Diorames...

Els nens necessiten saber que les paraules "és impossible" no formen part del teu vocabulari i que tu ets un incondicional dels seus somnis. 

 
(Wayne W. Dyer)

Sí, sí... segur que us estareu preguntat: diorames??? això no són els pessebres??? No sabia massa bé quin títol posar que fos una mica significatiu d'aquesta atípica entrada. Aviat entendreu perquè.

Ja fa temps (molttttttttttt) que la meva cunyada em va dir que tenia unes joguines que volia posar en els famosos marcs amb profunditat Ribba d'Ikea (i que consti que no tinc comissió, però ben pensat... potser que els hi demani, no? :)). 

Em va dir que podríem quedar un dia perquè amb la meva creativitat i la pila de materials que tinc potser podríem fer una decoració pels diferents personatges. 

Jo no sabia ni quines joguines eren i la veritat és que no me'n feia massa a la idea.

Finalment aquest estiu van venir a casa i vaig desvetllar el misteri. Va treure una pila de ninotets de goma d'aquells que tots hem tingut i amb els quals els meus nebots havien jugat molt (i jo!). 

Vam triar quatre famílies de ninots diferents (amb tots els que té es podrien fer 20 quadres!!!) i vam posar-nos a treballar. Aquell dia la Pilar també ens va acompanyar i vam fer una mica de pluja d'idees.

Les primeres figuretes escollides van ser el Tintín, el Milú i el capità Haddock. El meu germà havia imprès un fons (que era una miqueta més petit i ens vam inventar una mena de paspartú). 

Ràpidament vaig visualitzar el desert i se'm va acudir posar la sorra enganxada en un paper de seda rebregat per tenir més sensació de dunes.

Vaig enganxar primer la sorra de Vilanova, però mirant cada dia el resultat no m'acabava de convèncer el color i vaig fer una segona capa amb una sorra més ataronjada que vaig portar fa temps de Menorca (i és que jo ho recullo tot, jajaja), llàstima que ja gairebé no me'n queda (es pot fer una comanda per internet de sorra d'algun lloc concret?? :)). La sorra està enganxada amb cola blanca i al damunt també per a donar-li consistència.

Tot i que al desert els cels deuen ser nítids vam posar uns nuvolets i un globus aerostàtic per donar vidilla. Una ampolleta amb un missatge amagat, una brúixola a la mà del capità (un segell que vaig reduir amb la impressora, envellir amb distress i protegir amb glossy), la famosa frase del capità Haddock i un indicador per marcar el camí cap a Sabadell.

Aquest va ser el resultat:

I els detallets de més aprop...

La veritat és que em va encantar i em vaig motivar ràpidament, així que vam començar a maquinar el següent. Seria la Blancaneus i els set nans. Set nans??? i com els ficaríem dins del marc?? (fa 23x23 cm). 

Vam tenir clar que hauríem de sacrificar el vidre i algunes idees van anar sorgint... que si posar flors, que si posar un arbre, que si un gronxador, que si una escala...

L'endemà mateix no m'hi vaig poder estar de començar. 

Pel fons vaig triar un paper de l'Amy Tangerine amb el sol i els núvols. 

Vaig descarregar un arbre per la Cameo apte per muntar en capes. També amb la maquinota diabòlica vaig tallar les herbes del fons. Amb uns troquels les floretes i després venia el més complicat: l'escala i el gronxador.

Tenia una escala de fusta molt mona però era petita, així que la vaig ampliar amb la fotocopiadora i la vaig reproduir sobre "madera de balsa" (no sé com es diu en català), vaig haver d'enganxar dues capes perquè si no es trencava, la vaig envellir amb distress i ja està!

El gronxador també el vaig fer amb la fusta fent foradets per fer passar la corda que està unida al sostre del marc amb unes claus de ganxo (per això els núvols sobre el marc, per tapar-les). Quan hi vaig posar el nan al damunt li va venir de gust posar-se a fer tombarelles, horror!!! així que sota també vaig posar una clau de ganxo (dissimulada amb una mica de craft) com a suport del gronxador.

Ja només quedava algun detallet: li vaig fer un cistellet a un nan que havia perdut la seva aixada (amb un rotlle de cartró i cordill), unes pometes, una mica de glossy per destacar alguns punts, unes pedretes al terra i crec que ja està!!!

A veure si us agrada!!

El cistellet del nan amb les pomes (eren de fusta i les vaig pintar amb retoladors i protegir amb glossy)...

 L'escala i l'arbre d'aprop...

Un detallet del fons i del terra...

El gronxador... (aquest nan també havia perdut la seva aixada i va ser l'escollit per poder passar la corda per la seva mà).

I ja està... béeeeeeee, noooooooooo, sobre la taula tinc els altres dos que em falten (no us diré quins personatges vam triar) i m'ha agradat tant fer una cosa tan diferent (he fet una mica de tot: de fustera, d'scraper, de retalladora...) que segurament jo rescataré els barrufets de quan era petita i també m'animaré a fer un quadre per mi.

Quin "rollo" que he escrit!!!! espero que no esteu adormides i hàgiu arribat al final :). Aquesta entrada ha estat una teràpia per la depre preinici de feina que tinc avui :-O.

Espero que us hagi agradat i potser donat alguna idea...