Aniversaris...

Hi ha dates que no s'obliden, i els aniversaris són una d'elles, una bonica excusa per celebrar que estàs viu, que sents, que comparteixes instants, sentiments amb les persones que t'estimes.

Ahir vaig regalar aquesta postaleta a una amiga, mig celebrant el sant, mig celebrant l'aniversari.

Per mi els aniversaris són també una excusa per seure a la meva taula de treball i començar a remenar papers i per deixar anar la imaginació: ara hi poso això aquí i ara hi poso això allà... el temps de cop s'atura!! (ja voldria jo que ho fes, jajaja... quan me n'adono ja han passat dues hores! i el meu estudi està més caòtic encara, si és que això és possible :)). Però m'encanta experimentar i observar-ne el resultat:

També voldria aprofitar aquesta entrada per deixar-hi un poema que sempre m'ha impactat, vaig topar-me amb el Llibre d'absències del Miquel Martí i Pol fent de cangur dels meus nebots, mentre dormien fullejava els llibres de les prestatgeries i aquest va ser un dels descobriments que vaig fer. 

A partir d'aquí, no he deixat de llegir els seus poemes, però els d'aquest llibre en especial sempre m'han arribat al cor. 

En el moment que els vaig llegir per primera vegada vaig pensar que algun dia volia sentir allò que tranmestien les seves paraules, i no pas el dolor per la pèrdua d'algú estimat, sino pel fet d'haver estimat tant i tant. Poc pensava jo que viuria ambdues coses...

El dia 30 hauries fet 41 anys i aquest poema és per tu, perquè sempre seràs en el meu cor i en el de les persones que et van conèixer i estimar...

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol
Llibre d’absències