Una mica d'enquadernació....

(...) Ei, encara tenim temps!
De despertar ben d'hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits (...)

(Joan Rovira)

Avui us ensenyo unes llibretes amb enquadernació belga, que a aquestes alçades ja sabeu que és un tipus d'enquadernació que m'encanta!!! 

Una d'elles va acompanyar la targeta d'aniversari que vau veure aquí i l'altra era un detallet per la noia a qui feia l'snail mail que us vaig ensenyar en la darrera entrada.

Les dues amb decoració senzilla i esperant que s'omplin de sentiments, de vida... del que els seus nous propietaris desitgin :). 

I res... no escric més... us deixo amb les fotos i amb aquest fragment de cançó d'inici (per animar-me a mi que ja estic en predepre pretornada a la feina :O).

 

Llibretes...

La imaginació és més important que el coneixement. 

(Einstein)

Avui us porto quatre llibretes fetes amb enquadernació belga.

Les primeres que us mostro les vaig fer amb aquest paper de flors que em va enamorar quan me'l van regalar. Amb els papers de flors em passa una cosa ben curiosa, m'agraden, els trobo vius i plens d'energia però després mai sé com utilitzar-los ni on posar-los. En aquest cas (per allò de l'excepció que confirma la regla :)) ho vaig tenir clar des del primer moment: volia fer una llibreta. De fet com m'agradava molt també l'altra cara en vaig comprar un altre d'igual. 

Aquestes llibretes amb enquadernació belga les vaig preparar per un taller que vaig fer amb les noies amb qui cada mes (quan la vida m'ho permet) em trobo i passem un bon matí plegades compartint idees, projectes, etc. 

El llom el vaig folrar amb la tela d'enquadernar de roba de sac que havia utilitzat per l'àlbum del meu germà. M'encanta el toc rústic que li dóna! I la decoració senzilla, uns tags, i unes fustetes...

Ara m'adono que no he fet fotos de l'interior! i bé... la qualitat de la llum és nefasta :O, no sé si algun dia n'aprendré a fer fotos...

Ah! la llibreta gran és DIN A5 i la petita mesura més o menys 10x11 cm.

 

Les segones llibretes les vaig fer la setmana passada. Cada any vaig a visitar a una excompanya de la primera escola on vaig treballar. Ella estiueja a Sant Feliu de Guíxols i sempre em guarda un dia per compartir-lo amb mi i posar-nos al dia. Anem a la platjeta, llegim, ens relaxem i sovint anem a caminar pel camí de ronda de s'Agaró que és molt màgic. 

Sempre vull portar-li alguna coseta feta per mi però com sempre ens veiem just acabat de plegar mai tinc temps :O, aquest any ha estat més tard i per això li he fet dues llibretetes personalitzades. Cada vegada m'agrada més l'enquadernació belga, és molt versàtil i molt consistent.

Aquest va ser el resultat que li va encantar! Tant a la llibreta gran per a la meva amiga com en l'anterior vaig optar per posar una pinça per fer el tancament. En aquest cas a la petita vaig optar per un botó.

i això és tot... aviat tornaré amb més cosetes... em vaig prometre fer scrap aquest agost i ho estic aconseguint :).

Carpe diem...

Viu avui, no et refiïs gens del demà...

(Horaci)

Ja fa moooooooollllllllltsssssssssss anys, però que molts, eh? (suposo que per allà el 1989) em va impactar una pel·lícula. Us preguntareu: quina? doncs... "El club dels poetes morts". 

Em va captivar des del primer moment, la figura del professor, els poemes, les reflexions, aquell carpe diem que sovint hauríem d'aplicar més en les nostres vides... Per a mi ha estat una de les pel·lícules de la meva vida. Potser també en certa manera és una mica responsable que de hagi escollit ser professora, qui sap!

Uns anys després vaig descobrir un llibre amb poemes extrets de la pel·lícula en versió original i traduïts al català. Em va encantar, es diu "antologia del club dels poetes morts". 

Aquest Sant Jordi el volia regalar a un amic que comparteix aquesta afició per la pel·lícula però el llibre està descatalogat. Així que vaig fer unes fotocòpies (valeeeeeee, ja sé que no està bé, però...) i el vaig enquadernar amb espiral.

Avui us deixo amb el resultat i sí, aquest sí és un treball molt del meu estil (aquí no us discutiré, jeje).  

