Lifetime...

El millor regal que podem fer-li a una altra persona, no és només compartir la nostra riquesa, sinó revelar-li la seva.

(Benjamin Disraeli)

Ja torno a ser aquí després de tres dies fora, un amb la meva mare i els altres dos a casa d'uns amics compartint scrap (quina feinada a troquelar, jeje), rummikub, piscina, converses i tranquil·litat (també la meva sang als vampirs que tenen la mania de xuclar-me-la!!! aish... 13 picades en una sola cama!!!).

Abans que m'emboliqui a fer més coses avui aprofito una estoneta per fer aquesta entrada que la feina de penjar coses se m'acumula, jeje.

Ara fa uns dies va ser l'aniversari d'un amic molt important per a mi. Vaig tenir uns dies sense massa temps per a res, però una estoneta vaig voler fer-li una targeta.

Com m'havien agradat tant les llibretes amb els papers de Prima, vaig autocopiar-me la idea per fer-la. I aquest en va ser el resultat.

Llibretes...

Riure molt i sovint; guanyar-se el respecte de les persones intel·ligents i l’estima dels nens; merèixer l’elogi dels crítics sincers i mostrar-se tolerant amb les traïcions dels falsos amics; saber apreciar la bellesa i trobar el millor en cada persona; deixar un món millor; saber que almenys una vida ha respirat més lliurement gràcies a la nostra: això  és haver triomfat.

(Ralph W. Emerson)

Quan vaig veure aquesta col·lecció de papers Lifetime de Prima m'hi vaig enamorar, malgrat que jo no sigui de marrons. Però són tan macos i plens de missatgets... que no m'hi vaig poder resistir. I finalment va arribar el moment d'utilitzar-los.

La primera llibreta feta amb aquests papers va ser per la Marta, volia agrair-li tota la feinada que suposa fer una trobada. Vaig agafar una llibreta, els papers i pim pam... això és el que en va sortir, per davant i per darrera. Les lletres de fusta les vaig segellar amb Stazon, les vaig envellir amb Distress i vaig donar una capa de glossy accents.

Com em va encantar el resultat, vaig aprofitar la idea per regalar-ne una altra amb els papers de la mateixa col·lecció a un amic a qui li "devia" un regalet d'aniversari. Aquesta vegada vaig substituir els cors per quelcom que ell li agrada, la imatge i les paraules (simbolitzada per la màquina d'escriure) i... el temps... que és un petit joc de paraules entre nosaltres. 

Em vaig animar i vaig continuar decorant els paquets. Cada vegada m'agrada més utilitzar sobres craft per embolicar els regals i posar-hi un toc personal!!! Per cert... que vaig estrenar els segells fets per mi! :).

3a trobada d'scrap

 

Hi ha grans persones que fan

que totes les altres se sentin petites.

Però l'autèntica grandesa consisteix a fer

que totes se sentin grans.

 

(Charles Dickens)

Molts dies sense publicar, i això que tinc unes quantes coses per ensenyar-vos però la tecnologia s'ha posat en contra meu. Després d'uns dies sense ordinador (el pobret s'ha mort...) ja torno a estar connectada.

 

Avui volia fer una petita crònica de la 3a trobada (per a mi la segona) d'scrap que va organitzar la Marta. Com no vaig fer fotos l'hi he manllevat dues del seu bloc i podeu llegir tota la seva fantàstica crònica aquí i aquí.

 

Va ser un dia meravellós, noves cares i d'altres ja conegudes. La Jose ens va obrir novament les portes de casa seva per compartir unes hores d'scrap, de somriures, de paraules, ...

El dia va començar fent l'estructura d'un mini àlbum que havia publicat l'Elena en el seu bloc i que ens va ensenyar a fer la Marta. Aquests van ser els resultats, a que són bonics?

 

I aquest és el meu:



 

Per la tarda la Vane i la Marta ens van ensenyar un mini molt mini amb butxaquetes fet amb un sol paper d'scrap, la veritat és que queda moníssim per posar-hi tags:

 

 

I després vaig tornar a fer de profe (per no oblidar el cole, jeje) i vaig ensenyar a fer un mini amb un paper (en aquest cas una làmina de paper) i una capseta de papiroflèxia.

 

Aquest va ser el primer treball d'scrap que vaig fer en un curset ja fa uns anys (un taller que em va fer decidir que no m'agradava l'scrap, com canvien les coses, jajaja):

 

 

I després d'un dinar fantàstic va tocar el torn de l'amic invisible. Jo havia preparat una llibreta per la nevera similar a la que ja havia fet per regalar per Reis al meu germà i la meva cunyada. La famosa de les "alcaiates", jeje.

 

 

 

 

I a mi em va tocar una capseta que ja llueix a la meva taula d'scrap!!! Moltes gràcies Mila!!

