Bocins de paper, màgia i colors: 1/6/11 - 1/7/11

diumenge, 26 de juny del 2011

Feliç sant...


Si voleu alguna cosa, poc importa quant de temps, quantes vides, necessitareu per a realitzar-la. L'important és intentar-ho i tornar-ho a intentar, fins que arribeu a la vostra meta.

(Denise Desjardins)




Regalar diners sempre és una mica fred, per això se'm va acudir decorar aquest sobre, a manera de felicitació. 

Unes cintes, uns cordills de colors, trossets de papers (que tinc la mania d'acumular en capses i més capses!), un paper de Toga que feia temps que tenia i m'agradava molt, unes lletres de Graphic 45 i una miqueta d'embossing i de distress groc... 

I aquest és el resultat!!! molt de revetlla!









Moltes felicitats Pau!!! 

i... no defalleixis... de ben segur els teus somnis s'acompliran, tot i que hi hagi dies que semblin molt llunyans.

Petonets!!!

dimarts, 21 de juny del 2011

Vida...


I aquí tanco aquest petit projecte sobre Venècia (prometo penjar les fotos de la tapa el dia que l'enquaderni, de fet encara em queden un parell de pàgines per decorar), per mi Venècia va significar moltes coses que seria llarg de descriure, potser va ser també l'inici d'aquest recomençar que mai més m'ha abandonat (de fet... deixem de recomençar mai? o cada dia és un nou inici?)


Cançó després de la pluja

Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d'hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fàbriques
i l'aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.
Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l'esforç de recomençar
un cop més encara.

(Miquel Martí i Pol)

dilluns, 20 de juny del 2011

Records...

Recordar es la única manera de detener el tiempo.

(Jaroslav Seifert)

A cada viatge omplim la maleta de records, d'instants, d'imatges, de somriures... i aquí continuo despertant els records amb les pàgines d'aquesta Venècia especial...


diumenge, 19 de juny del 2011

Petons...

Ayer te besé en los labios.
Te besé en los labios. Densos,
rojos. Fue un beso tan corto,
que duró más que un relámpago,
que un milagro, más. 

El tiempo
después de dártelo
no lo quise para nada ya,
para nada
lo había querido antes.
Se empezó, se acabó en él.


Hoy estoy besando un beso;
estoy solo con mis labios.
Los pongo
no en tu boca, no, ya no…
-¿Adónde se me ha escapado?-.
Los pongo
en el beso que te di
ayer, en las bocas juntas
del beso que se besaron.
Y dura este beso más
que el silencio, que la luz.
Porque ya no es una carne
ni una boca lo que beso,
que se escapa, que me huye.
No.
Te estoy besando más lejos.

(Pedro Salinas)

divendres, 17 de juny del 2011

Amor...


Estimar és trobar la riquesa pròpia fora d'un mateix.

(Alain) 



Si el hombre pudiera decir lo que ama

Si el hombre pudiera decir lo que ama,
si el hombre pudiera levantar su amor por el cielo
como una nube en la luz;
si como muros que se derrumban,
para saludar la verdad erguida en medio,
pudiera derrumbar su cuerpo,
dejando sólo la verdad de su amor,
la verdad de sí mismo,
que no se llama gloria, fortuna o ambición,
sino amor o deseo,
yo sería aquel que imaginaba;
aquel que con su lengua, sus ojos y sus manos
proclama ante los hombres la verdad ignorada,
la verdad de su amor verdadero.

Libertad no conozco sino la libertad de estar preso en alguien
cuyo nombre no puedo oír sin escalofrío;
alguien por quien me olvido de esta existencia mezquina
por quien el día y la noche son para mí lo que quiera,
y mi cuerpo y espíritu flotan en su cuerpo y espíritu
como leños perdidos que el mar anega o levanta
libremente, con la libertad del amor,
la única libertad que me exalta,
la única libertad por que muero.

Tú justificas mi existencia:
si no te conozco, no he vivido;
si muero sin conocerte, no muero, porque no he vivido.

(Luis Cernuda)


dijous, 16 de juny del 2011

Pau... llum... silenci...


 
La paz interior es la luz que viste a las personas.

(R. Ramis Alonso)



El infinito tiene su voz: es el silencio.

(Gabriel Alomar)



Mediteu sobre la llum: Primer de tot, esteu en la llum. Després, la llum és en vosaltres. I finalment, vosaltres sou la llum.

(Sai Baba)




 

dimarts, 14 de juny del 2011

Bellesa... harmonia...


I continuo amb la meva particular Venècia, Venècia és plena de llum, de colors, és vida, és amor, és il·lusió, màgia, somnis... i amb aquestes lletres i aquest bocinet d'àlbum vull reflectir aquests sentiments amb paraules manllevades d'altres.

Avui Venècia és... bellesa... harmonia, grandesa...


Estima la bellesa que t'envolta i que se't dóna clara i generosa, i en tu i per tu estima també els altres, car d'aquests dos amors te'n pervindrà l'harmonia i, tal volta, la grandesa.

