a tu per ser-hi i sobretot per tots els moments de vida compartits.

La de la Pilar i el Pere... scraperos ja de cap a peus, jeje, tot i que ja fa anys que fem scrap, oi? abans que rebés aquest nom!! Ara però a més intercanviem troquels :). La seva postal... buf... treballada per tots costats, per això he volgut deixar un petit collage! 

I totes les de les noies que van participar en el meu grup d'intercanvi de Retos de Scrap. Moltes gràcies a totes!!!

No he fet fotos de les no scraperes... però les guardo també amb mi :).

Ara hauré d'esperar a l'any vinent per retrobar-me amb els sobres a la bústia!!

Nit de Reis...

Fa una nit de fred intens,

ja s'entelen tots els vidres 

 mentre dibuixo a les finestres

 siluetes de camells 

 i les efígies del tres Reis.

I al cel de cop hi veig

 un estel fugaç que talla el vent.

(Isabel Barriel)

Quants dies desconnectada!!! i enyorava passejar-me pels blocs i escriure alguna entrada. Però han estat dies de no parar, d'anar amunt i avall, de compartir moments amb família i amics, de descobrir molts indrets, de paraules, de silencis, dies per dormir (descansar no gaire...), per passejar, per... buf!! he fet una pila de coses certament!! i una miqueta d'scrap també :)... però això ja us ho ensenyaré els propers dies... quan hagi tancat definitivament la porta al Nadal, bé... només al d'aquest any, eh?:)

Han estat sobretot dies d'alliberar la ment i no pensar en la quotidianitat... la realitat ja m'atraparà dilluns (tot i que jo intentaré jugar a cuit d'amagar amb ella, jeje). 

Avui deixo les dues postaletes de Nadal que em faltava per ensenyar-vos... tot i que encara no s'ha acabat la tortura nadalenca... (ja queda menys...).