 

 

 

 

Un dia molt especial d'aquells que guardem en el nostre cor molt de temps. Ja estic esperant la següent!!! :). Moltíssimes gràcies Marta pel teu entusiasme i la il·lusió amb la que prepares cada detall. Moltíssimes gràcies Jose per la teva hospitalitat i simpatia. I moltíssimes gràcies a totes les noies que vam compartir aquest dia. Espero que ens retrobem aviat!!!

Més segells...

Crear és viure dues vegades.

(Albert Camus)

Dies d'estiu... intensos... pensava que tindria espai per a la tranquil·litat però el cert és que no paro quieta :), suposo que ja tindré temps d'aturar-me...

Dissabte va ser la trobada d'scrap organitzada per la Marta, va ser un dia especial, de compartir moltes coses, però la crònica ja la faré en un altre moment. Com sóc un desastrillo no vaig portar càmera i encara no he fet fotos dels treballs que vam fer, així que espero que la Marta pengi les fotos per explicar-vos la trobada.

Avui, però, toca la segona sessió de segells (he estat buscant com es deu dir "carvado" però no hi ha manera de trobar-ho, de moment ens quedarem amb el gravat en relleu :)). 

L'endemà del curset vaig aturar-me a fer-ne uns quants més per regalar. Aquesta vegada he millorat la papallona i he experimentat amb les lletres (buf! és el més difícil!), la veritat és que és molt relaxant i amb una horeta vaig fer aquests cinc. Ara toca reproduir-los per quedar-me'ls jo :).

 

De tant en tant...

De tant en tant torno a ser nen
però avui m'he aixecat més despert,
he volgut traspassar el mirall
i quedar-m'hi tot l'any
a volar i a somiar.

He sabut d'algú com jo
que vol aprendre a caminar,
m'han dit que ja és gran
però que no té por
de tornar a començar. (...)

(De tant en tant, Gossos)

Aquest Nadal un bon amic em va fer un regal molt especial que feia temps era per a mi un somni pendent: volar en globus... em va fer moltíssima il·lusió!!! (moltes gràcies peque!! tot i que ja t'ho he dit moltes vegades!! :)). 

Al val per... l'acompanyaven uns segells de globus preciosos!! 

I, finalment el mes de març, vam agafar el cotxe per anar a la Cerdanya a volar entre les muntanyes nevades. 

Va ser una experiència molt relaxant, surant per entre els núvols, amb una sensació de pau increïble!!! 

Ara encara m'emociono quan ho recordo.

Per una vegada, vaig voler autoregalar-me un àlbum d'scrap (mai em faig res per a mi!!!) amb les precioses fotos d'aquell vol (que l'empresa ens va fer en diferents moments i que ens va regalar en un cd). 

Vaig aprofitar l'excusa del darrer concurs d'Scrapbloc per presentar el meu treball (de fet encara he d'acabar algunes de les targetes que s'amaguen a les butxaques però ara a l'estiu no tindré excusa per fer-ho). 

Potser és casualitat o no però el pensament de fer aquest àlbum va coincidir amb la troballa de diferents papers de globus que em van portar a triar els papers i els colors (ara ja sabeu com va sorgir al targeta que vaig publicar ja fa un mes!! tenia tots els papers restants del projecte escampats per sobre la taula!! :)).A partir d'aquest moment vaig estar buscant papers de colors similars i gràcies a la fira de Badalona i de Sitges ho vaig aconseguir!

La veritat és que estic molt contenta amb el resultat (tot i que sempre quedi fatal que un mateix s'ho digui, jeje). 

L'estructura l'havia proposat la Glòria (ja feia un parell o tres de concursos enrere) utilitzant sobres i de fet jo ja l'havia posat en pràctica. 

Vaig decidir canviar les mides per poder posar fotografies 10x15, així que vaig utilitzar sobres craft  de mida 18,4 x 26,1. 


Aquí us deixo una presentació amb unes quantes imatges (així si us avorriu podeu aturar-la, jeje). 

La veritat és que la decoració ha estat molt senzilla, utilitzant gairebé sempre trossos de papers, de cartolina craft i els meus ja estimats retoladors negres i blancs. Ara no puc passar sense ells, i de fet tinc dues bones mestres que em van ensenyar el seu potencial i de qui m'he copiat moltes idees (moltes gràcies Glòria i Isabel). També algunes decoracions de fusta que m'havien regalat (cada vegada m'agraden més!!!), algun troquel, algun botó... i poca cosa més... Ah! i la inspiració de la goma amb els botonets tancant l'estructura que tan m'agrada quan ho veia en els projectes de la Rosa!!!