(Miquel Martí i Pol) 





dilluns, 13 de juny del 2011

Venècia...

 
La meva vida ha estat el poema que m’hauria agradat escriure,
però no hauria pogut pas alhora viure i escriure’l.

(Henry David Thoreau) 


Hi ha records que es difuminen amb el temps i d'altres que romanen inalterats com el primer dia, encara recordo l'emoció a l'entrar a Venècia, tot i que el dia era gris. Recordo circular amb el cotxe per la carretera envoltada d'aigua i el perfil dels edificis apropar-se... Una vegada allà el sol va voler acompanyar-nos per cada un dels carrers que descobríem... certament una ciutat meravellosa... en passejar per ella et sents com en un conte.

Aquests dies aniré penjant les fotos del primer àlbum d'scrap que vaig començar i que val a dir encara no he acabat (sóc un desastrillo! a veure si ara amb el final de curs començo a dedicar-hi més temps). Vaig treure el model de l'àlbum amb butxaques d'un tutorial de la Yolanda de Paraiso de Papel i, adaptant-ne les mides a una cartolina gran vaig obtenir aquest àlbum...

Feia mooooooooolttttttt de temps vaig comprar unes plantilles de Toga per retallar les fotografies en forma de lletres, em van semblar genials, però no havia trobat el moment per utilitzar-les, així que... ja era hora de treure'ls-hi la pols!!! Ja en veureu el resultat, és genial! 

I la resta... bé... llacets, puntes, flors, embossing... cal dir que va ser el meu primer experiment... (encara no he fet ni la tapa!!!)



Aprofito també per continuar el meu recull poètic, com no... seguint amb el meu particular "club dels poetes morts", a partir de la pel·lícula, vaig descobrir aquell carpe diem que sovint pensem que hauríem d'aplicar a les nostres vides, però que també massa sovint oblidem: 


No vulguis esbrinar —saber-ho és sacríleg—
la fi que a tu i a mi, Leucònoe,  
ens han assignat els déus,  
ni consultis els càlculs babilònics. 
Val més que acceptis el teu futur, sigui quin sigui. 
Tant si Júpiter et concedeix molts hiverns
com si és l’últim aquest que amb els esculls
apaivaga la mar Tirrena,
tingues seny, filtra els teus vins
i, perquè la vida és breu, no esperis llargament.
Mentre parlem haurà fugit el temps envejós:
viu avui, no et refiïs gens de demà. 
(carpe diem, quam minimum credula postero)

Horaci 
(Llibre I, Oda XI (a Leucònoe))

dilluns, 6 de juny del 2011

El petit príncep...

  
Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.


Molts de nosaltres hem llegit en algun moment aquest llibre (nooooo, no diré la paraula "màgic" :) ups! ja l'he dit! jeje). És un llibre ple de tendresa, d'innocència, de boniques reflexions que avui vull deixar aquí escrites.

Aquest projecte el vaig fer al poc temps de començar a aprendre enquadernació al taller Charnela, totes les persones del taller enquadernaven un llibre del petit príncep per fer-ne una exposició, però jo encara no tenia massa experiència, així que vaig decidir fer una capsa per guardar el llibre que feia uns anys m'havia regalat un amic.

Volia combinar la papiroflèxia (en miniatura), amb el cartronatge i per això vaig fer aquestes finestretes amb algunes figures que són importants en el llibre: l'estel, la flor, l'elefant... i com no... el petit príncep. I això és el què en va sortir (val a dir que les fotos són lamentables, fins i tot es veu la camera reflectida però... com dic jo "es lo que hay!").






I aquestes són algunes de les reflexions del llibre, sobre les quals val la pena pensar-hi...


Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).

És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.

Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.

El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...


 







dijous, 2 de juny del 2011

Més màgia...


Ja fa un meset vaig decidir-me a presentar-me a un concurs organitzat per Scrapbloc, per mi era una manera de descobrir una mica més el món de l'scrapbook llançant-me a l'aventura de fer un àlbum, de fet el meu primer àlbum sencer. També era una manera "d'obligar-me" a trobar un espai setmanal per allò que tant m'agrada: les manualitats, i que sovint oblido. Suposo que ens passa a tots, la llista de coses a fer sempre és tant llarga que totes les coses que ens fan sentir millor sovint queden relegades al final.

El fet de tenir una data límit va ser per a mi un repte, una al·licient, una il·lusió també per poder crear el meu primer projecte real, per experimentar amb papers, colors, formes, materials... I aquest és el treball que va sortir. Sabia que era gairebé impossible guanyar, perquè les persones que es presenten coneixen molt bé aquest món, i fan uns treballs fantàstics, però... m'era igual, volia trobar la màgia, sentir-la aprop meu a cada moment. Buf... i al llarg d'unes setmanes la meva taula de treball va semblar un caos!!! però... no podia aturar-me: i si ara poso això aquí? i això allà? i... va ser una experiència fantàstica, que de ben segur aniré repetint... i aquest és el treball que en va sortir!