Una mica de quilling...

Riure és fer unes vacances instantànies.

(Milton Berle)

Avui comencen les meves vacances de tranquil·litat :). He passat un mes anant amunt i avall, compartint paisatges i moltes més coses, ara m'esperen uns dies de relax, de fer scrap, de platjeta i de posar ordre al pis entre altres coses. 

I quin millor inici que, després de dormir molt i molt, fer una entrada amb coses que tenia pendents...

Avui va de quilling... fa ja un temps vam celebrar l'aniversari de la meva germana. A ella li encanten les arracades, de totes formes i colors, de tots els materials. Així que vaig pensar que apart d'altres cosetes li faria un parell d'arracades.

Les fotos no són massa bones (per no perdre el costum!) apart de les dues més artístiques que va fer el meu germà amb la seva súpercàmera.

Aquí van les primeres...

Les segones anaven a conjunt amb una samarreta, que també va ser un regal...

Les darreres són meves... qui em coneix sap que no m'agrada gens anar "mudada", sóc feliç amb les meves samarretes, els meus texans i les meves avarques, per això, quan arriba el dia de la graduació de 4t d'ESO per mi és un pal decidir què posar-me, aquest any anava amb una camisa sedosa d'un color verd-blavós. Per donar-li el meu toc personal vaig fer aquest conjunt de penjoll i arracades.

Com no tenia cartolines dels colors que portava vaig decidir-ho fer-ho amb papers d'scrap retallats amb la guillotina amb dos gruixos diferents. La veritat és que tot i que la foto desmereix, m'encanta el resultat i tothom s'hi va fixar en el conjunt.

He descobert una altra cosa que m'encanta fer, anar improvisant l'estructura i combinant els colors... em relaxa.

Per molts anys!!

El viatge és una mena de porta. A través d'ella sortim de la realitat.

(Guy de Maupassant)

Buf... una vegada més he abandonat el bloc :(. Els finals de curs sempre em deixen KO i aquest final de curs s'ha encadenat amb un inici trepidant de vacances.

Vaig acabar el cole, i, després d'un curs de formació, vaig agafar l'avió per passar 10 dies descobrint Gal·les. Han estat dies molt intensos: poblets, castells, mar i muntanya, mil paisatges diferents que us recomano de totes, totes. Ha estat un viatge molt maco, les fotos del qual espero scrapejar (al ritme que porto compto que d'aquí a uns 10 anys més o menys, jajajajaja).

Ara ja per casa aprofitaré per anar a la platja, llegir, fer scrap, relaxar-me, caminar, visitar amics... i penjar alguna entrada més al blog, que tinc cosetes per ensenyar!!!

Avui us deixo una mena de "felicitació-val per..." que li vaig fer a una persona molt especial a qui mai sé què regalar! Com en són de difícils els homes!!!... com un dia em va dir que li feia il·lusió visitar la ciutat de l'espai a Tolouse vaig prendre bona nota i aquest és el meu regal. A més a més hi havia del condicionant que el regal havia de viatjar amb nosaltres a Gal·les i per tant no podia ocupar molt d'espai.

Com no sé fer un val senzill, va sortir això :). Els segells de la portada i la contraportada van ser amor a primera vista i vaig aprofitar l'ocasió per estrenar-los. De fet m'he tornat força addicta al segells ara que faig servir el marc d'Ikea "maquejat" com a eina per a segellar.

Espero que us agradi (bé... si encara queda algú per aquí darrera la pantalla que em llegeixi després de tantes absències!!!).

Ah! cal dir que els colors han quedat una mica distorsionats però és que el curset de fotografia encara està a la llista del milió de coses pendents :).

 

La vida està plena de...

"No caminis ni més de pressa ni més a poc a poc que la teva ànima. Perquè és ella la que t'ensenyarà quina és la teva utilitat a cada pas. De vegades es tracta de participar en un gran combat que ajudarà a canviar el curs de la història. Però, de vegades, es tracta simplement de somriure sense motiu a una persona amb qui et creues per casualitat al carrer."

(Paulo Coelho)

Fa dies que vull fer aquesta entrada, però com ja és habitual el final de curs m'abdueix i, o bé estic carregada de feina, o bé estic massa cansada per a fer res. I no és que no tingui res a ensenyar-vos (tot i que tampoc he treballat massa tres cosetes sí que he fet :)).

