No abandonis el desig de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
(Walt Whitman)
Avui començo amb el meu petit viatge a través de les pàgines de l'àlbum dels 25 anys del meu nebot. En totes elles hi ha una imatge de cada any i diferents tècniques, embossing, segells, senzillament retalls de paper, washi tape, alguna cosa troquelada (flors, vores...), distress, papers amb relleu fets amb la Big Shot, cintes, botons, abecedaris... tot allò que anava posant sobre de la taula! :).
Els resultats han estat molt diferents, alguns no m'acaben de fer el pes, però... com dic jo: "es lo que hay" :).
I aquesta és la primera... no diuen que els nens vénen de Paris? quan em van regalar aquesta placa d'embossing aquest nadal tenia molt clar quin seria el primer ús :). En aquest cas el Pau va venir d'Oviedo però... :).
Wola Tetia! Resulta molt sorprenent les coses que es poden arribar a fer amb les mans, però quan aquestes les guia el cor, el resultat es tremendament brutal. No m'en faig creus, ara sonarà una mica extrany, però hi ha gent que assegura que hi han hagut personatges de la història que han obrat miracles, com ara obrir el mar i xorrades d'aquestes, però el que els hi dic a aquestes persones es que si realment volen descobrir la sensació de veure i tocar un miracle amb els teu propis ulls i mans, mirin el regal més meravellós que mai en tota la història de l'univers s'ha creat en aquesta terra.
ResponEliminaMai tindré suficients paraules per agraïr-te totes les coses que durant aquests 25 anys has fet per mi, així que per intentar-ho començaré dien-te, T'ESTIMO!!!
Pau
Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh, quin missatge més preciós t'ha regalat el teu nebot.
ResponEliminaOstres!!! això no s'hi val!!! m'has fet plorar!!! no sabia que tenies amagada la vena d'escriptor!!! :) Moltes gràcies per les teves paraules, la veritat és que darrera de cada imatge hi ha mil records que hem sentit i molts d'altres que mai podran captar les fotos i que espero continuar compartint. Jo també t'estimo... Un petonàs
ResponEliminaLi has fet un bonic regal a en Pau però la tornada és senzillament emocionant! De tant en tant és bo dir-nos quant ens estimem, oi? Felicitats a tots dos! Ptns
ResponEliminaDoncs sí... crec que és quelcom que diem poc (jo no en sóc experta i ho canvio fent regals especials o amb escrits...)
ResponEliminaPor fin puedo dejarte un mensaje, no se que me pasaba, pero en cuanto le daba a comentarios saltaba de página, torpe que es una.
ResponEliminaBonito regalo, y lo que se ve tiene muy buena pinta. Bss
Hola Montse!! ufff, quines paraules més maques...m'han fet emocionar...hi ha molta estima.
ResponEliminaL'àlbum és molt maco!!!
A mi també... :) Un petonet guapa!
ResponEliminaQuin missatge més emotiu! Ara, l'àlbum i la tieta s'ho mereixen!
ResponEliminaPetons. Sílvia