Cordill, roba de sac, botons, la meva estimada cameo amb les lletres (amb un toc de glossy),  paper esquinçat i com no! fusta...

Espero que us agradi! a ell li va agradar! (o si més no això va dir, jajaja).

Dissabte de taller...

Per aquest món només

hi passaré una vegada.

Per tant, qualsevol cosa bona

que pugui fer, qualsevol acte

de bondat que pugui tenir

amb un altre ésser humà,

deixeu-me que el tingui ara.

No deixeu que l'ajorni

o que me l'estalviï, perquè

per aquest camí no hi tornaré

a passar mai més.

(Stephen Grellet)

Dissabte diferent... El dia es va aixecar amb un sol preciós i malgrat la mandra de llevar-se d'hora en cap de setmana em feia molta il·lusió. Per què?

Tenia programat un taller d'enquadernació a l'Enxaneta, el tenia ple!! i a més tenia tres alumnes especials: la Charo, la Rosa i la Gemma, seguidores fidels meves i ja amigues :). Allà es van afegir la Lídia que celebrava el seu aniversari fent el taller que li havien regalat la seva parella i la Núria i la Xènia, dues amigues adolescents que van fer un treball genial i que segur que van al·lucinar amb aquestes "adultes" que no van parar de riure en tot el taller :). Un plaer compartir aquest dissabte amb totes elles, va ser molt divertit. Moltíssimes gràcies per venir!!

L'objectiu era fer una llibreta des de zero amb un cosit vist molt versàtil. 

Cada noia va triar els papers que volia i vam posar-nos a treballar, bé... s'hi van posar elles, jo a donar ordres i a parlar sola, jejeje. 

Van prendre mesures, es van barallar amb el cúter (o cutre? ;)) i van despotricar de la cola :) (que noooooo, que per enquadernar no és millor la cinta de doble cara!!! aish... la Charo i la Rosa encara em maleeixen), amb alguna pausa per fer el tafaner al material de la papereria, per esmorzar (com ens cuida la Mercè!!), per xerrar i riure, sobretot riure... no us posaré algunes de les frases que van immortalitzar la jornada però crec que recordarem els moments durant molt de temps :). 

El resultat? doncs... mireu, mireu... cares de satisfacció d'un matí en bona companyia.

I aquí una mostra de les meves alumnes molt treballadores... semblen aplicades oi? :)

En un moment donat de la jornada la Lídia va treure el seu súperpalmàgic :) per fer una selfie... li he robat del seu blog... va ser un dels moments divertits!!

La jornada va acabar amb un dinar amb algunes d'elles on també s'hi va afegir la meva amiga Pilar, xerrant i compartint experiències i annècdotes. Un dia rodó! així que una altra vegada: moltes, moltes gràcies!!!!!!!!!!!

Per aquest taller m'havia passat les tardes de dimecres i dijous fent un model de llibreta de la mateixa mida que faríem i escrivint un tutorial per a que les noies se'l poguessin emportar.

Ara us ensenyaré la meva llibreta..., espero que us agradi.

Música...

 La música és una cosa amplia, sense límits, sense fronteres, sense banderes.

(León Gieco)

Dimarts va ser un dia especial, de gaudir de la tranquil·litat... aprofitant el dia de festa vaig agafar el cotxe per passar el dia amb un amic a qui feia ja molts mesos (massa!) sense veure.

Tenia per ell uns regalets, un parell fets per mi que avui us mostraré. 

A tots dos ens agraden molt els objectes de les papereries (llibretes, llapissos, capses...) i quan vaig veure aquestes pinces grans per posar-hi papers o fotos i les llibretes al Tiger (no puc entrar en aquesta botiga sense sortir carregada de cosetes...) tenia clar que els hi "tunejaria".

Sempre és més difícil fer coses masculines així que vaig triar els colors marrons, la roba de sac i els motius musicals (i així estrenava aquest troquel de la clau de sol que vaig comprar el mes passat i el petitó de les notes musicals que vaig comprar a Creativa) per fer-ho.

Vaig troquelar la clau de sol tres vegades i les vaig enganxar una sobre l'altra per donar-li una mica de volum, m'encanta el resultat perquè sembla gairebé una decoració de fusta!

Paper, distress vintage, cordill, troquels... i poqueta cosa més... i el joc de paraules de la tapa: "notes" amb el doble sentit de l'ús de la llibreta i la música...

Espero que us agradi. A ell sí :).

abans i després...

