25 anys...

Endavant!

Per camins pedregosos, si cal;

per camins planers, si pot ser,

però endavant! Saltem tots

els obstacles i guanyem la cursa!

(Charles Dickens)

El dia 15 la meva neboda Maria va fer 25 anys! mare meva com passa el temps!!! si recordo quan li feia de cangur i explicàvem contes i jugàvem... buf!!

La setmana passada vam celebrar-ho i jo, per no trencar la tradició, faig voler fer-li un àlbum com a record de cada un d'aquests anys viscuts.

Ha estat un àlbum fet amb temps rècord (dues setmanes a tope barrejant l'scrap i les correccions de final de trimestre, una mica estressant) però malgrat tot, estic contenta amb el resultat.

L'enquadernació està feta amb pals de broqueta i cartolines, unes cartolines que em tenen enamorada per la seva gama de colors i per la seva textura. La Maria és una persona que desprèn energia, alegria, vitalitat i sempre l'associo a la llum i als colors, per això volia fer un àlbum com ella: colorista. M'encanta aquesta enquadernació perquè permet donar volum a les pàgines i jo que sóc una addicta a les fustetes ho necessito, jajajaja. Tot i així em vaig passar de volum i vaig haver de posar una tanca a l'àlbum, en aquest cas una pinça (més que res per manca de previsió quan vaig fer l'estructura i les primeres pàgines).

El fil conductor era la frase d'inici: "la vida és..." i a cada any una paraula, un sentiment que reflecteixi tot el que la vida ens regala: il·lusió, tendresa, amor, amistat... i les meves estimades polaroids.

He tingut l'ajut incondicional de la meva ja estimada Cameo :). Quina passada!! poder adaptar els marcs polaroid a cada foto i posar-hi una paraula dins amb tipografies diferents i fer els anys de totes mides i moltes altres coses que he retallat (algunes de la meva biblioteca i d'altres descarregades d'internet traçant el contorn com les siluetes de les gimnastes). També em va ajudar la meva germana, que no ha fet mai scrap i que va flipar comprovant quantes hores pots trigar per fer una cosa tan "senzilla" com triar els papers per posar a cada pàgina :).

Us presentaré l'àlbum en dues entregues (quan ho faig per fascicles m'acabo avorrint i ho deixo a mitges), o sigui que prepareu-vos per veure mil fotos (podeu parar quan vulgueu :)).

M'haig de disculpar per la qualitat de les fotos, són les més nefastes que he fet en molt de temps (la propera inversió serà una càmera en condicions), les vaig fer el darrer dia (dia de pluja i després de llum inadequada) i està clar que res es pot fer de pressa i corrents :(. 

Espero que us agradi!!

Continuarà... :)

Un tag per la fira...

L'art és la filosofia que reflecteix un pensament.

(Antoni Tàpies)

Diumenge us mostrava l'LO que havia presentat a l'exposició de la fira d'scrap de Sitges i avui us en ensenyo l'altra aportació que vaig fer a la fira.

Aquesta vegada era un tag. Les condicions eren les mides (16x8,5 cm), els colors (només grisos i blancs) i incloure unes tisores i el nom. Per mi era tot un repte, no estic acostumada a treballar només amb dos colors i molt menys amb aquests dos colors, però tot i així ràpidament vaig tenir clar què volia fer.

El resultat va ser la paret d'una "scraproom" amb un penjador (fet amb mini "alcayatas") on hi havia un LO i un davantal amb les butxaquetes plenes de papers, cintes, tags... 

Crec que després d'aquest treball m'he creat la necessitat de tenir jo mateixa un davantal com aquest perquè sempre porto els xandalls d'estar per casa plens de coses a les butxaques i papers enganxats que vaig deixant com a rastre per tot el pis, jeje.

El fons el vaig fer amb pals de "polo" pintats primer amb pintura gris i després blanca (llimant per a què es pogués veure el fons). El davantal amb una base de feltre i la resta papers, cintes, botons...

Malauradament dissabte quan vaig arribar a la fira al tag li havia desaparegut el miniLO, segurament el vent el va fer volar :(. Jo us ensenyo les fotos originals que vaig fer jo abans d'enviar-lo.

Tot i que només es mostrava la part del davant jo no m'hi vaig poder estar de decorar també la part posterior amb una d'aquelles frases que tant m'agraden.

Aquí us deixo el tag! jo n'estic satisfeta del treball, espero que a vosaltres també us agradi!

Nací en el Mediterráneo...

(...) A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino... (...)

 

(Mediterráneo, Joan Manel Serrat)

Cap de setmana entre núvols, pluja i sol... el Mediterrani esvalotat, amb unes onades i un color gris amenaçador però espectacular. Cap de setmana de fira, de compres, de converses, de riures, de trobar cares conegudes i de descobrir-ne d'altres...

Ahir vam estar a la fira d'scrap de Sitges amb la meva amiga Pilar, va ser un dia fantàstic!!!. 

