Feliç aniversari avançat...

Com el dia del teu aniversari no seré per casa i diuen que "lo prometido es deuda" aquí va el meu regal per a tu Andrea, per a què mai et cansis d'escriure poesia, narració, sensacions, sentiments, ... per a què la teva mà no deixi mai de ser la missatgera del teu cor. 

I quin és el millor regal per a què així sigui? evidentment no podia ser cap altre que una llibreteta. Aquest és l'avançament, ara només caldrà tenir-la a les teves mans i a escriure!! :) (ja quedarem, eh??).

No sé si hauré encertat els colors, però és una col·lecció de papers del Tim Holtz que m'encanta i he tret la pols als meus coneixements d'enquadernació per cosir dos quadernets gruixuts (per a què no tinguis excusa per escriure molt i molt, jeje). Aquest és un cosit molt senzill de fer i que queda molt maco. I la resta bé... com sempre, una floreta aquí, una altra allà (ja t'explicaré el desastre que em va passar mentre la decorava!! arggggg, per sort no es nota massa...).

I per acabar el meu darrer regal, un poema o un grapat de reflexions, llarg potser però fantàstic!!

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te,
que és quasi un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
poden canviar el món.
Passi el que passi, la nostra essència resta intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi,
ens fa caure, ens fereix,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia historia.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua.
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somniar,
perquè en somnis és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
El silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
“Emeto els meus udols pels sostres d’aquest món”,
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant,
viu-la intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur
i emprèn la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui poden ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir,
els nostres “poetes morts”,
t’ajudaran a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres.
Els “poetes vius”
No permetis que la vida et passi a tu, sense viure-la…

Walt Whitman.