Bocins de paper, màgia i colors: Calaix de sastre
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calaix de sastre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calaix de sastre. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 d’octubre del 2013

1 origami 1 euro


La solidaritat és la tendresa dels pobles.

(Eduardo Galeano)


Ja fa uns dies va arribar a l'escola una informació sobre un projecte molt maco que porta a terme la Fundació Mútua General de Catalunya. 

La idea sorgeix en descobrir una antiga llegenda japonesa "Senbazuru”, que diu que a qualsevol persona que faci 1.000 grues de paper li serà concedit un desig. 



Sadako Sasaki era  una noia japonesa, que va patir leucèmia el 1955 per culpa dels efectes de la radiació causada per la bomba d’Hiroshima. Mentre era hospitalitzada, els seus amics li van recordar aquesta llegenda japonesa. Amb esperança i determinació, Sadako va començar a construir-les, tot esperant que els déus la curarien .

Ella, però, només en va poder fer 644 abans de morir. La història de Sadako va tenir un profund impacte sobre els seus amics i companys de l’escola, que van completar les 1000 grues de paper i van recollir per tot el Japó els diners necessaris per a construir un monument en honor de Sadako i de tots els nens i nenes afectats per la bomba.

Actualment  regalar una grua és sinònim de regalar felicitat, salut, prosperitat...

La Fundació Mútua General de Catalunya, ha volgut recordar aquesta història i ha posat en marxa el projecte: 1origami1euro. Per cada grua que es faci i s'entregui a la seva seu la fundació donarà un euro en benefici de la Marató de TV3.

Us hi podeu adherir fent tantes grues com sigui possible i portant-les personalment a qualsevol de les seves oficines o a través de les escoles (es faciliten els papers i la recollida de grues). 

A la nostra escola ja fa temps que ensenyo papiroflèxia als nens i ens hem volgut unir a aquesta iniciativa. 

Des d'aquesta entrada voldria animar-vos a tots per a què en fem difusió. 

Us deixo el vídeo que hann editat per a aprendre a fer-ne.


divendres, 8 de març del 2013

Aniversari i més...


(...) Avui és el teu gran moment. La vida que has estat esperant succeeix al teu voltant.

(Shauna Niequist)



Ara ja fa unes setmanes va ser el meu aniversari i vaig voler fer un detallet pel dinar familiar que havia organitzat i també una setmana després per uns amics. 

Tenia clar que faria una petita exploding box (que em va ensenyar a fer la meva amiga Pilar) per posar-hi unes xocolatines i una argolla per posar els tovallons de paper a conjunt. 
 
Així que em vaig posar "manos a la obra" i aquest en va ser el resultat, el podeu veure a la taula parada i per separat :).

 



Al llarg d'aquestes setmanes he anat rebent molts "regalitos", uns quants d'scrap (papers, cosetes per decorar, etc.), altres més personals o per la casa i tots m'han encantat, però us en volia ensenyar dos en particular. 

Per què? un d'ells me'l van fer uns amics, la Pilar i el Pere que s'han enganxat del tot a l'scrap, i la veritat és que m'encanta!!! és aquest especial ram de flors que ja llueiex a casa :).

L'altre van ser dues capses sorpresa, una plena de botons i l'altra plenes de trossets de cinta de mostraris, ostres!!! quina passada!!! em vaig quedar amb una cara quan les vaig obrir!!! ara el meu cap ja maquina com ho podrà utilitzar :). Cal tenir en compte que a la imatge només surt una petita mostra de tot el què s'amaga dins de les capses que són plenes!!!


I ja per acabar l'entrada d'avui us volia mostrar la darrera cosa que m'agafo també com a regal d'aniversari tot i que no ho sigui.

 L'Esther va organitzar un petit sorteig d'unes llibretetes que havia fet i em va tocar!!! 

