Estiu...

Tingues sempre present que la pell s’arruga
el cabell es torna blanc,
els dies es converteixen en anys ...
Però l’important no canvia;
la teva força i convicció no tenen edat.

El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrera de cada línia d’arribada, n’hi ha una de sortida.
Darrera de cada èxit, hi ha un altre desafiament.

Mentre estiguis viva, sent-te viva.
Si enyores el que feies, torna a fer-ho.
No visquis de fotos grogues ...

Segueix encara que tots esperin que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha dins teu.
Fes que en lloc de llàstima et tinguin respecte.

Quan pels anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però no t’aturis mai!!!

(Mare Teresa de Calcuta)

Buf!!! Ha passat ja un mes des de la darrera entrada i gairebé ni m'he adonat del pas del temps, i en aquest mes poc scrap, molta feina, molts nervis i també algun moment de desconnexió. 

No vaig tenir temps de penjar l'entrada per explicar que havia fet el meu primer taller com a profe a l'Enxaneta, va ser una experiència molt xula i ja tinc ganes de tornar-la a repetir :), jo m'ho vaig passar molt bé i crec que les meves aplicades alumnes també, malgrat les presser per voler-ho fer tot!!, per mi va ser un oasis enmig del demencial final de curs. I ho haig d'agrair primer a la Sònia que em va traslladar la proposta i després a la Mercè que és la persona que porta aquesta papereria i que té moltes ganes per endinsar-se en el món de l'scrap i transmetre-ho a tothom.

I després del "rollo" us deixo amb una targeteta senzilla que vaig fer pel sant de la meva mare. 

Volia fer-li un petit val (sóc la reina dels "val per...", serà manca de temps? o d'imaginació? :)) per a regalar-li robeta. 

Com no vaig tenir massa temps per aturar-me a fer res amb calma, el dia de la revetlla (cal dir que era el dia abans de la celebració) vaig agafar una cartolina, uns papers, unes floretes i pim pam. 

Jo ja em coneixo..., sempre dic: aquesta targeta serà clean and simple i hi dedicaré mitja hora! mitja hora??? impossible! no faig res que acabi abans de dues hores jo!! i de clean and simple res... i això que és un estil que m'admira... però... cadascú serveix pel que serveix... i jo no sóc precisament minimalista... en fi... com dic jo: "es lo que hay!" :). 

 

El fet és que tot i que no me'n senti del tot orgullosa del resultat a la meva mare li va agradar i ja llueix al seu menjador :). 

A ella li dedico també aquestes paraules de la Mare Teresa de Calcuta que vaig descobrir fa poc i que sembla que hagin estat escrites per a ella, amb la seva força vital que s'encomana sempre.

Ara que ja estic de vacances (i no pretenc fer enveja a ningú, jeje), espero  poder dedicar unes quantes horetes a materialitzar tots aquells projectes que s'amunteguen dins del meu cap i a recuperar el projecte d'art journal! i com no! a torturar-vos amb les meves entrades, jeje.

Volar (2)

Ensenyaràs a volar…
però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somniar…
però no somniaran els teus somnis.

Ensenyaràs a viure…
però no viuran la teva vida.

Ensenyaràs a cantar…
però no cantaran la teva cançó.

Ensenyaràs a pensar…
però no pensaran com tu.

Però sabràs
que cada cop que ells volin, somniïn,
visquin, cantin i pensin…

estarà en ells la llavor
del camí ensenyat i après!

(M. Teresa de Calcuta)

Dissabte... i aquesta setmana ha estat atapeïda, no he tingut massa temps per a res i no he respost als vostres comentaris (I'm sorry! :() però sempre m'omple de satisfacció rebre'ls i fan que el dia tingui un color diferent, així que: moltíssimes gràcies!!!

Avui volia ensenyar-vos una targeta d'aniversari que he fet aquesta setmana (amb una mica o molt de retard) per un amic. 

La meva taula era plena de papers d'un projecte que estic acabant i que us ensenyaré d'aquí a uns dies i m'agradaven tant que vaig aprofitar-los per fer aquesta felicitació.

A l'interior un escrit i uns quants "val per...".

Espero que us agradi!! crec que a ell l'hi va agradar :).

 

Volar...

(...) Li deia enlaira't, enlaira't..
un dia podràs volar
li deia enlaira't, enlaira't..
i ningú t'aturarà (...)

(Enlaira't, Pep Sala) 

 

Ahir vam celebrar amb molt d'endarreriment el sant d'una amiga. 

Va ser un dia molt maco, el solet va brillar, una caminadeta enmig de la natura, el descobriment de nous racons, un bon dinar i sobretot la millor companyia...

I com no podia faltar, la targeteta per dir: moltes felicitats!!!

