Scrapbloc

Crec en una col·lecció particular d'imatges essencials que anem recollint al llarg del viure, de fragments de ficció seleccionats i conservats amorosament a la nostra biblioteca interior. Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides.

(Emili Teixidor) 

Ara ja fa unes quantes setmanes vaig acabar el meu projecte per presentar al concurs d'enguany d'Scrapbloc i avui, que ja s'ha fet pública la llista de participants aprofito per fer aquesta entrada amb les imatges. 

Ja feia temps que volia fer un petit àlbum amb algunes fotografies del casament dels meus pares. Sempre les veia voltant per casa de la meva mare i jo no en tenia cap de record. Així que vaig aprofitar el tutorial, l'excusa perfecta per fer quelcom per a mi, per fer-ho, en un estil totalment diferent a l'habitual (més colorintxi :)).

Vaig aprofitar uns papers marrons que tenia (de la trobada d'scrap del setembre), una clau que crec que vaig portar en un viatge a Astúries, i un pany regal de reis i alguns papers fets a mà (per la portada i la capsa) que ni recordo d'on els vaig comprar ja fa una eternitat i com no, les ja famoses puntes de la meva àvia (les més amples, les altres no...). 

L'estructura feta amb craft que cada vegada m'agrada més perquè combina amb tot.

I tot això acompanyat d'un poema del meu estimat Miquel Martí i Pol...

La veritat és que estic molt satisfeta del resultat malgrat les fotos no l'hi fan molta justícia. He gaudit molt fent-lo, suposo perquè darrera les fotos hi ha molts sentiments i records, no pas meus, però sí de la meva mare...

Espero que us agradi!

Us deixo també amb aquestes reflexions de l'Emili Teixidor que trobo molt maques i que avui han encapçalat aquesta entrada.

En canvi, sí que crec en una col·lecció particular d'imatges essencials que anem recollint al llarg del viure, de fragments de ficció seleccionats i conservats amorosament a la nostra biblioteca interior. Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides, com si la plenitud del viure es concentrés en aquest ram d'imatges precioses, com si només elles tinguessin el poder de concentrar en un tot perfecte les poderoses veritats i els fabulosos mites que ens il·luminen i ens proporcionen la força per tirar endavant. Són els fets que hem viscut, la nostra experiència personal, i els fets que hem descobert en l'art, la literatura, i aquesta conjunció sembla expressar els nostres desitjos, les nostres esperances més fondes. Hi ha qui diu que una vida plena i feliç només és possible si ens trobem en sintonia, de ple acord, potser fins i tot en comunió, amb aquestes imatges simbòliques.