Entres, octubre,
per la porta gran de la nit
al gran regne del viure.
T'espera el bosc de color canviant,
les pluges solemnes a ciutat,
els terres emmirallats
i un calendari ja entrenat. (...)
Ja ha entrat el mes d'octubre i avui us porto una nova targeta. Aquesta vegada per a la meva germana que celebrava el seu sant-aniversari endarrerit.
Com tinc el cap en mode Nadal (això que encara no he fet res de Nadal) i no estava massa inspirada vaig autocopiar-me l'estructura de la meva darrera targeta però posant-hi un toc de tardor.
Sabia que volia utilitzar aquest mussolet tan simpàtic i omplir-lo de fulles amb els colors típics de l'època.
Vaig atrevir-me novament a fer un shaker amb aquest segell que tan m'agrada. Aquesta vegada però vaig voler posar de fons un paper vegetal degradat que tinc i l'invent no va funcionar. Em van sortir (al cap de força estona) unes bombolletes emprenyadores que com ja tenia l'acetat posat no vaig poder rectificar i suposo que per l'electricitat estàtica amb el paper vegetal els lluentons no es mouen amb facilitat (ara he vist per internet que la gent hi posa talc per evitar que s'enganxin!). En fi... no sempre tot pot sortir perfecte, no?
Les fulles les vaig retallar amb la Cameo (les petites són d'una troqueladora) i les vaig tintar combinant unes quantes Distress.
Darrera unes quantes fulles més i un altre segell que trobo xulo (mai millor dit perquè diu: la vida és xula :)). I a l'interior uns segells més i l'espai per signar.
Bé... no és perfecta però... la neurona no donava per més...