Després del silenci...

Cap vida no és capaç d'encegar i seduir com la que es viu portes endins d'un mateix.

(Miquel Martí i Pol)

Molts dies allunyada del bloc, de les manualitats i de moltes coses que m'agraden... primer per la formació, després per les correccions (que encara duren) i acabant amb una setmana demencial i dura a nivell personal.

Però ara que tinc uns moments de pau  em venia de gust penjar la darrera postal que vaig fer ja fa uns dies per l'aniversari de la meva neboda (de fet encara no l'ha vist però com dubto que es miri el bloc i no sé quan tindré un altre momentet de tranquil·litat...).

Des de que vaig jugar amb papers i colors a l'àlbum del meu nebot que em venia molt de gust fer alguna cosa amb negres i vermells. No sé perquè però sempre que li faig alguna cosa a la meva neboda acaba sent una postal molt colorista i plena de flors, potser perquè em desprenen vida, alegria... la primavera... i ella és molt així.

Aquí he fet més monotemàtics els colors però sí he combinat quadres, topets, ratlles i flors (si m'ho haguessin dit un temps enrere que combinaria tot això hauria dit: apa! impossible! queda fatal! però el cert és que m'agrada el resultat, tot i que està malament que ho digui jo, jeje).

La resta... ja es veu, troquels, botons, washi tape, cintes, l'ús de la roba de sac (que he vist en moltes ocasions a la Sònia i que he "manllevat" com a idea, m'encanta aquesta combinació de materials!).

I a l'interior, algun segell, embossing i un sobre folrat per posar-hi el val per...

 

Ara tinc moltes ganes de treballar amb blanc i negre, una de les altres combinacions que vaig iniciar... però... haurem d'esperar aquesta fàbrica de temps que encara ningú ha localitzat :).

Premi Liebster blog

Mai no s'ha fet res de gran sense entusiasme.

(Ralph W. Emerson)

Mai he estat fidel a continuar cadenes de mails o d'altres, però avui he rebut un premi virtual, és a dir, sense valor material (que són els més valuosos) i que m'ha fet molta  il·lusió. Me l'ha concedit la Montse de capsadefils (moltes gràcies!!!! no només per pensar amb mi sinó per ser fidel a les meves entrades i animar-me amb els comentaris!). 

El premi Liebster Blog és (pel què he llegit) un premi virtual que una persona pot concedir a cinc blocs que tenen menys de 200 seguidors (200???? mare meva! no crec mai que arribi a la xifra!!), és una manera de donar-se a conèixer, i... què s'ha de fer quan te l'han concedit? Doncs...

1. Publicar-ho al bloc, enllaçant-lo amb el bloc de la persona que te l'ha concedit.

2. Concedir-lo a 5 blocs més i deixar-hi un comentari per anunciar-ho.

3. Esperar que aquests 5 continuïn aquesta cadena...

I bé... aniré amb els 5 blocs! La veritat és que és difícil perquè cada dia en descobreixo de nous, així que una mica a l'atzar (tot i que voldria expressar-ne els motius) aquí van:

1. A la Marbel de refugi de llacets, per la seva fidelitat seguint no només el meu bloc sinó molts d'altres deixant sempre els seus comentaris plens d'energia positiva.

2. A l'Aurora de conHilos, la vaig "conèixer" a través del primer concurs al qual vaig participar, d'Scrapbloc, quan vaig veure el seu àlbum me'n vaig enamorar i des d'aleshores que he anat seguint tots els seus treballs sempre originals.(Perdona por no usar el castellano pero creo que el traductor de google acabará expresándose mejor que yo que soy un desastrillo, jejeje...).

3. A la Glòria de papers de colors, m'encanten els seus dibuixos, les seves creacions, els colors que utilitza i també s'ha mantingut fidel a animar-me a través dels comentaris. 

4. A la Glòria de trossets d'scrapbooking perquè la vaig conèixer en viu (fent de profe :)) a scrapteràpia, per la paciència i la simpatia que va demostrar i pels treballs que va penjant que sempre són una font d'inspiració.

5. A la Marta de records de paper, és un dels darrers blocs als quals he entrat, hi vaig arribar per casualitat i em van agradar les primeres feines d'scrap que ha penjat, fa poquet que ha començat amb el seu bloc i és com una empenta!

