El petit príncep...

  
Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

Molts de nosaltres hem llegit en algun moment aquest llibre (nooooo, no diré la paraula "màgic" :) ups! ja l'he dit! jeje). És un llibre ple de tendresa, d'innocència, de boniques reflexions que avui vull deixar aquí escrites.

Aquest projecte el vaig fer al poc temps de començar a aprendre enquadernació al taller Charnela, totes les persones del taller enquadernaven un llibre del petit príncep per fer-ne una exposició, però jo encara no tenia massa experiència, així que vaig decidir fer una capsa per guardar el llibre que feia uns anys m'havia regalat un amic.

Volia combinar la papiroflèxia (en miniatura), amb el cartronatge i per això vaig fer aquestes finestretes amb algunes figures que són importants en el llibre: l'estel, la flor, l'elefant... i com no... el petit príncep. I això és el què en va sortir (val a dir que les fotos són lamentables, fins i tot es veu la camera reflectida però... com dic jo "es lo que hay!").

I aquestes són algunes de les reflexions del llibre, sobre les quals val la pena pensar-hi...

Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).

És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.

Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.

El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...