Els mesos de l'any: setembre

Aprendre és descobrir que alguna cosa és possible.

 
(J. Krishnamurti)

Darrer dia del mes de setembre... buf! sempre costa de passar aquest mes!! Per a mi és com el principi del meu any, quan comença el curs, canvia el temps i ens hem d'adaptar novament a les rutines.

Abans de tancar el mes us volia ensenyar la meva petita pàgina del projecte que compartim amb la meva amiga Pilar. Aquest ha estat un mes ple per les dues i ha costat una mica fer l'intercanvi, de fet encara no m'he pogut veure amb ella per rebre la seva pàgina per això només us mostro la meva.

Tenia clar que la temàtica seria la tornada a l'escola i per a mi significa retrobar-me amb els llibres, la pissarra, el guix, les mates... :) i he volgut reflectir tot això.

El segell de la nena és un segell digital i la motxilla i els llibres són segells acrílic d'un pack que vaig trobar molt xulo. Els vaig pintar i vaig protegir amb glossy.

Les fotos una vegada més són nefastes però és que aquestes les vaig fer quan vaig acabar el tag (sempre a darrera hora, glups!) i per això les pobres sabates de la noia es veuen d'un color estrany. Malgrat la qualitat borrosa de les fotos espero que us agradi!

Aniversari...

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.

(Vicent Andrés Estellés) 

Avui entre sol i núvol hem celebrat l'aniversari d'una amiga fent una sortideta al Cim de les Àligues i gaudint d'un pic-nic i de molt bona companyia. L'entorn és preciós i he al·lucinat amb el vol dels ocells...

Com ja és habitual, no podia faltar la targeta de felicitació.  

 

Aquesta vegada he rescatat l'estil que vaig estar experimentant aquest estiu amb el fons blanc i jugant amb les rodones i les tintes distress però afegint una variant. Tenia ganes de fer una shaker (darrerament les veig per tot arreu i a la meva neurona li han agafat ganes d'idear-ne una :)) i vaig pensar amagar-hi al fons unes paraules d'uns segells que m'encanten (amb embossing per ressaltar el missatge). 

Fa poquet vaig comprar uns quants lluentons (he après que es diuen sequins) de molts colors i els he utilitzat per posar-los dins. I poca cosa més... joc de volums i uns cors de fusta. Senzilla però a mi m'agrada. Espero que a vosaltres també!

Les fotos no són massa fidels als colors però les vaig fer ahir i no vaig trobar la llum adient :(.

 

Enquadernació en estrella

Com no sabia que era impossible, ho vaig fer.

(Thomas Alva Edison)

Avui entrada breu per anunciar-vos la repetició d'un taller que ja vaig fer fa un temps d'enquadernació creativa a l'Enxaneta.

Farem un àlbum (15x15cm) cosit en forma d'estrella on podrem guardar aquelles fotos especials en un format també molt especial.

Espero que us animeu!!

Diorames (2)

I si en comptes de planejar tant, voléssim una mica més alt?

(Mafalda, Quino)

Ja he tornat a la normalitat del tot, aish... però abans que la feina ompli la meva taula volia fer una entrada que tenia pendent.

Volia mostrar-vos els dos quadres amb ninotets que em quedaven al tinter, per si no heu vist els anteriors podeu fer clic aquí. 

Jo, ja us ho vaig dir, n'estic molt satisfeta, m'ho he passat molt bé pensant com decorar cada un d'ells i ha estat una feina de creativitat i de trencar amb el que estic acostumada a fer. Si a més la teva feina agrada doncs la satisfacció és molt més gran. Finalment divendres passat els vaig entregar als propietaris i crec que així va ser. 

El primer ha estat el quadre amb el qual he gaudit més. Vaig fer de fustera (per tallar la fullola que separa els dos ambients), de retalladora (tots els companys de la Mafalda), de constructora de bigues amb un paper que simula fusta (per amagar les claus de ganxo sobre les quals es recolza el primer pis) i d'scraper (segells, cameo...).

