CREA: Art Journal 5

(...) Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

 perquè ho anem assimilant, 

perquè ho puguem convertir en paraules

 i perduri en el temps,

 el temps que no és res més

 que un gran bosc de paraules.

 I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc. (...)

 

(Miquel Martí i Pol)

 

Cuando paseo por las entradas de los distintos blogs siempre me siento atraída por aquellos trabajos que incluyen palabras, letras escritas con tanto cariño, diferentes formas, estilos, tamaños... 

A mi siempre me ha costado cambiar el estilo de mi letra, nunca me he detenido a hacer caligrafía, ni a estudiar las fuentes...

Esta quincena Aurora proponía una página de art journal dedicada a ellas. 

Mi primer paso fue estudiar las fuentes instaladas en mi ordenador y listar las que más me gustaban. Después... las ideas se agolparon...

En el fondo pegué una página de periódico que cubrí con una fina capa de gesso, un poco de distress vintage photo en los bordes y también utilizando una plantilla de letras. 

El texto: fragmentos de un poema sobre las palabras de Miquel Martí i Pol (uno de mis poetas preferidos) y que os regalo al final de la entrada. 

Y a empezar a escribir combinando diferentes fuentes, primero en lapiz, después utilizando el rotulador...

Este ha sido el resultado, pensé que no me gustaría escribir, pero las letras me secuestraron y no pude dejarlo hasta el final...

Espero que os guste, ha sido un bonito ejercicio que me ha permitido perderle el miedo a las palabras...

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,

si voleu, ordenades amb altiva arquitectura

contra el vent i la llum,

contra els cataclismes,

en fi, contra els fenòmens externs

i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles,

així en els mots elementals de la infantesa,

o en les acurades oracions

dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,

o, encara, en les darreres frases

del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.

I més d'un cop ens hem reconegut

en alguna antiquíssima soca,

com la reproducció estrafeta

d'una pintura antiga,

i hem restat indecisos

com aquell que desconeix la ciutat que visita.

Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula

a les coses inconcretes.

Elevar-les a la llum amb els braços del'expressió viva

perquè triomfem en elles.

Tot això, és clar, sense viure massa prop deles coses.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.