Paraules...

Les paraules només arriben al cor quan han sortit del cor.

(Rabindranath Tagore)

És curiós com a cada creació surten de dins nostre coses tan diferents!

Aquesta és una de les pàgines de l'àlbum que més m'agraden i no en sé el motiu. Aquesta placa d'embossing amb paraules em va enamorar quan la vaig veure i era molt adient per la frase d'avui.

Tampoc acostumo a jugar amb els papers trencats, però vaig pensar que aquí podria quedar maco i aquest en va ser el resultat...

Música...

La música, aquest meravellós llenguatge universal, hauria de ser font de comunicació entre tots els homes.

(Pau Casals)

Tot i que mai he estat capaç de llegir una partitura m'agrada molt utilitzar motius musicals, papers, segells, quan vaig veure aquest paper no vaig dubtar a quedar-me'l...

He de confessar, però, que al cole quan fèiem exàmens de flauta tenia la partitura al davant (m'hi obligaven) però no sabia el significat de cap nota i tocava d'oïdes :) també deu tenir el seu mèrit, no? jeje.

La música és una part important de la meva vida, m'acompanya sempre al cotxe i quan estic treballant per casa, evoca mil moments, mil records... té un poder inesperat i insospitat... i és per això que li havia de dedicar una pàgina, per això i per la vocació de dj del Pau, és clar!

Passat...

Hauríem d'utilitzar el passat com a trampolí i no com a sofà.

(Harold McMillan)

En totes les cosetes d'scrap que he anat fent des del principi, no he estat mai massa aficionada a utilitzar botons, tot i que quan faig el tafaner per altres pàgines i en veig el seu ús m'encanta! però mai he sabut massa bé com posar-los.

En aquesta pàgina em vaig deixar anar, s'ha de dir però que el fons de la pàgina (novamentde la col·lecció Sidewalks d'October Afternoon) donava molt de joc!!!

Sí que és cert però que m'encanta utilitzar circumferències (sobretot des de que em van regalar el meu "tallallunes" particular, és a dir, talla circumferències :)). 

Il·lusió...

L'home té il·lusions com l'ocell ales. Això és el què el sosté.

(Blaise Pascal)

Aquest va ser un dels papers que em va regalar una de les amigues invisibles d'aquest nadal. El vaig trobar molt divertit, però no sabia massa bé com l'utilitzaria.

Quan vaig començar a remenar fotos del Pau, vaig trobar aquesta. De petit, li encantava disfressar-se, sobretot d'heroi, així que vaig pensar que seria molt adient...

I això és el què en va sortir...

Bellesa...

Cada cosa té la seva bellesa, però no tothom la pot veure.

(Confuci)

M'agraden molt aquesta col·lecció de papers d'October Afternoon, els colors, l'alegria que desprenen, són dolços ... 

Però amb aquetes floretes era difícil posar-hi massa coses per decorar, així que vaig optar per trencar amb un parell o tres de cartolines de colors  i retallar les mateixes flors i posar-les en 3D. 

Una vegada més, en aquesta pàgina m'agrada més la part de darrera... i és ben senzilla però...suposo que fa temps ni se m'hauria acudit combinar ratlles amb flors i coses d'aquest estil... i ara ho veig fins i tot maco, jejeje.

Felicitat...

Cada segon que estàs enutjat perds 60 segons de felicitat.

(Anònim)

1990... I va arribar la Maria... un bocinet més de felicitat...

Aquesta és la segona pàgina amb la mateixa combinació de colors i com no... la papallona ja famosa! :)

Nombres de feltre, lletres de goma eva... i una mica de washi tape per tapar la part de darrera del full (no m'acabava de convèncer)...i clar... els meus estimats troquels per la big shot per escriure-hi la frase (que ja havia publicat en alguna altra entrada del bloc).

Alegria...

El món és ple d'alegries petites: l'art consisteix a saber-les distingir.

(Li Bai)

I tractant-se de mi, no podien faltar les pàgines plenes de color (aquestes gentilesa de l'amic invisible d'aquest any :)). 

Una pàgina senzilla... dos papers combinats, una troqueladora de vores de la big shot, l'any i la paraula amb embossing i les circumferències retallades d'un paper i enganxades a l'altre.

Silenci...

Assaborir el silenci és una molt discreta forma d'estimar.

