Quan somnies sol, només és un somni;
quan somies amb altres, és l’inici de la realitat.
(Hélder Camara)
quan somies amb altres, és l’inici de la realitat.
(Hélder Camara)
Després de tres dies de colònies a la Costa Brava amb el cole i un cap de setmana per recuperar-me d'elles :), torno a ser per aquí.
Aquests dies tot i que tinc moltes ganes de fer scrap no acabo de trobar el moment, dec estar en període poc creatiu, què hi farem!! i no serà per projectes pendents!!! Així que avui us mostro unes tapes d'un àlbum que vaig fer ja fa una miqueta.
La Mercè de l'Enxaneta va fer una crida per a decorar algunes llibretes i àlbums amb base craft que havia portat a la seva botiga per exposar a la fira de Sitges.
Jo em vaig quedar l'estructura d'un àlbum i quan m'hi vaig posar em va sortir quelcom força allunyat del meu estil, força infantil... però la inspiració ja ho té això, de vegades ens sorprèn :).
Aquí us deixo el resultat! Les fotos una vegada més nefastes, les vaig fer amb poca llum i a tota pressa... aish... una altra de les meves assignatures pendents!
Aish, Montse, m'encanta! Deu ser que sóc un xic infantil o que se'm encomana dels meus alumnes, però l'estil infantil em roba el cor i aquesta llibreta...buf! Senzillament, fantàstica!
ResponEliminaMoltes gràcies!! Treballar amb nens ja ho té això, oi? conservem la nostra part infantil i... que per molt de temps!! jeje. petonets
EliminaFantàstiques Montse, es que qualsevol estil et queda de meravella. Aquestes llibretes amb eixe toc infantil m'agraden moltíssim!!! Enhorabona
ResponEliminaMoltes gràcies! no estic massa acostumada a fer coses infantils i de fet no m'ho van demanar però de vegades les coses surten soles! Petonets
EliminaMolt maca!! I jo sí que veig el teu estil. Ptns!!
ResponEliminaMoltes gràcies! Petonets
EliminaEstoy con Isabel, yo veo mucho de tu estilo, quizás no por los colores pero el resto es tuyo a más no poder. Te ha quedado precioso. No te preocupes por lo de la fotografía, peor que yo no lo puedes hacer, esa tiene que ser tu consolación, jajaja. Siempre deprisa y corriendo, sin tiempo para preparar la luz, el lugar... No se puede ser perfecta Montse, sino sería muy aburrido. Besazos.
ResponEliminaMuchas gracias, valeeeeeeeeeeeee diré que es mi estilo, jajajaja. Y ya me has dado ánimos, si fuese perfecta seria aburrida, jajajaja, viva la imperfección! jeje (pero aún así me esforzaré más en las próximas fotos, jeje). Un besazo
EliminaJo dic com les noies de dalt...és el teu estil!. Una altra cosa és que has fet servir el color rosa...però el teu estil hi és!!!!jajajajaja
ResponEliminaI m'ha fet molta gràcia això de que has necessitat un cap de setmana per refer-te dels tres dies de colònies!!!jajajajajajaja
Petonets!!!
Charo
Valeeeeeeeee, ho acceptoooooooooooo és el meu estil (excepte el rosa, eh???) Aish... les colònies... són esgotadores... no perquè ens hi matem a treballar (que anem amb monitors... tot i que aquesta vegada hem caminat com 30 km!) sino suposo que per l'excés de responsabilitat i per "treballar" 24 hores al dia! Petonets
EliminaM'ha sorprès tant de rosa però m'encanta! Transmet molta dolçor però sense nyonyeria. I lo de tenir que recuperar-te de les colònies no m'estranya gens. El meu fill va estar la setmana passada a Edimburg amb l'institut i tindries que veure les cares dels profes a la tornada! Tot el meu suport als professors que treballen amb adolescents ( i més en aquests dies). Petonets i feliç dia de Sant Jordi
ResponEliminaSí... a mi també em va sorprendre comprar fins i tot els papers roses però eren tan bonics!! i m'encanten les estrelletes... així que em vaig deixar portar pel moment! Realment les cares a la tornada de viatges i colònies són un cromo, jo sempre dic que sembla que tornem de la guerra! Gràcies pel teu suport, el necessitem! :) Petonets
EliminaHola Montse!! saps?? he pensat que no està allunyat del teu estil, sinó que en aquest estil rosa, lluna, estel...hi ha la nena que portes a dins, i que sigui així durant molt de temps :-) a mí m'encanta!! la roba de sac, les cintes, les fustes...tot és molt dolç!!
ResponEliminaUna abraçada!!
Potser sí que tens raó... et diré que de petita vaig tenir la meva època rosa! (uis... això no ho escampis, eh? jajajaja) i espero no perdre mai aquest toc de nena! I sí... la lluna, l'estel... són símbols molt "meus". Un petonàs
EliminaM'agrada molt!!!!
ResponEliminaah, i tens raó,les colònies són esgotadores!!!!
M'encanta Montse!!! És genial com t'ha quedat i el munt de detalls que hi ha.
ResponEliminaPetonets guapa.
T'ha quedat molt dolç...aquestes fustes tan maques, d'on les treus? són precioses. Si que té una mica de toc teu...estic segura que em fan adivinar qui la fet i ho encerto...jijijij
ResponEliminaDoncs a mi m'encanta, serà que jo també soc força infantil, jejeje.
ResponEliminaOstres Montse! Estic desapareguda del món virtual…estic super-enfeinada! Acabo de veure quatre o cinc entrades teves seguides i m’han encantaaaaat!
ResponEliminaT’he deixat el comentari en aquesta entrada perque m’ha encantat aquest àlbum on es veu el teu estil encara que a tú no t’ho sembli. Llàstima que no el vaig veure a la fira…!
Petons