Quan vaig veure el Garfield i la Mafalda vaig tenir clar que els posaria en el mateix quadre. Ja em vaig imaginar l'estudi fotogràfic del Garfield i tots els amics de la Mafalda preparats per la foto. 

Mica en mica vaig anar omplint tots els forats amb els detalls, la càmera antiga segellada, el cordill amb els negatius i les fotos que simulen estar revelades, el cartell de propaganda d'una càmera (un segell envellit i amb taques segellades), la bombeta (d'aquestes de muntar circuits amb els nanos) i el cartell de no passeu... Vaig treure la pols al meu llibre "tot Mafalda" per triar alguna frase adient pels personatges i les vaig dibuixar i retallar amb la Cameo (estic encantada amb el meu adaptador per retoladors que fins ara no sabia utilitzar, gràcies Eva pel curset accelerat! :)). 

Aquest és el resultat (us atabalaré amb unes quantes fotos per a què pugueu apreciar els detalls):

 

El segon que us mostro avui ha estat el menys creatiu. El meu germà m'havia ja imprès un fons amb un sopar típic a la Gàl·lia. Li vaig dir que fes dues còpies més per donar poder volum a determinades parc del paisatge, l'arbre, l'herba, l'Idèfix i el bard del poble lligat a l'arbre per desafinar :) (a les fotos no s'aprecia massa el volum però hi és). A aquest darrer el vaig lligar amb un cordill simulant una corda per donar-li una més de realisme. Poca cosa més hi podia posar per decorar, vaig decidir-me a posar el caldero amb la poció màgica i un cullerot i ja està!

Ara ja recuperaré també la normalitat scrapera habitual amb targetes i alguns projectes que tinc a mitges :).

La cuina del saber

La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi.

(Maria Montessori)

Darrers dies abans de rebre de nou els nens i nenes a l'escola (bé... més aviat adolescents)... 

Ja fa dies però que s'han acabat les vacances i ja em falten hores per fer tot el que voldria. Els apunts, la feina pendent ja s'amuntega damunt la meva taula, però aquests dies entre feina i feina he fet una miqueta d'scrap. 

Una part d'aquest ha estat scrap decicat a l'escola però, una vegada més, he gaudit molt fent-lo perquè novament he treballat en quelcom molt diferent. 

Aquest és el segon any que a la meva escola tenim un fil conductor a molts dels aprenentatges i a moltes de les activitats que realitzarem  al llarg d'aquest nou curs dels més petits als més grans. Enguany el fil conductor és sobre la dieta mediterrània i l'alimentació en general.

Abans de plegar vam pensar un lema que ens acompanyés i aquest va sorgir ràpidament: la cuina del saber.

La meva ment va començar a maquinar què podria fer per decorar l'entrada de l'escola i per mostrar a tothom aquest lema. Tenia clar que seria una cuina on es barregessin els estris típics de cuina però també les lletres, els nombres, els llapissos...

I aquests dies, a estonetes, ha sorgit aquest treball que ara us mostro, espero que us agradi. 

He treballat amb materials molt diferents, he construït amb cartolina folrada l'estructura de la cuina, he retallat amb la cameo el lema i a mà les cassoles i la resta, bé... botons, brads, cintes, puntetes, fustetes, els potets amb les àrees de coneixement, stickers, abecedaris, feltre pel davantal (similar al que vaig fer per la fira d'scrap de Sitges) i no sé si em deixo res més... però ho podreu comprovar vosaltres mateixes. Ah si! el fons està fet amb cartolina i he retallat uns papers de rajoles modernistes de Barcelona que em van regalar per fer l'efecte de l'enrajolat d'una cuina.

El cartell mesura aproximadament 43x35 cm. Normalment m'agrada més treballar en espais petits però...

Podreu observar el volum de la cuina, a la foto no s'aprecia massa però he posat rodonetes simulant una vitroceràmica :).

 I aquí us deixo alguns detallets de més aprop...

Espero que us hagi agradat!!!

Diorames...