Dimecres quan vaig obrir la bústia, m'esperava la sorpresa!!! quina il·lusió!!! perquè m'encanten els seus treballs, perquè havia gaudit d'un curs seu de transferències, perquè les pàgines estan tenyides utilitzant nogalina (ostres ho haig d'aprendre això!!) amb un resultat espectacular... en fi... que moltes gràcies ara públicament. :).





diumenge, 3 de febrer del 2013

Premi Liebster Award



La vertadera amistat és com la fosforescència, resplendeix millor quan tot s'ha enfosquit.
 
(Rabindranath Tagore)


Aquesta setmana he tingut una sorpresa molt agradable. L'Olaya m'ha concedit un d'aquests premis virtuals que s'intercanvien per la xarxa, el cert és que Tinkerbell ja me l'havia concedit fa moollltsssssss dies i jo em vaig despistar (sorry :(). Ara aprofito a les dues per donar-vos les gràcies de tot cor. Fa molta il·lusió que algú que no et coneix de res et valori a tu i a la teva feina. 
Aquest és un premi que dóna molta feina, jajaja, per què? us copio les normes: 


1-Nombrar a quien te concedió el premio y agradecerlo.
 
2-Contestar a las 11 preguntas que te formule.
3-Decir 11 cosas sobre ti.
4-Conceder el premio a 11 blogs con menos de 200 seguidores.(Sin devolver el premio a quien te lo otorgó)
5-Formular 11 preguntas que deberán contestar los blogs premiados.  
6-Seguir al menos al blog que te ha otorgado el premio.  
7-Informar a los blogs a los que les das el premio.

Jo les incumpliré una miqueta, m'ho perdonareu? Com l'apartat d'agraïments ja està fet, començaré responent les 11 preguntes que m'ha fet l'Olaya. Allá voyyyyyyyyyyy:


1. ¿Desde cuándo tienes el Blog? 
El mes de maig farà dos anys!! ostres! com passa el temps!!!! me'l vaig crear quan vaig decidir fer el meu primer àlbum d'scrap participant en un concurs d'scrapbloc. Com donaven la possibilitat de mostrar-ho en un bloc em vaig decidir. Per a mi ha estat (i és) una experiència fantàstica.

2. ¿Qué temática o temáticas tratas en el Blog? 

Evidentment la base és mostrar els meus treballs ja sigui d'scrap, d'enquadernació, de papiroflèxia... o de tot allò manual que aprenc, però també hi ha una part personal, per a mi, és un petit diari de sensacions, de sentiments, un bocinet de mi mateixa. Per això m'agrada deixar-hi frases, poemes, reflexions...

3. ¿Qué te aporta escribir el Blog? 
Buf... doncs... el saber que comparteixes, que algú valora el què fas, que algú l'hi pot servir de font d'inspiració, també estar en contacte indirecte amb persones que sé que em llegeixen però que la vida fa que no ens puguem veure sovint... en el fons és alliberar el meu món interior, a partir de les paraules, a partir dels treballs...

4. Además de Scrap, ¿qué otras cosas, manualidades haces?
 
Bàsicament papiroflèxia (a l'escola faig un variable a 2n d'ESO que es diu Taller de paper), també enquadernació. Tot i que darrerament estic més centrada en l'scrap.
 
5. ¿Cuáles son tus tiendas preferidas, físicas y on line, para comprar artículos de Scrap? 
No sóc una persona fidel a una marca o a una botiga, m'agrada visitar-les totes, remenar, descobrir... no tinc un estil predefinit un dia puc comprar quelcom vintage (aleshores m'aturo més a Natural Scrap) o més corolorintxi (i aleshores potser m'aturo a Cromatismes), però tinc materials de gairebé totes les botigues de Barcelona i he comprat en diverses botigues on-line.

6. ¿Cuáles son tus hobbys?
Ara l'scrap ocupa gran part del meu temps d'oci, em permet desconnectar la ment. Però m'agrada fer puzles, m'agraden els jocs, els sudokus i tot allò que et fa pensar, m'agrada la música, el cinema, sóc una addicta a internet (tot i que sóc una rara avis que encara no té Facebook)...

