Nací en el Mediterráneo...

(...) A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino... (...)

 

(Mediterráneo, Joan Manel Serrat)

Cap de setmana entre núvols, pluja i sol... el Mediterrani esvalotat, amb unes onades i un color gris amenaçador però espectacular. Cap de setmana de fira, de compres, de converses, de riures, de trobar cares conegudes i de descobrir-ne d'altres...

Ahir vam estar a la fira d'scrap de Sitges amb la meva amiga Pilar, va ser un dia fantàstic!!!. 

Al matí vam sortir amb el paraigües pensant que seria un dia de tempesta, però mica en mica el sol va anar sorgint tímidament entre els núvols. Va ser un dia intens, de moltes trobades (i això que jo dic que sóc associal!), només arribar ja vam anar a visitar a la Mercè a la seva paradeta i després ens vam anar trobant a la Rosa i la Marta (definitivament t'has d'obrir un blog!), la Charo acompanyada de la seva amiga Carol, la  Glòria i la Isabel, L'Eva i la Núria de les floretes, l'Elena...  i  també vaig poder conèixer a la Sílvia i com no! saludar i fer dos petons a la persona que ha fet possible tot això amb una feinada impressionant i un resultat impecable, moltes felicitats Esther per l'organització, pel teu "savoir faire" i per donar-me l'oportunitat de presentar el meu treball en l'exposició d'LO. I gràcies a totes vosaltres amb qui vaig compartir aquest dia tan especial!

De fet avui volia mostrar-vos el meu treball. Algunes ja l'heu vist en directe i per les altres aquí està...

Sempre he estat enamorada el mar, potser perquè hi vaig néixer i ara ja fa més de deu anys que hi visc aprop... potser per la seva màgia, perquè em relaxa... no ho sé... senzillament ho sento així...

Em sento molt còmoda fent treballs mariners i em va encantar la idea d'inspirar-nos en la cançó del Serrat. Ràpidament vaig tenir clar que volia fer.

El fons simulant la façana d'una casa de mariners, feta amb "madera de balsa" pintada amb una capa en blau i després en blanc (amb cera al mig per a què en llimar es decapés millor sense fer malbé la primera capa), una finestra oberta al mar, amb aquest sol de tarda pintat amb tintes distress, el far indicant el camí, les onades retallades amb la cameo, la sorra i les pedretes de Menorca i el vaixell intentant trobar el seu rumb. Ah! i les frontisses! un amic m'havia dit... has de fer que la finestra s'obri i posar-hi frontisses i jo vaig respondre: apa!!! però la vida és estranya i, quan vaig anar a comprar la fusta, davant meu hi havia un expositor amb les frontisses dient-me: compra'm, compra'm :), no m'hi vaig poder resistir! La feina a ser posar-les perquè no les havia previst!

Al costat de la finestra un flotador, una xarxa (no hi havia manera de trobar al súper una bosseta d'alguna verdura petita amb una xarxa blanca i vaig haver de comprar 3 kg de patates, jejeje), peixets, una estrella de mar... i com no... el misteri d'un missatge en una ampolla...

Nusos, corda... i les lletres retallades una vegada més amb la meva ja estimada Cameo...

Aquest és el resultat... jo vaig gaudir molt fent-lo i em va servir de desconnexió ens uns moments complicats personalment, el mar va ser una vegada més una teràpia per a mi :).

Bé.. no m'enrotllo més...

Espero que us agradi!

Ah! i la foto oficial :) (la que surto jo no la poso que em fa vergonya :).