Els nens necessiten saber que les paraules "és impossible" no formen part del teu vocabulari i que tu ets un incondicional dels seus somnis. 

 
(Wayne W. Dyer)

Sí, sí... segur que us estareu preguntat: diorames??? això no són els pessebres??? No sabia massa bé quin títol posar que fos una mica significatiu d'aquesta atípica entrada. Aviat entendreu perquè.

Ja fa temps (molttttttttttt) que la meva cunyada em va dir que tenia unes joguines que volia posar en els famosos marcs amb profunditat Ribba d'Ikea (i que consti que no tinc comissió, però ben pensat... potser que els hi demani, no? :)). 

Em va dir que podríem quedar un dia perquè amb la meva creativitat i la pila de materials que tinc potser podríem fer una decoració pels diferents personatges. 

Jo no sabia ni quines joguines eren i la veritat és que no me'n feia massa a la idea.

Finalment aquest estiu van venir a casa i vaig desvetllar el misteri. Va treure una pila de ninotets de goma d'aquells que tots hem tingut i amb els quals els meus nebots havien jugat molt (i jo!). 

Vam triar quatre famílies de ninots diferents (amb tots els que té es podrien fer 20 quadres!!!) i vam posar-nos a treballar. Aquell dia la Pilar també ens va acompanyar i vam fer una mica de pluja d'idees.

Les primeres figuretes escollides van ser el Tintín, el Milú i el capità Haddock. El meu germà havia imprès un fons (que era una miqueta més petit i ens vam inventar una mena de paspartú). 

Ràpidament vaig visualitzar el desert i se'm va acudir posar la sorra enganxada en un paper de seda rebregat per tenir més sensació de dunes.

Vaig enganxar primer la sorra de Vilanova, però mirant cada dia el resultat no m'acabava de convèncer el color i vaig fer una segona capa amb una sorra més ataronjada que vaig portar fa temps de Menorca (i és que jo ho recullo tot, jajaja), llàstima que ja gairebé no me'n queda (es pot fer una comanda per internet de sorra d'algun lloc concret?? :)). La sorra està enganxada amb cola blanca i al damunt també per a donar-li consistència.

Tot i que al desert els cels deuen ser nítids vam posar uns nuvolets i un globus aerostàtic per donar vidilla. Una ampolleta amb un missatge amagat, una brúixola a la mà del capità (un segell que vaig reduir amb la impressora, envellir amb distress i protegir amb glossy), la famosa frase del capità Haddock i un indicador per marcar el camí cap a Sabadell.

Aquest va ser el resultat:

I els detallets de més aprop...

La veritat és que em va encantar i em vaig motivar ràpidament, així que vam començar a maquinar el següent. Seria la Blancaneus i els set nans. Set nans??? i com els ficaríem dins del marc?? (fa 23x23 cm). 

Vam tenir clar que hauríem de sacrificar el vidre i algunes idees van anar sorgint... que si posar flors, que si posar un arbre, que si un gronxador, que si una escala...

L'endemà mateix no m'hi vaig poder estar de començar. 

Pel fons vaig triar un paper de l'Amy Tangerine amb el sol i els núvols. 

Vaig descarregar un arbre per la Cameo apte per muntar en capes. També amb la maquinota diabòlica vaig tallar les herbes del fons. Amb uns troquels les floretes i després venia el més complicat: l'escala i el gronxador.

Tenia una escala de fusta molt mona però era petita, així que la vaig ampliar amb la fotocopiadora i la vaig reproduir sobre "madera de balsa" (no sé com es diu en català), vaig haver d'enganxar dues capes perquè si no es trencava, la vaig envellir amb distress i ja està!

El gronxador també el vaig fer amb la fusta fent foradets per fer passar la corda que està unida al sostre del marc amb unes claus de ganxo (per això els núvols sobre el marc, per tapar-les). Quan hi vaig posar el nan al damunt li va venir de gust posar-se a fer tombarelles, horror!!! així que sota també vaig posar una clau de ganxo (dissimulada amb una mica de craft) com a suport del gronxador.