(Miquel Martí i Pol)

Al llarg d'aquest àlbum he duplicat l'estil d'algunes pàgines, en algunes he utilitzat papers similars, estructures similars..., aquest és un exemple (com en la primera pàgina) on vaig utilitzar papers del Tim Holtz i washi tape de topets...

Per cert, m'encanten aquestes papallones que vaig troquelar a la trobada d'Scrapteràpia aprofitant el material de la meva veïna la Mònica :).

Vida...

 No abandonis el desig de fer de la teva vida quelcom extraordinari.

(Walt Whitman)

Avui començo amb el meu petit viatge a través de les pàgines de l'àlbum dels 25 anys del meu nebot. En totes elles hi ha una imatge de cada any i diferents tècniques, embossing, segells, senzillament retalls de paper, washi tape, alguna cosa troquelada (flors, vores...), distress, papers amb relleu fets amb la Big Shot, cintes, botons, abecedaris... tot allò que anava posant sobre de la taula! :).

Els resultats han estat molt diferents, alguns no m'acaben de fer el pes, però...  com dic jo: "es lo que hay" :).

I aquesta és la primera... no diuen que els nens vénen de Paris? quan em van regalar aquesta placa d'embossing aquest nadal tenia molt clar quin seria el primer ús :). En aquest cas el Pau va venir d'Oviedo però... :).

25 anys...

Un aniversari és només el primer dia d'una altra volta de 365 dies al voltant del Sol. Gaudeix del viatge!

 

(Anònim)

Avui hem celebrat els 25 anys del meu nebot amb un dinar sorpresa. Jo portava quinze dies intensos de treball entre papers. Em feia il·lusió regalar-li un petit àlbum reflex d'aquests 25 anys. A cada pàgina una imatge de cada un dels anys i una paraula amb un aforisme d'una sensació, un sentiment... que segurament tots hem viscut al llarg d'aquest temps.

M'ho he passat molt bé combinant papers, pensant com decorar-ho, barrejant materials, fent embossing, utilitzant "troquels"... i sobretot recordant mil moments (ostres! com passa el temps!!!). 

Malgrat les presses i l'estrés de no saber del cert si avui estaria acabat ha estat una experiència genial (ahir a les 12 de la nit l'enllestia i a les set de la tarda encara no havia començat a enquadernar ni sabia exactament com serien les tapes! i val a dir que aquest matí encara he afegit alguna coseta... aishhhhh, no tinc remei!).

Crec que aquest és el primer projecte seriós que he fet (gairebé sempre he regalat targetes, àlbums petitets) i en certa manera era un repte. 

Cada pàgina ha sortit ben diferent, amb colors diferents, amb estils diferents, suposo que perquè cada imatge i cada record també dins nostre ens transmet coses diferents i això és el què queda reflectit en el treball. 

Al llarg d'aquest mes aniré mostrant una a una les diferents pàgines (ja que m'ha donat permís per mostrar les fotos i les de grup ja les difuminaré). Avui començo però amb les tapes.

Els Reis Mags d'Orient, com he estat molt bona minyona :), m'han portat una fantàstica bind-it-all (gairebé no havia tingut ni temps de provar-la i ahir va passar la prova de foc! crec però que en un dels volums vaig posar l'espiral a l'inrevés... en fi... ja miraré el dvd amb les instruccions, jeje), així que vaig decidir fer l'àlbum amb una enquadernació amb espiral. 

Volia fer un sol àlbum però el llom em va quedar tan gran que no tenia espirals d'aquesta mida (només vaig comprar una mostra per anar assajant) així que ha sortit un àlbum amb dos volums.

Les portades amb pell i detallets de puntes fetes per la meva àvia, lletres de cartró folrades amb fotos en sèpia amb glossy accents i fotos antigues emmarcades, ah! i el text amb segells i tinta distress vintage... 

A l'interior la pell folrada amb un collage de les imatges que conté l'àlbum, impreses en làser. 

Tot i que està malament que ho digui jo, m'agrada molt com m'ha quedat... malgrat treballar a contrarellotge!!

Per molts anys Pau!!! :) (sé del cert que t'ha encantat i això és el millor regal...)

Scrapteràpia (2)

L'home imita primer els objectes que veu o que d'altres han imitat. Representa després les seves pròpies concepcions. És el súmmum de l'art.

