Estiu...

Tingues sempre present que la pell s’arruga
el cabell es torna blanc,
els dies es converteixen en anys ...
Però l’important no canvia;
la teva força i convicció no tenen edat.

El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrera de cada línia d’arribada, n’hi ha una de sortida.
Darrera de cada èxit, hi ha un altre desafiament.

Mentre estiguis viva, sent-te viva.
Si enyores el que feies, torna a fer-ho.
No visquis de fotos grogues ...

Segueix encara que tots esperin que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha dins teu.
Fes que en lloc de llàstima et tinguin respecte.

Quan pels anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però no t’aturis mai!!!

(Mare Teresa de Calcuta)

Buf!!! Ha passat ja un mes des de la darrera entrada i gairebé ni m'he adonat del pas del temps, i en aquest mes poc scrap, molta feina, molts nervis i també algun moment de desconnexió. 

No vaig tenir temps de penjar l'entrada per explicar que havia fet el meu primer taller com a profe a l'Enxaneta, va ser una experiència molt xula i ja tinc ganes de tornar-la a repetir :), jo m'ho vaig passar molt bé i crec que les meves aplicades alumnes també, malgrat les presser per voler-ho fer tot!!, per mi va ser un oasis enmig del demencial final de curs. I ho haig d'agrair primer a la Sònia que em va traslladar la proposta i després a la Mercè que és la persona que porta aquesta papereria i que té moltes ganes per endinsar-se en el món de l'scrap i transmetre-ho a tothom.

I després del "rollo" us deixo amb una targeteta senzilla que vaig fer pel sant de la meva mare. 

Volia fer-li un petit val (sóc la reina dels "val per...", serà manca de temps? o d'imaginació? :)) per a regalar-li robeta. 

Com no vaig tenir massa temps per aturar-me a fer res amb calma, el dia de la revetlla (cal dir que era el dia abans de la celebració) vaig agafar una cartolina, uns papers, unes floretes i pim pam. 

Jo ja em coneixo..., sempre dic: aquesta targeta serà clean and simple i hi dedicaré mitja hora! mitja hora??? impossible! no faig res que acabi abans de dues hores jo!! i de clean and simple res... i això que és un estil que m'admira... però... cadascú serveix pel que serveix... i jo no sóc precisament minimalista... en fi... com dic jo: "es lo que hay!" :). 

 

El fet és que tot i que no me'n senti del tot orgullosa del resultat a la meva mare li va agradar i ja llueix al seu menjador :). 

A ella li dedico també aquestes paraules de la Mare Teresa de Calcuta que vaig descobrir fa poc i que sembla que hagin estat escrites per a ella, amb la seva força vital que s'encomana sempre.

Ara que ja estic de vacances (i no pretenc fer enveja a ningú, jeje), espero  poder dedicar unes quantes horetes a materialitzar tots aquells projectes que s'amunteguen dins del meu cap i a recuperar el projecte d'art journal! i com no! a torturar-vos amb les meves entrades, jeje.