Vale... ja paro d'escriure ;), aquí teniu el treball (que no he pogut publicar fins ara perquè encara no s'havien mostrat tots els treballs presentats al concurs):

També us deixo el vídeo de la cançó que encapçala aquesta entrada, no la coneixia però navegant per la xarxa tot buscant frases relacionades amb volar l'he descobert, la lletra és molt maca!

Per cert... avui he descobert una manera de tornar a posar música al bloc (després que mixpod tanqués...), estic fent proves, a veure si funciona! per tant si voleu escoltar el vídeo haureu d'aturar la cançó que soni i que apareix en una barra en la part inferior del bloc!

Segells...

Hem oblidat que la nostra única meta és viure

i que viure ho fem cada dia

i que a qualsevol hora del dia

assolim la nostra meta veritable si vivim...

Els dies són fruits, i el nostre paper és menjar-los.

(Jean Giono)

I jo afegiria... viure és col·leccionar petits moments que ens fan somriure, que ens fan sentir bé, que ens permeten compartir, somiar, il·lusionar-se... i com no! crear...

Avui estic filosòfica, jeje... potser perque ha estat un dia maco. 

 

Al matí una estona de relax a la platjeta, el mar, el sol, un llibre... i per la tarda un taller que feia molt de temps que volia fer: "carvado" de segells (a saber com es diu això en català!!!). 

 

L'Elena ha aconseguit engrescar-nos i ens ha fet perdre la por a les gúbies i a crear els nostres segells des de zero, una experiència molt relaxant. 

 

Han estat unes hores de concentració però també de converses i somriures, m'ho he passat molt bé! 

 

Gràcies Elena perquè ho has fet genial! i gràcies també a la Mercè que ens obre les portes de l'Enxaneta per aprendre cada dia una miqueta més.

 

I aquí els meus cinc segells dels quals me'n sento orgullosa :), és clar que haig de practicar més i que haig de retocar alguns errors, però... mica en mica...

 

 

 

Estiu...

Tingues sempre present que la pell s’arruga
el cabell es torna blanc,
els dies es converteixen en anys ...
Però l’important no canvia;
la teva força i convicció no tenen edat.

El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrera de cada línia d’arribada, n’hi ha una de sortida.
Darrera de cada èxit, hi ha un altre desafiament.

Mentre estiguis viva, sent-te viva.
Si enyores el que feies, torna a fer-ho.
No visquis de fotos grogues ...

Segueix encara que tots esperin que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha dins teu.
Fes que en lloc de llàstima et tinguin respecte.

Quan pels anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però no t’aturis mai!!!

(Mare Teresa de Calcuta)

Buf!!! Ha passat ja un mes des de la darrera entrada i gairebé ni m'he adonat del pas del temps, i en aquest mes poc scrap, molta feina, molts nervis i també algun moment de desconnexió. 

No vaig tenir temps de penjar l'entrada per explicar que havia fet el meu primer taller com a profe a l'Enxaneta, va ser una experiència molt xula i ja tinc ganes de tornar-la a repetir :), jo m'ho vaig passar molt bé i crec que les meves aplicades alumnes també, malgrat les presser per voler-ho fer tot!!, per mi va ser un oasis enmig del demencial final de curs. I ho haig d'agrair primer a la Sònia que em va traslladar la proposta i després a la Mercè que és la persona que porta aquesta papereria i que té moltes ganes per endinsar-se en el món de l'scrap i transmetre-ho a tothom.

I després del "rollo" us deixo amb una targeteta senzilla que vaig fer pel sant de la meva mare. 

Volia fer-li un petit val (sóc la reina dels "val per...", serà manca de temps? o d'imaginació? :)) per a regalar-li robeta. 

Com no vaig tenir massa temps per aturar-me a fer res amb calma, el dia de la revetlla (cal dir que era el dia abans de la celebració) vaig agafar una cartolina, uns papers, unes floretes i pim pam. 

Jo ja em coneixo..., sempre dic: aquesta targeta serà clean and simple i hi dedicaré mitja hora! mitja hora??? impossible! no faig res que acabi abans de dues hores jo!! i de clean and simple res... i això que és un estil que m'admira... però... cadascú serveix pel que serveix... i jo no sóc precisament minimalista... en fi... com dic jo: "es lo que hay!" :). 

 

El fet és que tot i que no me'n senti del tot orgullosa del resultat a la meva mare li va agradar i ja llueix al seu menjador :). 

A ella li dedico també aquestes paraules de la Mare Teresa de Calcuta que vaig descobrir fa poc i que sembla que hagin estat escrites per a ella, amb la seva força vital que s'encomana sempre.

Ara que ja estic de vacances (i no pretenc fer enveja a ningú, jeje), espero  poder dedicar unes quantes horetes a materialitzar tots aquells projectes que s'amunteguen dins del meu cap i a recuperar el projecte d'art journal! i com no! a torturar-vos amb les meves entrades, jeje.