Tot sembla impossible fins que es fa.
(Nelson Mandela)
Molts, molts dies sense publicar, molts dies passant de puntetes pels blocs que segueixo sense tenir un moment per deixar-hi un comentari (espero que em disculpeu), molts dies amunt i avall, dies de neguits, de nervis, d'hospitals amb la meva mare, de cotxe amunt i avall i tot això coincidint amb el final de curs, buf!... esperem que algun d'aquests desitjos que acumulem per aquestes dates puguin fer-se realitat: poder gaudir d'uns dies de Nadal amb una certa tranquil·litat al costat de les persones que estimem.
Tenia moltíssimes ganes de tornar a publicar, però sobretot de tornar a crear i avui hi he pogut dedicar una estoneta.
He començat per aquest projecte que ja s'acaba :(: el calendari compartit amb la Pilar i he continuat fent algunes de les postaletes de Nadal que em vaig comprometre a fer per l'intercanvi i que malauradament les circumstàncies no m'han deixat fer (però espero que arribin si més no abans que acabi l'any!!!).
Volia disculpar-me públicament per aquest fet, però com deia en Lennon: la vida és allò que et va passant mentre intentes fer altres plans... i en aquest moment se m'han capgirat tots.
Sigui com sigui ara estic aquí i us deixo amb el meu tag de desembre, va ser un tag improvitzat a corre-cuita (no volia deixar en blanc la pàgina del calendari de la Pilar :)), així que em va quedar molt senzillet... (no n'estic gaire orgullosa però... com dic jo... "es lo que hay"), això sí, vaig estrenar els meus nous segells de nadal en català que vaig descobrir gràcies a la Rosa.
El tag de la Pilar em va encantar!!!! (bé... encara em té enamorada, jeje) i això que jo no sóc gaire d'utilitzar verds (ni per Nadal) però el paper que va utilitzar és xulíssim i tots els detallets també. Ara he vist que la meva foto em va quedar un desastre així que haureu de passar-vos pel seu blog per veure-la millor.
Montse poc a poc torna tot a la seva normalitat i de segur que aquestes festes podras gaudir d'eixa alegria i d'eixes il·lusions que ens porta el Nadal!! Com sempre, fantàstic el Tag, un projecte meravellós que en aquest mes s'acaba!! Petonets
ResponEliminaUna preciositat de tag!!!! Con està la mare? Una forta abraçada a totes dues!
ResponEliminaEl teu tag és maquíssim, Montse!.
ResponEliminaDesitjo de tot cor que tot torni a la normalitat i estiguis més tranquil.la!. T'he trobat a faltar i no vegis la il.lusió que m'ha fet que t'hagi arribat la meva postaleta!
Una forta, forta, fortaaaa (he dit forta??jajaja) abraçada de tot cor!!!!
Charo
Holaaaaa, com m'alegra veure una entradeta!!!! Segurament serà perquè les coses van millorant i van prenent un bon caudal o això espere.
ResponEliminaEl tag és gracioset i el de la Pilar una monada.
La música m'encanta, estàs en tot, i això que disposes de poc de temps.
Una forta abraçadaaaaaa!!!!!!
Quines ganes de veure aquest calendari que ja s'acava...
ResponEliminaPetons Montse.
Quina alegria tornar a trobar una entrada teva! Això vol dir que les coses van millorant i me n'alegro molt. Jo també estic molt liada. Començo molt aviat però sempre m'acaba faltant temps. Els tags m'encanten. I del teu també pots sentir-te orgullosa. Que sigui improvisat no vol dir que no sigui molt maco. Ja he vist que has trobat els segells. Jo aquest any estic fent un ús intensiu d'ells. Molts petons
ResponEliminaVisca la improvitzacio!! Espero que tot es posi en ordre ben aviat!! petons i no triguis tant en donar noticies ;-o)
ResponEliminaHola Montse!! ara he vist la teva entrada i m'ha fet molta il.lusió, per què això vol dir que has pogut tenir un moment de desconnexió i tranquil.litat.
ResponEliminaEl teu tag, ja saps que em va agradar molt!!! i la teva pàgina m'ha encantat i això que no ets de verds jajaja per cert, el puntejat en verd veig que també queda molt bé !!
Una abraçada moooolt gran!!!
Fins aviat!!
Jo Montse, quina alegria tornar-te a veure per aquí! Espero que la teva mare estigui millor.
ResponEliminaQuin projecte tan bonic!
Dius que l'has fet molt de pressa i que és molt senzill? doncs és molt bonic! Ja ho pots fer tot ben depressa que et queda molt bé!
Petons i fins aviat.
Moltes gràcies a totes!!!!! La meva mare va fent... per sort ara ja a casa seva però delicada... M'han fet molta il·lusió els vostres comentaris, sempre transmeten molta energia positiva :) i és que... tinc les millors seguidores del món :). Valeeee, intentaré fer les coses depressa i corrents, jejeje, a veure si així surten xules :).Mil petonets i torno l'abraçada de la Charo per totes :).
ResponEliminaMontse guapa, t'envio molta energía positiva !!!!!! Quina alegría saber de tu, espero que tot estigui millor amb la mare, de veritat. Una super abraçada. Has de fer una entrada amb tot el calendari complert !! És un projecte precios !!
ResponEliminaHola Montse. El tag i el calendari són molt bonics i plens de detallets. M'agraden!!
ResponEliminaJo també estic bastant desapareguda. Sense temps de fer pràcticament res. També amb visites mèdiques, reunions amb els del treball i poc més. Ja veig que la teva mare està ja a casa i això és una molt bona notícia. Una abraçada molt gran i pensa que d'aquí a poc tindràs uns quants dies per descansar. Quina enveja! Per cert m'encanta la música nadalenca que has posat al bloc. Ptnsssssss!