Vinils...

Siguem agraïts amb la gent que ens fa feliç. 

Són els encantadors jardiners que fan florir la nostra ànima.

(Marcel Proust)

Un dia més, ja fent el compte enrere d'aquestes vacances (aish... per què no m'haurà tocat la loteria per fer-les perpètues??? :)).

Aquest estiu he fet una mica de tot i una de les coses que tenia a la llista de pendents era practicar una mica més amb la Cameo i els vinils tèxtils (un amic me'n va regalar uns quants i s'estaven omplint de pols, jeje). 

He de reconèixer que he descobert un món que m'ha apassionat!!! així que m'he dedicat a fer samarretes a dojo per a mi i per a regalar. Queden xulíssimes i és molt senzill de fer (bé... si el model no és molt complicat com el de la música que veureu més endavant, m'hi vaig passar una hora arrancant el vinil que sobrava abans de planxar!).

Ja us dic d'entrada que les fotos són un total desastre, buf! no hi ha manera de saber trobar el lloc i la llum adient per fotografiar roba, però bé... us quedeu amb la idea :) perquè com la majoria ja estan regalades no puc tornar-les a fotografiar :(.

Aquestes són algunes de les samarretes que he fet, alguns dissenys són descarregats de pàgines gratuïtes d'arxius de la cameo, d'altres traçats a partir d'imatges d'internet, d'altres fent una combinació d'arxius i figures i el vaixell el vaig fer jo amb un programa de dibuix modificant imatge que m'havia agradat. Si algú està interessat amb algun model només m'ho ha de dir.

Aquí van...

El primer experiment va ser per a mi (així si destruïa la samarreta no passava res, jajaja). Vaig descobrir el paper de forn que no havia utilitzat a la meva vida i que va fantàstic per planxar :). D'aquí va sorgir aquest vaixell que també vaig regalar a la filla d'una amiga:

El segon experiment va ser una mica més difícil, per un amic enamorat dels ratpenats. Oi que són divertits?

I la resta ja van anar sortint com a "xurros" :). 

Dues més per a la filla de la meva amiga, amb un mussolet i amb un gat i al darrera una sorpresa :).

Una altra per un amic aficionat al cinema (i regalador de vinils :)).

Una més per a mi mateixa (i això que les bicis reals no m'agraden gens ni mica, jajaja).

 

I aquesta per un amic que li agrada molt la música, bé... aquesta és meva, la seva negra de màniga curta no la vaig fotografiar, però com havia comès un error amb el vinil quan ja l'havia retallat vaig intentar corregir-lo i va sorgir una samarreta per a mi :) (no hay mal que por bien no venga diuen...).

I de moment ja està... però segur que continuaré fent cosetes, és un regal personalitzat i pràctic!