Avui però aprofito una estoneta abans de posar-me a corregir recuperacions per ensenyar-vos una targeta que vaig fer per un amic que no està en el millor moment vital. Pretenia ser una petita empenta a valorar les petites coses que tenim al voltant i que sovint ens perdem per buscar objectius que de vegades són inassolibles.

Aquesta és una targeta especial, especial perquè feia molt i molt de temps que volia provar alguna cosa així. I què té d'especial? Doncs, us explico... 

Sempre m'han enamorat els pop-ups. M'encanten! Quan els meus nebots eren petits (i d'això en fa molts i molts anys) m'agradava molt anar a La Llar del Llibre (una llibreria de Sabadell) i tafanejar contes per regalar. Sempre em passava molt de temps fullejant els pop-ups. Els trobo màgics!! Fa temps també em van regalar un llibre amb una mica d'història i una mica de construcció i després d'anar a veure una exposició de llibres pop-up ,vaig dir-me: ara és el moment de provar-ho! però tampoc va ser-ho... :(.

Fa ja uns mesos vaig topar-me amb un vídeo d'una noia russa que fa àlbums infantils amb molts pop-ups a l'interior. Guauuuuuuuu! vaig dir!! quina passada!! i d'aquest vídeo vaig anar saltant mica en mica a d'altres, quantes coses meravelloses per aprendre!!. Fins que va arribar el dia de dir: posem-nos-hi! 

Bé... aquest és el meu primer experiment seriós (ja havia fet alguna targeta amb estructures copiades), però prometo fer més proves i qui sap si algun dia m'atreviré amb un àlbum. 

I no m'enrotllo més... us deixo amb la portada, l'interior i la contraportada. La primera i la darreramolt senzilles (cosa rara en mi....). Espero que us agradi tant com a mi fer-la (malgrat les errades que vaig haver d'anar rectificant sobre la marxa).

En aquesta targeta vaig jugar molt amb els troquels (moltes gràcies Charo pel regalet dels troquels de flors amb els seus troncs i fulletes, em van anar de conya i m'encanten!), els segells i poca cosa més.

M'agrada molt perquè quan tens la portada de la targeta no t'imagines tot el que pot amagar a dins, és genial!

4 tags (que no un) per a 4 amigues

La rialla és la distància més curta entre dues persones.

(George Bernard Shaw)

Avui amb el permís de la Charo (bé... he de confessar que no li he demanat però estic convençuda que me'l donaria :)) he copiat el nom de la  seva darrera entrada a la meva i és que té un punt graciós, sobretot quan llegeixes la història dels quatre tags i no un. Però per això haureu d'entrar al seu bloc :) fent clic aquí.

Com ja us vaig explicar fa uns dies vam tenir una petita "quedada" scrapera i dic petita no pas per la qualitat de la trobada i per les súpermeravelloses persones amb qui vaig compartir al dia sinó pel nombre de persones. Qui em coneix sap que sempre dic que jo sóc persona de petit comitè, també dic que sóc asocial però en això no acostumen a creure'm, no sé pas perquè. 

En la trobada havia proposat de fer alguna coseta scrapera per regalar a les altres i vaig pensar que un tag seria xulo, el pots utilitzar com a punt de llibre o senzillament com un record de les petites obres d'art que t'han regalat.

Va ser genial veure treballar a la Charo, la Rosa, la Pilar i la Montse, totes amb un estil diferent i també va ser genial veure els resultats. 

Jo vaig optar per un tag scrapero, utilitzant la col·lecció de papers "Vamos a scrapear" de "El Altillo de los Duendes". Vaig crear un fons amb tintes distress, i vaig afegir una "scrapera" diferent per a cada una.

Aquest va ser el resultat:

Aquí podeu veure amb més detall un d'ells...

 I aquí els que vaig rebre jo!!!

Un record preciós per un dia especial...

Trobada entre amigues

Apaga el gris de la teva vida i encén els colors que portes dins.

(Pablo Picasso)

Ahir va ser un dia molt especial i avui amb la tranquil·litat d'un plujós dia de diumenge us ho vull explicar.

