Carpe diem...

(...) Viu avui, no et refiïs gens del demà.

(Horaci)

Sovint penso que vivim en una muntanya russa, de vegades ens sorprenen els revolts, de vegades ens espanten, d'altres ens emocionem, o gaudim de les sensacions.

Però també la comparo amb aquell pujar i baixar, és com estar en un cim on tot es veu d'un color diferent o en una vall de la qual sembla difícil sortir-se'n. 

Sigui com sigui cada vegada tinc més clar que la vida són petits moments de felicitat que cal col·leccionar, moments plens d'il·lusions, de persones, de sentiments compartits, de pinzellades que fan que aquell instant sigui diferent i que ens ompli...

Uis... avui estic filosòfica... però volia dedicar aquesta entrada a un amic a qui vaig regalar aquesta llibreteta d'avui, amb un missatge clar: viu avui... sense dubte és l'únic que tenim, la resta... és efímera i no sabem què està per arribar. Per això, i malgrat de vegades tenim la sensació que no aconseguirem vèncer els nostres fantasmes, cal fer nostre aquest carpe diem... i tenir la certesa que tot canvia i que en algun lloc hi ha un petit oasis on retrobar els nostres somnis.

Vaig aprofitar una llibreta que m'havien donat no sé on, m'encanta canviar-les del tot, la vaig folrar, una mica de washi al llom i quatre detallets a la tapa (aprofitant retalls). I aquí està el resultat...

Un llibreta on escriure un bocinet d'una nova vida... perquè... fet i fet... encara queden moltes pàgines per escriure, no? i nosaltres hi tenim molt a dir.