Cartronatge

El regal de la felicitat pertany a qui el desembolica.

(Anònim)

Fa una eternitat vaig veure un estoig de cartró mig destrossat d'una companya de feina. En veure'l li vaig dir que jo en podria fer un d'igual i ella encantada me'l va donar. 

Com la meva companya no tenia cap pressa el pobre estoig ha estat a casa abandonat durant setmanes i mesos (sóc una mica impresentable i treballo millor sota pressió i amb data d'entrega si no tot passa per davant...). 

Així que fa un parell de setmanes li vaig treure la pols (ja em feia vergonya i tot...), el vaig mesurar, vaig triar el paper, vaig tallar els cartrons, la tela d'enquadernar... i vaig reproduir el seu estoig. El paper que vaig utilitzar el vaig comprar a Madrid fa una eternitat (5 anys!!!) és d'aquells papers marbrejats fets a mà que a mi personalment m'encanten!

Quan el va veure va oblidar el temps d'espera i va estar molt contenta d'estrenar-ne un de nou! De fet m'ha fet molta publicitat i ningú es creia que l'hagués fet jo íntegrament, tothom preguntava: però... com? :). De fet és molt senzill...

Aquest és el resultat...