Llibretes...

Riure molt i sovint; guanyar-se el respecte de les persones intel·ligents i l’estima dels nens; merèixer l’elogi dels crítics sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions dels falsos amics; saber apreciar la bellesa i trobar el millor en cada persona; deixar un món millor; saber que almenys una vida ha respirat més lliurement gràcies a la nostra: això  és haver triomfat.

(Ralph W. Emerson)

Quan vaig veure aquesta col·lecció de papers Lifetime de Prima m'hi vaig enamorar, malgrat que jo no sigui de marrons. Però són tan macos i plens de missatgets... que no m'hi vaig poder resistir. I finalment va arribar el moment d'utilitzar-los.

La primera llibreta feta amb aquests papers va ser per la Marta, volia agrair-li tota la feinada que suposa fer una trobada. Vaig agafar una llibreta, els papers i pim pam... això és el que en va sortir, per davant i per darrera. Les lletres de fusta les vaig segellar amb Stazon, les vaig envellir amb Distress i vaig donar una capa de glossy accents.

Com em va encantar el resultat, vaig aprofitar la idea per regalar-ne una altra amb els papers de la mateixa col·lecció a un amic a qui li "devia" un regalet d'aniversari. Aquesta vegada vaig substituir els cors per quelcom que ell li agrada, la imatge i les paraules (simbolitzada per la màquina d'escriure) i... el temps... que és un petit joc de paraules entre nosaltres. 

Em vaig animar i vaig continuar decorant els paquets. Cada vegada m'agrada més utilitzar sobres craft per embolicar els regals i posar-hi un toc personal!!! Per cert... que vaig estrenar els segells fets per mi! :).

Carpe diem...

(...) Viu avui, no et refiïs gens del demà.

(Horaci)

Sovint penso que vivim en una muntanya russa, de vegades ens sorprenen els revolts, de vegades ens espanten, d'altres ens emocionem, o gaudim de les sensacions.

Però també la comparo amb aquell pujar i baixar, és com estar en un cim on tot es veu d'un color diferent o en una vall de la qual sembla difícil sortir-se'n. 

Sigui com sigui cada vegada tinc més clar que la vida són petits moments de felicitat que cal col·leccionar, moments plens d'il·lusions, de persones, de sentiments compartits, de pinzellades que fan que aquell instant sigui diferent i que ens ompli...

Uis... avui estic filosòfica... però volia dedicar aquesta entrada a un amic a qui vaig regalar aquesta llibreteta d'avui, amb un missatge clar: viu avui... sense dubte és l'únic que tenim, la resta... és efímera i no sabem què està per arribar. Per això, i malgrat de vegades tenim la sensació que no aconseguirem vèncer els nostres fantasmes, cal fer nostre aquest carpe diem... i tenir la certesa que tot canvia i que en algun lloc hi ha un petit oasis on retrobar els nostres somnis.

Vaig aprofitar una llibreta que m'havien donat no sé on, m'encanta canviar-les del tot, la vaig folrar, una mica de washi al llom i quatre detallets a la tapa (aprofitant retalls). I aquí està el resultat...

Un llibreta on escriure un bocinet d'una nova vida... perquè... fet i fet... encara queden moltes pàgines per escriure, no? i nosaltres hi tenim molt a dir.

Repte blau + segell teroladas

(...) Tal vez no existen los buenos y los malos amigos; tal vez sólo hay amigos, gente que nos apoya cuando sufrimos y que nos ayuda a no sentirnos tan solos. Tal vez siempre vale la pena sentir miedo por ellos, y esperanzas, y vivir por ellos. Tal vez también valga la pena morir por ellos si así debe ser. No hay buenos amigos, no hay malos amigos. Sólo hay personas con las que uno quiere estar, necesita estar; gente que ha construido su casa en nuestro corazón. (...)

 

(Stephen King)

Dissabte vaig passar el dia a Barcelona, celebrant l'aniversari d'una bona amiga a qui vaig conèixer estudiant a la universitat. Ni el temps, ni la distància ha permès que els sentiments canviessin i com diu la frase de l'Stephen King, ella ja ha construït la seva casa dins del meu cor.

Em va descobrir un local preciós al carrer Pau Claris, es diu Pudding i és un lloc ple de màgia, on s'ha de dir que fan uns pastissos impressionants, jajaja. Us el recomano! us sorprendrà  la decoració que és fantàstica (no us perdeu la part de baix amb els jocs i els llibres... sobretot els contes per a nens).

