Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
(Antoine de Saint-Exupéry)
Avui entrada curteta amb la primera entrega de l'àlbum dels 50 anys de la meva germana.
Les seves primeres fotos amb el bateig acompanyades d'un recordatori trobat en el bagul dels records i aquests papers tan dolços de la Marisa Bernal.
Una vegada més un desplegable amb moltes fotos amagades...
Espero que us agradi tant com la portada.
Mare meva, Montse!!!. Quina xulada!!!. M'agraden molt totes les pàgines. La primera m'ha semblat preciosa amb aquests retalls de papers com si fos patchwork. La segona amb els tags amagadets i l'altra amb el desplegable...ufffff, maquísim!!!. I aquest cordill que passa per totes les pàgines, super original!!!
ResponEliminaEts una artistaaaaaaaaaaa!!!!
Petonetsssssssssssssssssssssssssssssss!
Charo
Moltes gràcies!!! A mi també m'agraden especialment aquestes pàgines, el paper les fa molt dolces... La meva germana es dedica a la confecció i per això tots els símbols relacionats amb la costura: els retalls de paper simulant roba cosida, l'agulla, el fil, les tisores, etc... Ah! i les puntes són de la meva àvia :). Petonets
EliminaJa deia jo que això prometia. Les primeres pàgines són espectaculars. M'encanta el fals patchwork de la primera pàgina i com has combinat els papers de la Marisa amb blondes i puntes. Vull veure més! Ja! Molts petons
ResponEliminaMoltes gràcies!! la veritat és que treballar amb aquests papers és senzill, només cal deixar-se portar... i em va semblar que les blondes i les puntes sense sonar cursi podrien quedar-hi bé. Estic contenta que així sigui :). Prepara't perquè la següent no té res a veure, és plena de colors! Petonets
EliminaEl paper està clar que m'encata i la roba de saca i els detalls de fusta!! si és que... maquíssim!
ResponEliminaMoltes gràcies!!! he volgut fer una barreja de materials diferents i m'agrada el resultat. Un petonet
EliminaEl paper és taaaant bonic!! Les col.leccions de la Marisa Bernal enamoren i tu has sabut donar-li el toc especial. Un petonàs!
ResponEliminaAish... síiiiiiiii, oi que és dolç? La Marisa sempre té aquest toc... i jo l'he barrejat amb alguns ingredients més! :) Petonets
EliminaOooh! Molt maco! Cada detall, cada pas d'una pàgina a una altra...
ResponEliminaEls papers són dolcíssims! Justament estic buscant una cosa així per a un projecte. Saps on en podria trobar? Gràcies!
Moltes gràcies!!! Doncs jo els vaig comprar a l'Enxaneta aquí a Vilanova, però segur que els tenen a moltes botigues més, a Scraphouse a Barcelona sé que el tenen perquè treballen sempre amb la Marisa Bernal. No sé on vius tu però sinó pots entrar al blog de la Marisa i preguntar-li: http://naltin.blogspot.com.es/. Un petonàs
EliminaMerci! Jo visc a Sta. Coloma de Farners.
EliminaPotser serà millor que li pregunti a la Marisa, doncs!
Guapa, gracies pel teu comentari al meu blog.
EliminaJa he enviat un mail a la Marisa. A veure què em diu!
Com sempre, preciós♡
ResponEliminaMoltes gràcies :). Un petonet
Eliminael millor de fer un album personal es que tots els detalls prenen força per ells mateixos!!!M'encanta la frase. el fil que connecta totes les pagines, una pregunteta.....les tres pagines són d'un sol troç de paper o sòn tres enganxats?
ResponEliminaespero amb impaciència la propera pàgina!!!petons
Doncs sí... cada detall dóna força a les imatges i a la història que vols transmetre... Les pàgines... bé... la de l'esquerra és una pàgina i les dues de la dreta van juntes. S'uneixen amb un altre tros independent de cartolina que és el que va fent el llom. Si et cal alguna explicació envia'm un mail: bocinsdepaper@gmail.com. Un petonàs i moltes gràcies
Eliminameravellosos els desplegables!!
ResponEliminaI sempre tan amable d'explicar´nos aquells detalls que se'ns fugin.
Un abraç guapa
Preciós!!! Tot ple de detallets, com sempre! Molt maco. Ptns!
ResponElimina