( Joseph Joubert)

Avui aprofito una estoneta de tranquil·litat per treure-li la pols al bloc, després de molts dies desconnectada, primer per les vacances de nadal que he aprofitat al màxim i no he parat quieta :) i després per la tornada al cole i algun que altre projecte que tinc entre mans i que no em deixa temps per a res més.

Però d'avui no podia passar, sobretot perquè tinc l'excusa perfecta, la trobada d'ahir d'Scrapteràpia!

No sé per on començar... ja fa temps vaig penjar l'anunci de la idea inicial de la Sara Ferret, aquesta idea però va anar canviant de forma i es va convertir en una trobada de 30 persones amb una afició comuna: l'scrap! 

Era la primera vegada que jo assistia a una reunió tan multitudinària (sobretot tenint en compte que no coneixia a ningú i que com sempre dic: sóc un ésser associal! :)). Però m'hi vaig aventurar, entre d'altres coses perquè poquetes activitats d'aquest tipus es fan relativament aprop de casa, com en aquest cas. I la idea de fer una trobada sense pagar i poder compartir projectes i visions diferents em va resultar atractiva.

Va ser un dia atapeït però maco, si més no jo m'ho vaig passar molt bé! Per això volia aprofitar per donar-li les gràcies a la Sara (ostres! quina feinada organitzativa i de buscar botigues que ens donessin detallets per sortejar i l'esmorzar i els tallers... en particular el què va impartir ella) i també a les caves Ferret i Guash perquè el lloc va ser ideal!! (i el cava fantàstic tot s'ha de dir!! :)).

També donar les gràcies a la Glòria i la Cristina pels tallers que van impartir, la paciència repetint les coses, també a la Neus que ens va parlar de les meravalles dels washi tapes (de fet jo ja m'hi estava enganxant a ells!!) i la Irene que ens va presentar els seus segells (estem totes esperant-los en català!! jo per començar ja vaig aconseguir el segell amb el meu nom!! què xulo!).

Jo no tinc fotos que resumeixin la trobada (sóc un desastrillo amb les càmeres i me la vaig deixar sobre la taula, clar que havíem de portar tantes coses que al final no m'estranya que algunes es quedessin pel camí :)) però ara sí em queda el record i els objectes que vem fer. I espero que ben aviat la Sara ens passi els blocs i adreces de totes i així puguem compartir les imatges.

Va ser molt xulo veure com partint d'una explicació comuna cada una de nosaltres hi va posar el seu propi estil i van sortir projectes tan diferents. Vem fer un marc de fotos amb imant, un porta-notes i un mini molt mini (que jo ja no vaig decorar perquè no portava les fotos). I tot això entre converses, compartint idees, materials... (li vaig dir mig en broma mig seriosament a la meva "veïna" de taula que li dedicaria el meu mini a ella, la Mònica que va ser la proveïdora oficial del troquel de papallones que totes vem aprofitar!! Gràcies! jeje).

També vem poder gaudir d'un dinar impressionant (la veritat és que tot el què vem portar estava boníssim, crec que caldria penjar també les receptes).

I per acabar (que ja ens havíem passat dues hores del temps fixat) els sortejos i els regalets (una fantàstica bossa gentilesa de descrapbooking i una bosseta de botonets que ens anirà genial pels projectes, gràcies a l'Ester i la seva germana).

I bé... ara que ja m'he animat amb això de les trobades espero tenir la oportunitat de tornar-ho a repetir, conèixer noves persones i també coincidir amb les que ja he conegut (em va encantar trobar algunes persones que coneixien el meu bloc i fins i tot que havien deixat comentaris!). Va ser realment una bona experiència!!

La lluna i el ratpenat...

Surt la meva Lluna;

els hiverns es transformen, llavors, en primaveres

i tots els meus dies semblen ser festa.

(Iunus Emre)

I ja ha començat aquest nou any ple d'il·lusions, i aquí deixo el meu darrer treball del 2011, aquesta senzilla postal d'una amant de la lluna per a algú a qui li encanten els ratpenats.

Ha estat la meva primera experiència amb els pop-up. Hi ha una pàgina web d'en Robert Sabuda, on et pots descarregar alguns models i seguir les instruccions per construir-los. N'hi ha alguns de molt divertits! Podeu donar-hi una ullada aquí.