Una de les coses més meravelloses que m'ha regalat internet ha estat conèixer persones molt interessants i amb qui he compartit i comparteixo moments màgics. He fet molts bons amics, he trobat amor i moltes coses que seria difícil de descriure, però també he pogut compartir la meva afició a les manualitats i en això el bloc hi té un paper molt important. 

Ja fa molts anys que tinc seguidores molt fidels i persones que van i vénen. Amb ells parlem a través dels comentaris i potser, amb sort, coincidim a les fires. Ja feia molt de temps que dèiem que havíem de fer una petita trobada i ahir va ser el dia. Ja és casualitat que coincidís amb el dia internacional de l'scrapbooking!

Dissabte va llevar-se gris però ple d'il·lusió, la primera en arribar va ser la Pilar que va venir divendres des de Sabadell per compartir el cap de setmana, després va arribar la Montse que venia de Caldes (i no es va perdre! si més no, no gaire :)), i a continuació vam anar a recollir a la Charo (que venia des de Tarragona) i a la Rosa (que venia des de Barcelona). I les cinc, cap a casa!!

Jo els hi havia proposat fer alguna coseta d'scrap per intercanviar apart de xerrar i xerrar i riure i riure (que és el que acostumem a fer :)). Així que ja a casa ens vam posar a fer uns tags per cada una de nosaltres (síiiiiiiii, Charo!! era un per cada una!!!!! jajajajaja). 

El matí ens va passar volant, el que més m'agrada és que malgrat ens veiem molt poc tot és fàcil i flueix d'una manera molt especial.

Després va venir el dinar i la sobretaula (mare meva!!! se'ns van fer les sis!!!) i a tota pressa a acabar la feina!!! El resultat van ser uns tags molt xulos que són un bonic record d'aquest dia. Certament ho hem de repetir més!!

Avui però no us ensenyaré els tags (us deixaré amb la incògnita fins la propera entrada) sinó un detallet que els hi vaig preparar amb molt de "carinyo". Com sempre em diuen que els hi encanten les figuretes de filferro que faig, vaig preparar una scrapera per cada una.

El resultat va ser aquest que us mostro ara, diuen que els hi va agradar molt, jo estic contenta amb el resultat. Tot i que volia afegir-hi algun detall més i no vaig tenir temps :(. La maleta i els detallets que porta la figureta a la butxaca els vaig retallar d'una col·lecció que em va enamorar a la fira de Sitges d'Arte&Scrap que és tota dedicada a nosaltres, les boges per l'scrap!

Moltes gràcies a totes per venir!!!! Espero poder compartir moltes més trobades com aquestes!!!

Sant Jordi

Llegint descobrim el nostre món, la nostra història i a nosaltres mateixos.

(Daniel J. Boorstin)

Avui és un dia de l'any que m'agrada especialment, les parades de llibres, la gent amunt i avall amb roses a les mans, la il·lusió i l'ambient festiu que es respira...

És per això que avui no m'enrotllaré però sí us volia desitjar un molt bon dia de Sant Jordi (o el que queda d'ell) amb aquest petit tag/punt de llibre senzill fet per acompanyar un llibre.

El fons està creat amb tintes distress on destaquen aquests segells acolorits que van ser amor a primera vista.

Gaudiu d'aquest dia tan especial!!!

El mejor reto del mundo

La bellesa és el resplendor de la veritat, i el resplendor sedueix tothom; per això l'art té aquesta universalitat.

(Antoni Gaudí)

Un any més volia participar en aquest repte tan especial que any rere any organitza l'Andrea des del bloc de 3flowers retos de tarjetas. 

 Em puc imaginar el dia 23 d'abril a l'hospital de Sant Joan de Déu, amb els nens contents de rebre aquests punts tan especials que hem fet amb tot el "carinyo" del món. 

Com sempre tenia mil idees al cap per fer mil punts però també com sempre se m'ha tirat el temps al damunt i he fet una petita contribució de 8 punts i és que el meu problema és que no sé fer coses senzilles i sempre m'acabo complicant l'existència!! :O. Sigui com sigui, estic contenta amb el resultat.

I no m'enrotllaré més... aquí estan tots ells. Espero que us agradin i el més important que pintin un somriure en el rostre d'un nen o nena.

I això és tot per avui, l'any vinent espero tornar-hi (potser que comenci a fer punts de llibre ja mateix, jajajaja).