Al matí vam sortir amb el paraigües pensant que seria un dia de tempesta, però mica en mica el sol va anar sorgint tímidament entre els núvols. Va ser un dia intens, de moltes trobades (i això que jo dic que sóc associal!), només arribar ja vam anar a visitar a la Mercè a la seva paradeta i després ens vam anar trobant a la Rosa i la Marta (definitivament t'has d'obrir un blog!), la Charo acompanyada de la seva amiga Carol, la  Glòria i la Isabel, L'Eva i la Núria de les floretes, l'Elena...  i  també vaig poder conèixer a la Sílvia i com no! saludar i fer dos petons a la persona que ha fet possible tot això amb una feinada impressionant i un resultat impecable, moltes felicitats Esther per l'organització, pel teu "savoir faire" i per donar-me l'oportunitat de presentar el meu treball en l'exposició d'LO. I gràcies a totes vosaltres amb qui vaig compartir aquest dia tan especial!

De fet avui volia mostrar-vos el meu treball. Algunes ja l'heu vist en directe i per les altres aquí està...

Sempre he estat enamorada el mar, potser perquè hi vaig néixer i ara ja fa més de deu anys que hi visc aprop... potser per la seva màgia, perquè em relaxa... no ho sé... senzillament ho sento així...

Em sento molt còmoda fent treballs mariners i em va encantar la idea d'inspirar-nos en la cançó del Serrat. Ràpidament vaig tenir clar que volia fer.

El fons simulant la façana d'una casa de mariners, feta amb "madera de balsa" pintada amb una capa en blau i després en blanc (amb cera al mig per a què en llimar es decapés millor sense fer malbé la primera capa), una finestra oberta al mar, amb aquest sol de tarda pintat amb tintes distress, el far indicant el camí, les onades retallades amb la cameo, la sorra i les pedretes de Menorca i el vaixell intentant trobar el seu rumb. Ah! i les frontisses! un amic m'havia dit... has de fer que la finestra s'obri i posar-hi frontisses i jo vaig respondre: apa!!! però la vida és estranya i, quan vaig anar a comprar la fusta, davant meu hi havia un expositor amb les frontisses dient-me: compra'm, compra'm :), no m'hi vaig poder resistir! La feina a ser posar-les perquè no les havia previst!

Al costat de la finestra un flotador, una xarxa (no hi havia manera de trobar al súper una bosseta d'alguna verdura petita amb una xarxa blanca i vaig haver de comprar 3 kg de patates, jejeje), peixets, una estrella de mar... i com no... el misteri d'un missatge en una ampolla...

Nusos, corda... i les lletres retallades una vegada més amb la meva ja estimada Cameo...

Aquest és el resultat... jo vaig gaudir molt fent-lo i em va servir de desconnexió ens uns moments complicats personalment, el mar va ser una vegada més una teràpia per a mi :).

Bé.. no m'enrotllo més...

Espero que us agradi!

Ah! i la foto oficial :) (la que surto jo no la poso que em fa vergonya :).

 

Els mesos de l'any: febrer

No és que la vida estigui plena de colors,

és que ho pinta tot de colors.

Molts dies desconnectada de la xarxa, del blog (el meu i els vostres) i una mica desconnectada de la vida. Aquest ha estat (és) un mes especialment dur per a mi a nivell personal, però no volia abandonar el blog, com tinc una mica abandonats la major part dels projectes pendents d'scrap amuntegats damunt la taula. 

Així que avui aprofito una estoneta per fer aquesta entrada curteta amb el projecte d'intercanvi que comparteixo amb la meva amiga Pilar. Ella encara no m'ha pogut donar la seva pàgina però us deixo amb la que he fet jo.

Febrer a Vilanova és sinònim de carnaval, aquí tothom ho viu intensament (tot i que jo no sóc massa carnavalera ni massa vilanovina reconec que és una festa maca), així que volia dedicar la pàgina del mes de febrer a aquesta celebració.

Ja feia temps que em venia de gust fer una "shaker card" així que he aprofitat la pàgina d'aquesta mena de calendari per aplicar aquesta tècnica. A les fotos no s'aprecia però el fons està fet simulant confeti i es mou. Les lletres, les ulleres, el bigoti i el barret estan retallats amb la Cameo i la veritat és que són petitons!!

Jo estic satisfeta amb el resultat, m'ha quedat una pàgina divertida, què en penseu?

Per la Pat

La vida no es mesura pel nombre

de vegades que respirem,

sinó pels moments que

ens deixen sense respiració.

(Anònim)

Ja fa un parell de mesos que va ser l'aniversari de la parella del meu nebot, la Pat. Feia 25 anyets!!! 

Li volia regalar unes lletres decorades amb el seu nom (és l'avantatge de tenir noms curts sinó un es queda amb la inicial) però em va coincidir amb el final de trimestre i una pila de correccions sobre la taula. 

Com diuen que més val tard que mai el dia de l'aniversari del meu nebot ella també va rebre el seu regalet.

