Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
(Quan tot s'enlaira, Txarango)
Aquesta setmana la mare d'un amic ha fet 70 anys i em fa fer un encàrrec per fer-l'hi alguna felicitació especial. Jo vaig proposar-l'hi fer un petit àlbum desplegable que ja he fet en altres ocasions i que queda molt maco per posar-hi fotos petites diferents, tenir un espai per signar, afegir algun text i, en aquest cas també una butxaqueta per posar-hi uns dibuixos de les nétes.
Després d'un anar i venir de mails amb fotos, trucades per tenir pistes (com que pinta samarretes a mà, etc.), una dosis de creativitat, un caos sobre la taula (i el terra, i les cadires, i els prestatges, jejejeje) i unes quantes hores de feina intensa, aquest ha estat el resultat.
Jo n'estic molt satisfeta, cada vegada em sento més còmode fent treballs amb un aire antic, espero que l'hi hagi agradat molt (avui ho sabrem :)).
El regal l'he posat en un sobre de craft decorat.
 |
| darrera |
 |
| davant |
Si esteu interessats en l'estructura podreu trobar una mica de tutorial a
l'apartat de tutorials que estreno avui :).
Em sembla un àlbum magnific Montse!
ResponEliminaFelicitats!
És xulíssim! M'encanta el contrast d'una banda més seriosa amb l'altra amb més color. Segur que li encantarà i l'emocionarà. Molts petons
ResponEliminaMolt bonic, Montse, m'encanta l'aire antic i les puntes, el format, t'ha quedat genial!
ResponEliminaUauuu t'ha quedat genial!! M'agrada moltissim la forma del mini àlbum desplegable. M'agradaria fer-ne un per a l'aniversari de la meua mare, em podries facilitar per poder trobar la plantilla?? Gràcies guapeta, molts petonets
ResponEliminaMolt bonic, Montse!!!. De segur que li encanta!!!!!. El mini desplegable és una meravella!!!
ResponEliminapetonets!
Charo
Molt maco Montse, li encantarà.
ResponEliminaMoltes gràcies!!! ja m'han confirmat que a tota la família l'hi ha agradat molt!!! això sempre produeix satisfacció :). Un petonàs
ResponEliminaHola Montse!! és preciós i estava clar que li agradaria!! m'agrada molt el contrast de la part "antiga" i de la part més "actual".
ResponEliminaUna abraçada!!
Pilar
Síiii, ara ja sé que l'hi ha agradat :), això sempre fa que et sentis bé i desapareixi la inseguretat inicial de fer quelcom per a algú que no coneixes... Un petó
EliminaEl trobo tant i tant maco, és PRECIÓS !!!
ResponEliminaSegur que li ha agradat moltíssim.
Petons,
ANNA
Moltes gràcies :)
EliminaM'encaaaaaantaaaa!!! És preciós! L'estructura es molt bonica, els detallets de l'interior son moníssims però les tapes....són fabulooooooses! I aquesta paleta amb el pinzell ...em te el cor robat!
ResponEliminaEl sobre també es preciós.
Un treball fantàstic, segur que estarà super-contenta!
Petons.
Moltes gràcies... vaig fer servir un paper fet a mà que m'encanta (és el que té ser una col·leccionista de papers, que en un moment donat et salven :)) i després vaig voler jugar amb els marrons i taronges... El meu amic em va dir que havia de posar un pinzell així que en vaig tallar un que tenia per casa i vam buscar la paleta per internet... és un resultat original sí :). Petonets
EliminaM'has deixat sense paraules Montse. És fantástic!!!
ResponEliminaPetons.
Gràcies wapa!! i moltes felicitats per l'anyet! :)
EliminaPreciós !!! M'encanta el contrast entre una cara i l'altre, i el detall de la paleta de pintor !!!