Ja només quedava algun detallet: li vaig fer un cistellet a un nan que havia perdut la seva aixada (amb un rotlle de cartró i cordill), unes pometes, una mica de glossy per destacar alguns punts, unes pedretes al terra i crec que ja està!!!

A veure si us agrada!!

El cistellet del nan amb les pomes (eren de fusta i les vaig pintar amb retoladors i protegir amb glossy)...

 L'escala i l'arbre d'aprop...

Un detallet del fons i del terra...

El gronxador... (aquest nan també havia perdut la seva aixada i va ser l'escollit per poder passar la corda per la seva mà).

I ja està... béeeeeeee, noooooooooo, sobre la taula tinc els altres dos que em falten (no us diré quins personatges vam triar) i m'ha agradat tant fer una cosa tan diferent (he fet una mica de tot: de fustera, d'scraper, de retalladora...) que segurament jo rescataré els barrufets de quan era petita i també m'animaré a fer un quadre per mi.

Quin "rollo" que he escrit!!!! espero que no esteu adormides i hàgiu arribat al final :). Aquesta entrada ha estat una teràpia per la depre preinici de feina que tinc avui :-O.

Espero que us hagi agradat i potser donat alguna idea...

Vinils...

Siguem agraïts amb la gent que ens fa feliç. 

Són els encantadors jardiners que fan florir la nostra ànima.

(Marcel Proust)

Un dia més, ja fent el compte enrere d'aquestes vacances (aish... per què no m'haurà tocat la loteria per fer-les perpètues??? :)).

Aquest estiu he fet una mica de tot i una de les coses que tenia a la llista de pendents era practicar una mica més amb la Cameo i els vinils tèxtils (un amic me'n va regalar uns quants i s'estaven omplint de pols, jeje). 

He de reconèixer que he descobert un món que m'ha apassionat!!! així que m'he dedicat a fer samarretes a dojo per a mi i per a regalar. Queden xulíssimes i és molt senzill de fer (bé... si el model no és molt complicat com el de la música que veureu més endavant, m'hi vaig passar una hora arrancant el vinil que sobrava abans de planxar!).

Ja us dic d'entrada que les fotos són un total desastre, buf! no hi ha manera de saber trobar el lloc i la llum adient per fotografiar roba, però bé... us quedeu amb la idea :) perquè com la majoria ja estan regalades no puc tornar-les a fotografiar :(.

Aquestes són algunes de les samarretes que he fet, alguns dissenys són descarregats de pàgines gratuïtes d'arxius de la cameo, d'altres traçats a partir d'imatges d'internet, d'altres fent una combinació d'arxius i figures i el vaixell el vaig fer jo amb un programa de dibuix modificant imatge que m'havia agradat. Si algú està interessat amb algun model només m'ho ha de dir.

Aquí van...

El primer experiment va ser per a mi (així si destruïa la samarreta no passava res, jajaja). Vaig descobrir el paper de forn que no havia utilitzat a la meva vida i que va fantàstic per planxar :). D'aquí va sorgir aquest vaixell que també vaig regalar a la filla d'una amiga:

El segon experiment va ser una mica més difícil, per un amic enamorat dels ratpenats. Oi que són divertits?

I la resta ja van anar sortint com a "xurros" :). 

Dues més per a la filla de la meva amiga, amb un mussolet i amb un gat i al darrera una sorpresa :).

Una altra per un amic aficionat al cinema (i regalador de vinils :)).

Una més per a mi mateixa (i això que les bicis reals no m'agraden gens ni mica, jajaja).

 

I aquesta per un amic que li agrada molt la música, bé... aquesta és meva, la seva negra de màniga curta no la vaig fotografiar, però com havia comès un error amb el vinil quan ja l'havia retallat vaig intentar corregir-lo i va sorgir una samarreta per a mi :) (no hay mal que por bien no venga diuen...).

I de moment ja està... però segur que continuaré fent cosetes, és un regal personalitzat i pràctic!