50 anys... (5)

El nen que no juga no és nen, però l’home que no juga perdrà per sempre el nen que vivia dins ell i que li farà molta falta.

(Pablo Neruda)

Ja fa dies que em venia de gust escriure alguna entrada, però com el meu cervell està en "mode nadal" :) i no us puc avançar res, rescato les fotos de l'àlbum dels 50 anys de la meva germana i que encara no us havia ensenyat (ostres! se m'havia oblidat totalment! i mira que en queden de pàgines per ensenyar!!).

La primera pàgina evoca aquells moments de jocs, les joguines que tots recordem amb molt d'afecte... una vegada més una pàgina desplegable. La veritat és que aquesta pàgina em va costar molt, volia que fos colorista perquè el joc em transmet això: vitalitat, alegria, imaginació, color... fins que un dia vaig topar amb un paper amb nines retallables! aleshores vaig tenir clar que les volia incorporar... 

La segona pertany a la fase marinera d'aquest estiu i us recordarà a alguns dels treballs que ja us vaig ensenyar (i encara tinc un projecte pendent...). La veritat és que m'encanta aquest estil mariner...

Taller: postals de nadal

El nadal... no és un esdeveniment sinó una part de la pròpia llar que cadascú porta sempre al seu cor. 

(Freya Stark)

Dies sense gaire inspiració... però ja pensant en nadal... Avui entrada curteta per anunciar el proper taller que realitzaré a l'Enxaneta.

Aquesta vegada serà d'una de les coses que més m'agrada fer: targetes i com no! en aquesta època han de ser de Nadal!

Treballarem amb estructures i estils diferents i combinant diferents materials (paper vegetal, cartolina, cintes, roba de sac, botons, brillantets, pasta de modelar, tintes, segells, embossing...).

 

Nadal al novembre...

En els nostres dies, els viatgers tenen massa pressa per arribar, per arribar costi el que costi, però no s’arriba només al final del camí. A cada etapa s’arriba a algun lloc, a cada pas es pot descobrir una cara oculta del nostre planeta, n’hi ha prou amb mirar… n’hi ha prou amb desitjar… amb creure… n’hi ha prou amb estimar…

(Amin Maalouf)

Aish... porto uns dies sense massa creativitat ni temps per trobar-la en algun racó del meu interior, però volia fer aquesta entrada abans que els temps anés passant sense ni adonar-me.

Avui no us ensenyaré cap creació nova però sí us vull convidar un any més a la meva proposta de Nadal. Quina? doncs un senzill intercanvi de postals de nadal personal amb mi (no us obligaré a fer mil postals per a diferents persones!). A mi és una època que m'agrada molt, malgrat tingui un punt de melangia i d'enyorança. 

L'any passat vaig gaudir molt fent les postals per totes les persones que es van apuntar i cada dia que obria la bústia i trobava un sobre m'omplia d'il·lusió, així que aquest any us engresco a participar-hi una vegada més!!!

Només cal que em deixeu un comentari a aquesta entrada i/o m'envieu un mail a: bocinsdepaper@gmail.com amb la vostra adreça. Teniu de temps fins el 30 de novembre per tenir temps a enviar les postaletes i que omplin les nostres cases abans de nadal. 

Us animeu??? Res em faria més il·lusió que comptar una vegada més amb vosaltres!!!

Cartronatge

El regal de la felicitat pertany a qui el desembolica.

(Anònim)

Fa una eternitat vaig veure un estoig de cartró mig destrossat d'una companya de feina. En veure'l li vaig dir que jo en podria fer un d'igual i ella encantada me'l va donar. 

Com la meva companya no tenia cap pressa el pobre estoig ha estat a casa abandonat durant setmanes i mesos (sóc una mica impresentable i treballo millor sota pressió i amb data d'entrega si no tot passa per davant...). 

Així que fa un parell de setmanes li vaig treure la pols (ja em feia vergonya i tot...), el vaig mesurar, vaig triar el paper, vaig tallar els cartrons, la tela d'enquadernar... i vaig reproduir el seu estoig. El paper que vaig utilitzar el vaig comprar a Madrid fa una eternitat (5 anys!!!) és d'aquells papers marbrejats fets a mà que a mi personalment m'encanten!