I podria continuar però... són les "normes" ;).

Espero que us faci una miqueta d'il·lusió! i que totes arribem als 200, no per ser famoses sinó perquè és una manera de regalar un bocinet de nosaltres mateixes...

Revistes...

Aprofita l'oportunitat en totes les coses; no hi ha cap mèrit més gran.

(Píndar)

Aish... quines ganes tinc de tornar a dedicar una estoneta a crear, sobretot perquè mil idees s'amunteguen a la meva ment des de fa dies! Però hauré d'esperar el moment...

Avui volia aprofitar per publicar el vincle a dues revistes que s'han publicat les darreres setmanes (em va bé tenir-los al bloc perquè sóc una mica desastrillo i després no sé on guardo les adreces...).

La més recent, el núm. 9 d'Scrapbook Magazine, una revista fantàstica per iniciativa de l'Erica que reuneix treballs, opinions, tutorials... 

Aquest número té un significat especial perquè em vaig decidir a enviar-li les fotos de l'àlbum del meu nebot i sempre fa il·lusió veure alguna cosa personal publicada.

Us podeu descarregar aquest exemplar aquí.

L'altra és el núm. 5 de la revista Más Papel, ja fa un mes que ha sortit però com darrerament estic una mica despistada... aquí queda! amb les seves bones idees!

Open publication - Free publishing

He après...

He après que la vida és dura... però jo ho sóc més!

He après que no puc escollir com em sento... 

però sempre hi puc fer alguna cosa.

He après que les oportunitats no es perden mai... 

les que tu deixes escapar les aprofita un altre.

He après que tots volen viure al cim de la muntanya... 

però tota la felicitat esdevé mentre hi puges.

He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta.

Aquestes van ser les paraules que acompanyaven una felicitació d'aniversari que em van regalar uns amics dissabte. 

Dins del grup una amiga ha començat a enganxar-se al món de l'scrap i de la Big Shot i va posar-ho en pràctica en aquest LO que em va fer molta il·lusió! Així que li vaig dir que ho publicaria i aquí està! :). 

Uis... no saps on t'has ficat!! ara començaràs a guardar-ho tot i et faran fora de casa, jejeje.

Com aquest mes serà molt poc productiu creativament parlant (no pas perquè no tingui idees, nooooooooo, d'aquestes me'n sobren!) sinó perquè estic barallant-me amb un projecte d'un curs de formació telemàtic que espero acabar ja (ha estat una tortura!) i perquè ja s'olora el final de trimestre i s'amunteguen damunt de la meva taula milers de correccions! arggggggggg. 

Espero però algun dia trobar un petit oasis per crear, ni que sigui una tonterieta... i més després que em regalessin una col·lecció de papers molt coloristes i divertits i botonets i cintetes i brads i... ostres... quan fas anys no et regalen un extra de temps per fer el què un desitja? hauria de ser gairebé una obligació vital :)

Doblegant paper...

L'art és vida i la vida és transformació.

(Leopoldo Fregoli)

L'entrada d'avui no és d'una creació meva però em feia gràcia posar aquestes fotos, perquè sí que ha estat una iniciativa meva. 

Ja fa uns anyets a l'escola on treballo vaig proposar de fer un crèdit variable de papiroflèxia. La  idea els hi va resultar atractiva i des d'aleshores que cada curs ofertem una horeta a la setmana de "taller de paper".

La meva idea era endinsar als nanos al món de la papiroflèxia i també a final de curs iniciar-los amb alguna enquadernació o bé algun objecte de cartronatge, potser algun dia m'animo a iniciar-los en el món de l'scrap!

Any rera any el grup de nanos (no superior a 15 i de 2n d'ESO) acaben encantats amb les creacions, de vegades al llarg del curs imparteixen algun petit taller a alumnes de primària (com algun any un taller de roses amb tovallons de paper o figures geomètriques com el cub que s'infla...) o com aquest any que han venut bijuteria per recollir diners per fer un viatge i van fer capses de paper per posar les arracades, etc.

Una de les variants de l'origami que més m'agrada a mi és el modular, sempre m'ha atret anar construint una figureta del no-res inserint una peça i una altra. 