7. ¿Cuál es tu número preferido?  
No sé perquè però el 2.

8. ¿Cuál o cuales son tus colores preferidos?
 
M'encanten totes les tonalitats de lila, malva i el taronja.

9. ¿Cuál o cuales son tus flores preferidas?
 
M'agraden totes, m'encanta tenir un ram de flors a casa... però sobretot les més silvestres i les molt acolorides...
 
10. ¿Cuál es tu estación del año preferida? 
Mmm... potser la primavera... per la temperatura, la llum, els colors... tot i que penso que cada època té el seu encant.

11. Y la última pregunta se la robo a Maria, ¿tacones o plana? 

Uis... crec que en la meva vida m'he posat tacons... està clar que plana, no? jajajja

I ara van les onze coses sobre mi... ostres... quantes!!!

1. Vaig estudiar química a la UAB, la meva ment sempre ha estat molt racional i potser per això vaig decidir-me per una carrera de ciències, tot i que sempre he tingut una part de lletres guardadeta dins meu. De fet tinc clar que ara si tornés a començar faria quelcom ben diferent. De fet el meu somni seria tenir una botiga-taller de manualitats.

2. No sé si cal dir-ho però... m'encanta escriure!! no sóc d'escriure contes, ni novel·les però sempre he tingut molta facilitat per escriure sentiments, potser perquè sempre he estat una persona molt tímida i reservada i escriure era una manera d'alliberar-me i expressar el meu veritable jo. Mai penso el què escric, senzillament em deixo anar, no esborro, no torno enrere...

3. M'encanta la música, sempre m'acompanya, quan faig de "maruja", al cotxe, mentre faig manualitats... fins i tot quan estic concentrada i gairebé ni la sento...

4. Com l'Olaya sóc una sèrie addicta, no acostumo a mirar res de la tele, tret de sèries sobretot d'assassinats o d'advocats on hi ha un component d'història personal entre els personatges (Bones, Castle, Mentes Criminales, Imborrable, Kate, però també d'altres... Touch em va impactar!)..

5. M'encanta fer regalets, sobretot personalitzats, crec que sóc detallista i m'agrada sorprendre.

6. Qui em coneix bé (no em deixo conèixer gaire, jajajaj) diu que tinc un punt de psicòloga, m'agrada escoltar i sovint diuen que sé aconsellar i donar punts de vista que ajuden als altres, sóc sensitiva i acostumo a copsar l'interior de les persones.

7. No es pot dir en veu alta però m'agraden els peluixos, els jocs, ser una mica nena... (uis... ja ho he dit! jejjeje).

8. Sóc una mica compulsiva amb les compres de les coses que m'agraden (com les manualitats...).

9. Detesto les multituds i les "reunions" amb molta gent on intento passar desapercebuda, no sóc sociable. Em sento còmoda en petit comité, o en el tu a tu, on puc ser jo mateixa.

10. Si tingués diners m'encantaria viatjar... perdre'm en un poblet, els carrers d'una ciutat, meravellar-me per la natura imponent: un llac, una muntanya...

11. He après que les coses no són sempre com desitjaríem i tot i que és necessari somiar, cal viure intensament els petits detalls, no existeix un estat de felicitat permanent i inesgotable, però sí mil moments, per això intento fer cas al meu "carpe diem" particular... sóc feliç amb poquetes coses: buscant la lluna al cel, passejant, compartint una bona conversa, apropant-me al mar, descobrint un nou racó o una persona, però sobretot compartint... sempre dic que el motor de les nostres vides són les persones... ah! m'oblidava! també sóc feliç fent scrap, jejeje.  

I ara ve quan trenco la normativa... em costa molt triar 11 blocs i vull fer partícep a tothom d'aquest premi, qualsevol persona que està dia rera dia al meu costat se'l mereix. Un petó per totes i moltes gràcies per fer-me somriure cada dia!

divendres, 7 d’octubre del 2011

Ese rincón del corazón...