ResponEliminaPetonets
No n'estava massa segura de fer dues cares diferents però ara m'agrada :). Un petonàs
EliminaEl mini-añbúm, el sobre ... todo es una maravilla :)))
ResponEliminaGracias :)
EliminaMolt bonic Montse!! Gràcies pel tutorial, segur que em farà servei! petons
ResponEliminaEspero que sí que et faci servei :) és una estructura molt resultona! I sino si més no jo no perdré les mides per quan vulgui reproduir-ho que sóc un desastrillo i sempre ho apunto en un paper que perdo... :). Petonets
Eliminaa parte del rojo, otro color al que le tengo miedo es el naranja, y eres la mejor con los colores mas complicados ehhhh te ha quedado perfecto.... que precioso!!!
ResponEliminabesitos ^^
A mi m'encanta el taronja, de fet el meu menjador és així, però em costa combinar-lo, tens raó... deu ser complicat :), en canvi el vermell em surt de dins, jeje. Un petonet i gràcies
EliminaQuan he vist la part més clàssica he pensat, es que ho borda, i després al vore l'altra banda, he dit ostras què guai el contrast, la veritat es que no t'ho esperes!!!
ResponEliminaMolt xulo!!!
Gràcies wapa, creia que m'estava tornant vintage a tope, jeje, ara ja em quedo més tranquil·la i sé que també puc continuar treballant amb altres colors :) (que de fet són els que més m'identifiquen!). Un petonàs
EliminaMontse, no havia vist aquest mini fins ara. És una passada de bonic. Les portades són especialment maques. La paleta de pintor és un detall súper original! No sé què més més dir-te. M'encanta tot! Petons.
ResponEliminaMoltes gràcies!! jo estic molt contenta del resultat :). Petonets
EliminaPrecioso, precioso, precioso.
ResponEliminaUn trabajo fantástico.
Me encantaaaaaaa
Cariños de colores y muchas bendiciones
Muchas gracias Ángela! Besos, como no... de colores :)
EliminaHola Montse,
ResponElimina"Lo prometido es deuda"
Et comento l'àlbum publicament tot i que jo no tinc tants coneixements tècnics com les teves seguidores habituals.
L'àlbum em va agradar molt des del primer moment, en que m'anaves fent petits avançaments de la feina, ja t'ho vaig dir. Però els meus comentaris es van quedar curts amb l'efecte que li va fer a la meva mare i a la meva família.Va ser bestial. A mi no em va sorprendre tan perquè ja conec la teva feina i sé que tot el que fas ho fas amb molt de gust.
Res que moltes gràcies ( TS ), de part de tots.
Petons
Ja sé que això de fer comentaris públics no t'agrada massa així que moltes gràcies per fer-ho, per mi té un valor doble. Estic contenta que us hagi agradat tant. Quan algú et fa un encàrrec per a algú que no coneixes t'envaeix la inseguretat, mai saps del cert com ho rebrà l'altra persona, si això o allò serà del seu gust, és com fer quelcom amb els ulls tancats. Però si s'ha produït un moment emotiu, amb un toc de màgia ja em sento plenament recompensada, de fet és el què cerco jo, omplir la vida de moments especials i de vegades ho aconsegueixo i tot :). Un petonet i no cal el TS (tot i que el Miguelito ho agrairà, jajaja).
EliminaHola Montse,
ResponEliminasóc la filla de la Rosa, la germana del Xavi.
No tinc prous paraules per descriure la bellesa de la teva feina,ni prous paraules d'agraïment,em quedaria curta...
La teva feina destila una gran sensibilitat,destresa,talent,generositat... i desperta els sentits,les emocions....ah!i llàgrimes d'alegria...i enyor de temps passats també.Sort dels néts..je je
Doncs bé...mil gràcies, una forta abraçada i per sempre agraïda!!!
esther
Ostres! no esperava aquest comentari!! Moltíssimes gràcies, sobretot perquè sense conèixer-me em "deixes" molt bé i em fa fins i tot una mica de vergonya :) (no sóc de penjar-me medalles, més aviat al contrari). Per mi ha estat tot un plaer fer aquest treball, perquè coneixent al Xavi, també us he conegut una mica més a vosaltres. Em sento feliç perquè sé del cert que ha estat molt ben rebut i que ha despertat moltes sensacions en vosaltres i això no té preu, ni es compra, ni es ven, són coses que van més enllà de les paraules. No cal agrair res, tot el que faig intento fer-ho amb el cor. Un petonàs
Elimina