Després del silenci...

Cap vida no és capaç d'encegar i seduir com la que es viu portes endins d'un mateix.

(Miquel Martí i Pol)

Molts dies allunyada del bloc, de les manualitats i de moltes coses que m'agraden... primer per la formació, després per les correccions (que encara duren) i acabant amb una setmana demencial i dura a nivell personal.

Però ara que tinc uns moments de pau  em venia de gust penjar la darrera postal que vaig fer ja fa uns dies per l'aniversari de la meva neboda (de fet encara no l'ha vist però com dubto que es miri el bloc i no sé quan tindré un altre momentet de tranquil·litat...).

Des de que vaig jugar amb papers i colors a l'àlbum del meu nebot que em venia molt de gust fer alguna cosa amb negres i vermells. No sé perquè però sempre que li faig alguna cosa a la meva neboda acaba sent una postal molt colorista i plena de flors, potser perquè em desprenen vida, alegria... la primavera... i ella és molt així.

Aquí he fet més monotemàtics els colors però sí he combinat quadres, topets, ratlles i flors (si m'ho haguessin dit un temps enrere que combinaria tot això hauria dit: apa! impossible! queda fatal! però el cert és que m'agrada el resultat, tot i que està malament que ho digui jo, jeje).

La resta... ja es veu, troquels, botons, washi tape, cintes, l'ús de la roba de sac (que he vist en moltes ocasions a la Sònia i que he "manllevat" com a idea, m'encanta aquesta combinació de materials!).

I a l'interior, algun segell, embossing i un sobre folrat per posar-hi el val per...

 

Ara tinc moltes ganes de treballar amb blanc i negre, una de les altres combinacions que vaig iniciar... però... haurem d'esperar aquesta fàbrica de temps que encara ningú ha localitzat :).