Quan el va veure va oblidar el temps d'espera i va estar molt contenta d'estrenar-ne un de nou! De fet m'ha fet molta publicitat i ningú es creia que l'hagués fet jo íntegrament, tothom preguntava: però... com? :). De fet és molt senzill...

Aquest és el resultat...

1 origami 1 euro

Molta gent petita, en llocs petits i fent coses petites pot canviar el món.

 
(Proverbi africà)

Avui us deixo una entrada diferent, no hi haurà scrap ni cap treball meu, però sí una iniciativa fantàstica que per segon any porta a terme la Fundació Mútua General de Catalunya.

Ja us vaig parlar d'aquesta iniciativa l'any passat i podeu rellegir l'entrada aquí.

Però us la torno a resumir... 

Hi ha una llegenda japonesa que diu que si aconsegueixes fer mil grues de paper se't concedirà un desig. En el marc d'aquesta llegenda tan maca aquesta Fundació ens proposa fer tantes grues com sigui possible i portar-les a les seves oficines. Per cada grua que rebin faran donació d'un euro a la Marató de TV3 d'enguany. 

L'any passat van recollir 49869 grues!!! i aquest any es proposen recollir-ne 60.000 però per això necessiten el nostre ajut!!

A la meva escola vam participar-hi el curs passat i els nanos des de 4t de primària fins a 4t d'ESO van fer 1260 grues de totes mides i colors!! Esperem aquest any també superar aquesta quantitat!!

Aquí en podeu veure una mostra:

Espero que us animeu a participar en aquesta iniciativa!!! Teniu temps fins el dia 21 de novembre!!!

Projecte calendari: octubre

 

L’èxit està en la vida que fas, en com vius, en com gaudeixes de les petites coses.

 

(Laura Esquivel)

 

Divendres vaig sortir a sopar amb la Pilar, apart de xerrar i xerrar vam aprofitar per intercanviar-nos la pàgina del calendari d'aquest mes.

 

El mes passat vam passar un dia fora visitant Sant Miquel del Fai (ella no hi havia estat i li va encantar!) i fent parades a Caldes de Montbui, Castellterçol i Moià (per cert que vam dinar al Blat, una pizzeria que us recomano, pel menjar, pel local i per l'atenció, tot genial!!! ah! i tenen uns individuals de paper amb una cistelleta amb colors a sobre la taula per a que els nens i no tan nens, ehem, ehem, els decorin, no m'hi vaig poder resistir!!! :)).

 

Bé... no m'enrotllo més... aquí van les pàgines.

 

La meva aquesta vegada molt senzilla, amb poques decoracions i gairebé només feta amb tintes i retoladors. 

 

Un full d'aquarel·la amb un fons fet amb una plantilla xulíssima de Stampam que just vaig comprar la setmana passada a la fira DIYmania de Sabadell (avui no paro de fer propaganda! que consti que no vaig a comissió, jeje). Vaig posar-hi pasta de modelar i a sobre vaig aplicar tintes en spray, aigua i després també distress per acabar de polir. La resta... la força de les forces emmarcades en negre i poquets detallets...

 

 

 

La de la Pilar em va deixar amb la boca oberta, amb una pila de detallets tots molt ben coordinats i amb aquestes cartolines Canson (i continuo amb la propaganda, jajaja) que ens tenen enamorades pels seus colors i textura. Un autèntic miniàlbum!!!

 

 

L'amistat...

L'amistat duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat.

(Francis Bacon)

Ahir vam celebrar l'aniversari d'una bona amiga que forma part d'un grup de persones que fa molt de temps que forma part de la meva vida arrel d'un dels primeres feines que vaig tenir (ostres... i han passat molts anys d'això!!!).

En feia 60 i li van preparar una festa sorpresa!!! No hi podia faltar la meva targeteta.

Vaig escollir una vegada més una card in a box perquè sempre tenen la capacitat de sorprendre i és genial la cara de les persones quan l'obren per primera vegada!!

La qualitat de les fotos és una mica nefasta però vaig acabar amb el temps una mica just i la llum no era massa adient.

Estava una mica bloquejada amb els papers per decorar així que em vaig decantar pel vermell, blanc i negre que és una combinació que m'encanta!!

Haig d'agrair-li a l'Elena les fulles troquelades :) i a la meva neboda que em va portar d'Irlanda ja fa una eternitat el pac d'aquestes floretes :).

Aquí us deixo unes quantes vistes!! Espero que us agradi tant com li va agradar a ella!