La Manoli, de "ese rincón del corazón" sorteja un kit i un tutorial per fer un àlbum fantàstic, com tots els treballs que fa. Si us animeu només cal que passeu pel seu bloc. A veure si hi ha sort!!! i... moltes gràcies pel sorteig!



dimarts, 30 d’agost del 2011

Estiu...


(...) Ara és l'estiu, 
l'estiu massís i una mica absurd 
però intensament bell, 
que arriba sobtadament 
una nit qualsevol de principis de juny 
i que se'n va, també sobtadament, 
una nit qualsevol de finals de setembre. 

Miquel Martí i Pol

L'agost ja s'acomiada i jo una vegada més ni m'he adonat del pas del temps. L'enorme llista de coses pendents ha quedat gairebé intacta :), crec que un dia d'aquests la trencaré (potser així aconseguiré fer alguna de les coses que inclou!), jejeje.

És tan curiosa la percepció del temps! hi ha dies que semblen no acabar-se mai i d'altres que són com un suspir. I així ha estat el meu estiu, sempre dic: "vull tranquil·litat", però acabo per no parar quieta, amunt i avall, però suposo que el més important és omplir la maleta de moments màgics, de records, de paisatges i sobretot poder-ho compartir amb les persones que estimes, això és el què més vius ens fa sentir!. 

Però malauradament tot el què és bo s'acaba (potser això ens permet viure-ho més intensament o prendre consciència de la seva importància) i com deia el meu amic Miquel Martí i Pol: "ara el què cal és que tot recomenci". I per mi l'any sempre comença al setembre, com les col·leccions als quioscs :), quan comença també la feina i els cursets, els objectius i els desitjos (bé, aquests no desapareixen mai! :))...

Després de molts dies amb el bloc abandonat (i amb les manualitats abandonades, tot i que ara començo a posar-me amb alguns projectes) vull acomiadar aquestes vacances amb un recull de paisatges d'aquesta Astúries fantàstica que he descobert aquest estiu (he descobert molts altres paratges de Catalunya però de moment els deixo en stand-by). Val a dir com a advertència, que el meu fort no és la fotografia (tots els gens fotogràfics se'ls va quedar el meu germà i quan vaig néixer jo ja no en quedaven :)), però tot i així m'agrada guardar els records en una foto, que sempre em serveix per treure-li la pols als moments viscuts que creiem haver oblidat.








dimarts, 26 de juliol del 2011

Cosetes...


 La millor manera de predir el futur és inventant-lo.
(Alan Kay)

Síiiiii, fa dies que estic desapareguda!!! Aquests dies no tinc temps per a res!!! i abans de tancar la paradeta uns dies volia penjar algunes cosetes que tinc pendents.



Fa dies que ja s'ha posat en marxa el 8è concurs d'Scrapbloc, buf!! comença a acumular-se la feina! Tinc mil projectes al cap i em falten hores (qualsevol diria que estic de vacances!, jeje). Si us animeu les bases les podeu trobar aquí.





Fa uns dies també vaig contactar amb la Gisela i l'Erica que són dues noies gironines que volen promoure l'Scrap a la seva província i per això editen una revista molt maca amb idees, tutorials, imatges, opinions, vocabulari, no només d'Scrap sinó també de manualitats en general. També estan preparant una trobada scrapera.

Us podeu subscriure a la revista enviant un mail: 

magazinescrap@gmail.com

No us la perdeu!




Finalment volia penjar la foto d'un regalet que em van fer dissabte i que és una molt bona idea pels treballs d'Scrap. 

Aquest cap de setmana ens vam perdre pel Matarranya i la Terra Alta, per poblets com Vall-de-roures, Beseit, Horta de Sant Joan, Arnes, vam passejar pels paissatges on es va rodar "Bruc" (els estrets d'Arnes), per un trosset de la Via Verda cap al Santuari de la Fontcalda... una zona preciosa... que us recomano.