Aquest curs s'han aventurat a fer figures diverses extretes d'un llibre que vaig comprar fa temps per internet (i que ja he mostrat alguna creació en el bloc). Cada nano va triar el què volia fer, uns fan pingüins, algú ha triat fer un gat, girasols, un mussol, un kappa (jo no sabia ni què era això!), un cigne...

Ara ja fa unes setmanes que hem començat el projecte i alguns d'ells ja han acabat i s'han engrescat a començar alguna altra figura. Val a dir que cada figura té un mínim de 350 peces, per tant és tot un mèrit!!!!

Aquest és el resultat de les tres primeres creacions, que jo sento una mica meves (és una bogeria portar una classe amb 15 adolescents impacients que cada un fa una cosa diferent i va per un punt diferent!! no paren de dir: Montse, Montse... i jo els hi dic que el meu nom ja el sé, que no tinc crisi d'identitat, i que només tinc dues cames, dues mans i una neurona! jeje... em sembla que em miren dient: aquesta està boja! :)).

Una llibreta...

Tot el que sabem de l'amor és que l'amor és tot el que hi ha.

(Emily Dickinson)

 Aquest nadal vam anar amb una amiga a voltar per Barcelona, de ruta de botiguetes de paper, d'scrap..., tot passejant pels carrers vam topar amb una botiga de decoració. Em vaig enamorar d'uns cors per penjar maquíssims i no vaig poder estar-me'n de comprar-ne quatre, vaig pensar (com sempre!) que ja trobaria el moment per utilitzar-los. Aquell dia també vaig comprar unes llibretes que vaig pensar que serien perfectes per fer "tuning" :). A la imatge podeu veure "el antes y el después".

Dies després vaig descobrir uns papers preciosos de Basic Grey en tons roses i amb cors (ostres... dues de les coses que menys m'agraden!) però... en vaig comprar alguns, pensant en algun projecte que balla pel cap. I els dies van passar fins diumenge passat que es va despertar la creativitat...

Aquesta va ser la llibreta que en va sortir. M'agrada el resultat i ara em sap greu no tenir dos papers iguals per regalar-me'n una  mi :) (és el què té viure en una ciutat on no hi ha cap botiga per comprar cosetes d'aquestes! i haver-se de desplaçar a Barcelona), perquè aquesta volia que fos per la meva amiga, com a record d'aquell dia i de tots els moments màgics que compartim entre papers, entre paraules, música, ...

El cor serveix com a punt, tot i que està unit al cordill que tanca la llibreta. Vaig també utilitzar un dels botons que m'havien regalat dissabte, també en forma de cor, com a tanca. Unes puntes, washi tape, algun segell, un cor troquelat amb la big shot, una mica de cinta de dues cares amb volum, glossy accents... i la "dissecció" del paper, és clar! :)

Aniversari...

Al final el què importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys.

(Abraham Lincoln)

Dissabte passat vaig celebrar el meu aniversari amb un dinar familiar. 

Ja feia dies que em rondava pel cap fer alguna coseta d'scrap per decorar la taula, però com sempre el temps se'm va tirar al damunt. Així que només vaig poder fer uns "portatags" i uns tags amb els noms i les fotos dels convidats.

Una vegada més la meva estimada Big Shot em va ser de gran utilitat, per fer les formes amb què vaig retallar les fotos, per fer la floreta de decoració (un troquel que també em va regalar un amic per l'aniversari i que trobo genial!!!), per retallar la cenefa que acompanya el tag i també per embossar (existeix aquest verb???) un pastisset a la part del darrera de la cartolina.

Aquest en va ser el resultat i els hi debia agradar perquè a l'hora de recollir no en quedava ni un sobre la taula, tothom s'havia emportat el seu! :)

Llàstima que no vaig fer cap foto (sóc un desastrillo) amb la taula sencera, així que ahir vaig fer unes fotos a l'únic tag supervivent (o sigui, el meu!).

D'entre tots els regals que em van fer (tots genials! :)) em va encantar un d'especial. La meva germana em va portar de l'empresa on treballa dues capses de botons, cintes, sivelles... que són de mostrari i que a l'empresa no utilitzen i acaben llençant. 

Ostres... són preciosos!! aquí va una petita mostra!! Són tan especials que sap greu fins i tot utilitzar-los per manualitats, però segur que trobaré el projecte que estigui a l'alçada, abans d'ahir ja vaig utilitzar el primer!!!