L'amistat...

Les amistats estan fetes de trossets...

Trossets del temps que vivim amb cada persona. El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer. (...)

Diumenge... i ja s'acaba la bona vida i torna la realitat, aishhhhhh... Però encara em queda tot un dia per estar tranquil·la i assaborir les darreres hores de vacances.

Avui també volia fer la darrera entrada del mes (que ha estat molt productiu). 

Fa dies va ser l'aniversari de la Pilar, fa molts anys que ens coneixem i tot i que la nostra vida s'ha anat apropant i allunyant en diferents moments, ella és una de les persones que sé que sempre serà al meu costat. Compartim moltes coses: pensaments, maneres de viure, sortides, paraules, música, pel·lícules... i com no! també l'scrap. Per això li vaig voler fer un regalet "scrapero" (no vaig fer fotos del paquet :() i com no, una targeta.

A ella li agraden els gats (això no ho compartim, jo hi tinc al·lèrgia, jajaja) i tenia un gatet de fusta molt simpàtic des de feia temps, així que dijous em vaig posar mans a l'obra i va sortir aquesta targeta. Una vegada més, força diferent a tot i potser amb un punt masculí (o és que relacionem els colors marrons amb treballs masculins?). 

Bé... no m'enrotllo... aquesta és la targeta que va sortir...

El cel està fet amb pasta de modelar aplicada sobre una plantilla i pintada amb tintes en spray i distress. És el meu primer assaig amb la pasta de modelar i m'encantaaaaaaaaa, segur que la faré servir més :).

La part de darrera podria ser una altra targeta clean and simple :), però com jo això no ho sé fer la relego a part de darrera, jajajaja.

 

 I a l'interior un escrit (a les dues ens encanta escriure sentiments...) i una imatge construïda amb segells. Fa una setmaneta em vaig topar al Tiger amb aquest pac de segells per tres euros (el pis, les dues cases, el cotxe, l'arbre, el gat i una bici que no es veu que està a la part inferior amb l'escrit) i em vaig enamorar i tenia tantes ganes d'utilitzar-lo que vaig experimentar...

I per acabar aquesta entrada us deixo amb el text que ha encapçalat aquesta entrada. L'he trobat per casualitat per internet i m'ha agradat. Dedicat a tu Pilar i a totes les persones que han entrat a la meva vida per la porta de l'amistat deixant la seva empremta...

 Les amistats estan fetes de trossets

Trossets del temps que vivim amb cada persona. El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d’hores d'escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n'hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què... Avui dia, n'hi ha que estan fetes sols de correus electrònics, i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants.

Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment. Hi ha amistats profundes que han nascut així.

Saint-Exupéry diu: “El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important”. El temps que “perdem” amb cada amic fa que cada amic sigui tant important. Perquè el temps “perdut” amb amics és temps guanyat, aprofitat i viscut.

Són records per a cinc minuts després, per a dins d'un any o per a sempre. Un amic es torna important per a nosaltres -i nosaltres per a ell- quan en la seva absència som capaços de riure o plorar, de sentir nostàlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.

L'important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor. Són el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen...

 
Gràcies pel trosset que m’has regalat!