Tot passejant per Vall-de-roures (la foto de l'esquerra) vam topar amb una botiga d'artesania on les persones del poble i rodalies porten les seves creacions (punt de creu, ganxet, feltre... el què sigui!) per donar-les a conèixer i vendre-les.






D'aquesta botiga va sortir aquesta agulla tan original. Certament no s'ha de llençar res, perquè amb qualsevol cosa del nostre entorn podem aconseguir uns resultats fantàstics. En aquest cas a partir d'una simple cremallera han fet aquesta flor.


diumenge, 1 de maig del 2011

Començar...


Diuen que sempre hi ha una primera vegada per tot, i, per mi, aquestes paraules són les primeres d’aquest petit diari que avui obro en el ciberespai. Sempre m’ha agradat escriure, però mai m’hauria imaginat publicant una part de mi a internet, per què ara? o potser hauria de dir: i per què no? :)
 
Fa molts, molts anys vaig descobrir la màgia del paper i dic màgia, perquè és una paraula especial, que m’encanta, té molta força i amaga dins seu moltíssimes sensacions que sovint no som capaços de transmetre amb les paraules escrites o pronunciades en veu alta. 

Ja de petita m’agradava que em regalessin objectes de papereria, uns colors, una ploma, un paper de carta... Un dia però vaig topar amb un llibre de papiroflèxia i van començar els meus intents d’aconseguir figuretes doblegant papers. Anys després vaig començar a descobrir altres coses (moltes a partir dels cursos de la Casa Elizalde a Barcelona): l’estampació de paper, el paper reciclat (després d’una visita al Molí Paperer de Capellades), el cartró-pedra, vaig recuperar l’afició a la papiroflèxia compartint-la amb algú molt especial i finalment l’enquadernació. 

Buf! Aleshores el meu pis va començar a omplir-se de mil papers diferents, mil textures, mil colors... ja no m’he pogut aturar!!!  Durants uns anyets he estat aprenent a fer àlbums, llibres i llibretetes (amb l’ajut de la Begoña que té un taller meravellós i fa un treball fantàstic, no només com a enquadernadora, sinó també com a formadora), a mesurar, a encolar, a combinar materials, per mi ha estat certament una teràpia que en els dies grisos m’ha ajudat a oblidar-me de la quotidianitat, dels problemes, de la tristesa... 

Ara fa potser un any o més, vaig descobrir el món de l’scrap en un taller de la Dina Wakley que organitzava la Lisa Mitchell, la primera impressió va ser dir: buf! Això no va amb mi, acostumada a mesurar-ho tot, a ser precisa, l’scrap trenca amb tots els esquemes, la norma és “tot és vàlid”, així que ho vaig aparcar, tot i que la primera visita a la fira Creativa va fer que comencés a interessar-me pels materials (papers , tintes en spray, objectes per decorar...). 

Un any després un curs de postals de nadal a la següent fira Creativa va despertar totalment la meva curiositat, sobretot per les tècniques utilitzades: embossing, transferència d’imatges, etc. I en els darrers mesos (gràcies al què els Reis Mags d'Orient em van portar moltes cosetes i als regals d'aniversari) he començat a investigar a la xarxa, a fer algun què altre taller, en definitiva a explorar aquest món. Estic aprenent del què fan les altres persones, buscant el meu propi estil (si és que en tinc un, potser el què sentim a cada moment defineix també el nostre estil en el temps), fent proves, ... i per tant... per què no compartir-ho? Si d’altres no ho haguessin fet, jo no hauria après ara tot el què sé.

Així que m'he decidit, i aniré mica en mica mostrant el què faig i el què he fet (i espero també personalitzar l'estètica del bloc, perquè a hores d'ara encara no he tingut massa temps :)).

I ja no escric més que sóc un perill!!

Gràcies a totes les persones que treguin el cap per aquí i comparteixin amb mi, les paraules, els papers, els colors i la màgia... :)