Vaig continuar amb els papers que tenia sobre la taula i amb els quals havia fet una llibreta. Definitivament aquest ha estat el meu any del color blau turquesa i les tonalitats blau-verd!!! i... com no! les fustetes!!

I jo que no m'agradava fer coses amb cors... ehem, ehem... després d'això ja ningú em creurà :).

Espero que us agradi! jo vaig gaudir molt decorant les lletres!

 

Regals, capsetes i altres...

Ah! Que importants que són

a l'hora de fer la felicitat

les altres persones, les bones accions

i els senyals d'afecte entre elles.

(James Vila Blake)

El solstici d'hivern va portar a casa un regal avançat de Nadal que em feia moltíssima il·lusió. Embolicat de manera espectacular (no vaig fer foto de l'emoció) em vaig quedar sense paraules en obrir-lo. Què era?? La meva ja estimada Cameo :). 

Des de feia ja no sé si setmanes o algun mes que havíem fet una trobada a l'Enxaneta per compartir experiències amb la màquina, que només parlava d'ella, em vaig quedar embadalida! Vaig començar a fer guardiola però de fet crec que no vaig arribar als 30 euros perquè el regal va arribar inesperadament (moltes gràcies! ;)).

Em queda molt per descobrir i per experimentar, algun dia ja m'he enfadat amb ella, així ja no parlo sola... o estic més boja encara per parlar amb una màquina? jejeje, bé... no és una màquina qualsevol és una passada. Això sí... he descobert el submón de les cartolines, les que talla bé, les que arrossega... i espero fer-me una experta de velocitats i ganivetes i... jajajaja.

Apart de la Cameo i molts altres complements que em van portar després els Reis (encara no els he provat tots) també em van portar moltes altres coses xules, com per exemple un parell de troquels maquíssims (un d'estrelletes de la Martha Stewart i un d'hiven de la Fiskars) i tot un descobriment que anireu compartint amb mi al blog, una llibreta plena de frases xules (la llibreta del profesor Browne, d'un llibre que no coneixia que es diu Wonder).

Amb tot això i sense gaire experiència vaig voler fer l'estrena triomfal i vaig aprofitar els estris per fer alguns paquets per aquestes festes i unes quantes capsetes per regalar, amb xuxes o altres coses... La Cameo és increïble per retallar les capsetes!!!

Així que us deixo tot un repertori...

Primer els paquets amb els troquels que em van regalar...

I ara les capsetes (la qualitat d'algunes fotos és una mica nefasta, I'm so sorry!).

Els noms també estan tallats amb la Cameo. 

Quan em vaig descarregar els models de capses em va sorprendre a més que tallés de manera discontínua els plecs...

I algun paquetet amb etiqueta i ratpenats retalladets (es nota que tinc un amic enamorat dels ratpenats? :) i a més és el culpable de que estigui obessionada amb aquesta màquina diabòlica! :)).

 I per acabar us ensenyo un regalet "ensucrat" que vaig fer. 

Passejant per Barcelona amb la meva amiga Pilar aquestes festes vam descobrir una botiga de xuxes amb una presentació molt original. No vaig poder evitar comprar aquest "menú complet" amb la coca-cola, les pizzes, el frankfurt i les patates. 

Però volia decorar-lo a consciència, així que vaig agafar un plat de plàstic, vaig folrar el fons i vaig afegir el tovalló... i, és clar! faltaven les postres i els coberts. Vaig descarregar-me d'internet la imatge d'una forquilla i un ganivet i també el logo amb les lletres de Suchard per embolicar-ne un tros, vaig jugar una mica amb el programà i voilà!!! 

Divertit no?

28 anys...

El més important és 

emocionar-se,

estimar, tenir esperança,

estremir-se, viure.

(Auguste Rodin)

Diumenge passat va ser l'aniversari del meu nebot. 28 anyets!!! mare meva com passa el temps!! si recordo quan li feia de cangur i jugàvem a provar menjar amb els ulls tapats, o a inventar-nos contes, o a fer teatre o titelles, a amagar-nos pel pis... aish...

Millor deixo la malenconia i vaig directe a ensenyar-vos la targeta que li vaig fer. Sempre costa tant fer coses que resultin masculines! 

Aquesta vegada vaig optar pel tema fotografia, per allò que les imatges són plenes de moments passats normalment especials que ens agrada capturar perquè formen part de la nostra memòria. 

Al calendari compartit amb la meva amiga Pilar ja havia utilitzat un segell ampliat al 400% per fer una càmera amb allò que diuen paper piercing, i aquí vaig repetir.

Com a fons el meu estimat craft i un paper amb negatius i la resta... fustetes, cordill, la meva ja imprescindible roba de sac i una frase que avui encapçala aquesta entrada. Darrera algun detallet i a l'interior un sobre per posar-hi uns calerons, un marc polaroid que m'encanten (les dues coses sobre i polaroid retallats amb la Cameo) i l'estrena d'uns quants segells d'aniversari que em vaig comprar fa poquet (de Tini tam).

Espero que us agradi!!!