Li vaig regalar una espelma (a les dues ens encanten!) acompanyada de tres cosetes fetes per mi.

La primera una postaleta, que a més a més em serveix per presentar-me al primer repte que ens proposa la Lídia de teroladas. En aquest repte proposa fer un treball amb el color blau com a dominant (no és un color que jo utilitzi molt però...) i utilitzant un dels fantàstics segells digitals que fa ella (per a qui no en tingui en posa en un obert). El premi consisteix en 4 segells digitals!!! i certament és una artista dibuixant...

La tercera una llibreta enquadernada en pell (sé que n'està enamorada perquè sempre ens quedem embadalides davant d'una papereria que hi ha al carrer Llibreteria on en tenen moltes). 

Per guardar la llibreta vaig "tunejar" una capsa d'aquestes metàl·liques que tenen una ill·lustració a la tapa, que no m'agradava gens. Així que washi tape, paper d'scrap, puntetes i unes floretes... i aquest en va ser el resultat.

Projecte solidari

Un somriure significa molt. Enriqueix a qui el rep; sense empobrir a qui l'ofereix. Dura un segon però el seu record, de vegades, mai no s'esborra. 

 

Ja fa unes setmanes vaig descobrir a través del bloc Cinderella's Scrap World la possibilitat de participar en un projecte solidari per a aportar material escolar per unes escoles de l'Índia. 

Si voleu participar-hi encara hi sou a temps (fins el 17 d'agost) i podeu trobar les explicacions aquí.

 

La idea és enviar una targeta vistosa i alguna llibreta o llapissos per aquestes escoles. 

No havia participat mai en cap d'aquestes experiències i em va semblar genial, així que li vaig proposar a la meva amiga Pilar si volia que ho féssim plegades i així va ser.

Ens hi vam posar i vam fer una targeta i una llibreta a conjunt i aquest en va ser el resultat.

Jo m'havia enamorat d'aquests stickers (del todo a "cien", aish... en això encara no m'he passat als euros, jeje) i tot i que mai havia fet res infantil m'ho vaig passar molt bé. 

 

Llibretes... (3)

L'amistat ni es busca, ni es somia, ni es desitja. S'exerceix.

(Simone Weil)

Ja fa dies vaig anunciar la guanyadora del meu cumple-bloc, la Isabel, fins ara no li havia pogut enviar el seu regalet, però ahir ja va sortir de correus. 

Juntament amb el regal volia fer-li alguna cosa especial, personalitzada, i vaig pensar en una llibreta.

Feia molts mesos que no enquadernava res (crec que gairebé un any!) així que he hagut de treure la pols als meus apunts, als cartrons, als papers.. i posar-m'hi. 

He utilitzat quatre quadernets cosits en un tipus d'enquadernació que m'encanta, amb cosit vist molt senzill de fer i que et permet jugar amb la combinació de papers a la portada i a l'interior.

Aquest ha estat el resultat, espero que li agradi!

La "xapa" o botó creatiu o com es digui la vaig comprar ja fa uns mesos en una botigueta que vaig descobrir passejant pel barri de Gràcia de Barcelona. De sobte vaig girar per un carrer pel qual no havia passat mai (C. Pere Serafí, 61) i em va sorprendre un aparador ple d'ocellets de papiroflèxia. No vaig poder evitar entrar-hi i xerrar una estoneta amb l'encantadora noia que porta la botiga-taller: Les Carnets d'Audrey. Fa uns treballs d'enquadernació preciosos, arracades de paper (em va sorprendre perquè fa arracades d'estrelles iguals que les que jo faig!), etc. i tot això amb uns papers d'importació fets a mà genials.

No vaig poder estar-me de comprar tres d'aquests botons-agulles, suposo que pensats com a complement per vestir, però que jo he utilitzat en els meus treballs d'scrap, en aquesta llibreta i també a la portada de l'àlbum que vaig presentar a Scrapbloc.

Llibretes... (2)

No és fàcil trobar la felicitat en nosaltres, però és impossible trobar-la enlloc més.

(Agnes Repplier)

Avui us deixo l'altra llibreta que li vaig regalar a la companya del cole. 

Aquesta vegada vaig utilitzar una llibreta que havia comprat fa temps per "tunejar-la" i així va quedar. 

Una vegada més les fotos nefastes... però, com dic jo: "es lo que hay!" :)