Cal dir que la idea de l'estel la vaig veure ja fa un temps al bloc d'una noia, crec que polonesa, que fa uns treballs molt dolços.

El dibuix del nen el vaig trobar buscant imatges al google i el vaig pintar amb aquarel·les.

Scrap+Sitges

Tot el què hom no dóna, es perd.

(Proverbi hindú)

Ja fa una setmana des de la fira de Sitges i sóc un desastrillo perquè dia rera dia m'he dit a mi mateixa que faria aquesta entrada. Però ja es comença a olorar el final de curs i la feina s'amuntega sobre la meva taula i dins del meu cap. Així que avui abans d'anar a dormir aprofito per escriure quatre línies.

Dissabte i diumenge van ser dies especials. No vaig agafar la càmera (cada dia l'hi tinc més al·lèrgia) i per tant no hi ha constància gràfica de la meva presència a Sitges però sí molts de records. Des de que la Pilar em va comentar que s'organitzava una fira al costadet de casa que em feia especial il·lusió anar-hi, no només per mirar els materials, conèixer noves botigues (com Ohh! paper de Gavà o Art-it de Castelldefels)... sino també per retrobar-me amb persones que d'una manera o altra ja formen part de la meva vida real. 

Dissabte vaig aprofitar el matí per veure ni que fos per una estoneta breu a l'Esther (definitivament hem de repetir una trobada d'scrap amb la tranquil·litat del diumenge!), la Rosa (era la nostra segona trobada real però és una de les persones que sempre és present al meu bloc amb els seus comentaris) i la Pilar i el Pere. 

Només arribar a la fira vaig trobar a la Raquel a la porta, ja m'havia fet vergonya saludar-la a Badalona i aquesta vegada no tenia excusa, així que em vaig presentar i vam estar xerrant una estoneta. Vaig descobrir una persona alegre i plena de simpatia, de fet no va ser una descoberta perquè virtualment ja havia tingut aquesta impressió :). Ella em va ajudar a trencar el gel per saludar l'Esther, organitzadora i la persona que em va enviar una llibreteta fantàstica feta per ella, tenia ganes d'agrair-l'hi en viu i en directe.

I la resta del matí va passar a tota velocitat i va acabar amb una sorpresa molt especial. 

La Rosa m'havia portat un regalet. M'havia "tunejat" una llibreta amb washis d'un dels meus colors preferits, el taronja (no et vas oblidar els botonets que sempre et dic que m'encanten sobre la goma!!) i també una agenda per posar-hi telèfons (no saps quina falta em feia!! ara ja no tinc excuses per copiar adreces i telèfons!!!) que per cert, m'agrada molt la idea de tapar l'espiral amb feltre!, ah!!! i un sobret amb "xuxes scraperes" (què xules totes!!!)

Moltíssimes gràcies wapa!!! 

Diumenge vaig tornar-hi amb la meva amiga Pilar que va venir a passar una part del cap de setmana a casa, hi havia menys gent que dissabte i vam poder fer el tafaner tranquil·lament, vam coincidir novament amb la Raquel, la Sílvia d'scrapbloc es va recordar de mi :), vaig trobar-me també una alumna meva del cole, una companya de feina de la meva cunyada a qui no coneixia i ella sí em va reconèixer (per uns moments vaig pensar que era famosa i tot, quan em va aturar i em va preguntar si era la Montse, jejeje)... A la sortida vaig topar-me amb la Sònia i vaig poder conèixer en viu a "Les floretes" si més no a tres d'elles!!! Ostres... hem de fer una trobada d'scrap entre vilanovines, eh??? 

En fi... un cap de setmana molt especial.

Taller...

El que hem d'aprendre, ho aprenem fent.

(Aristòtil)

Fa unes setmanes es va posar en contacte amb mi la Sònia per explicar-me que una papereria de Vilanova i la Geltrú (la meva ciutat) començava a oferir productes d'scrap i buscava persones per impartir tallers. La veritat és que em va fer il·lusió que pensés en mi (moltes gràcies!) i també la possibilitat de fer per unes horetes de profe per adults i del què més m'agrada: les manualitats.

Gràcies a ella em vaig posar en contacte amb la Mercè, de l'Enxaneta, una persona molt agradable i vital i amb moltes ganes d'obrir-se un espai en aquest món de l'scrap. Després de parlar-ne ens vam posar d'acord per oferir un taller per conèixer una mica més tècniques, materials i noves idees pels projectes d'scrapbook.

I aquí us deixo la informació. La idea és fer un petit àlbum amb anelles i tags per treballar amb diferents tintes, estampar amb segells, fer embossing (en calent, amb la big shot, etc.), aplicar washis de diferents maneres, utilitzar troquels i moltes coses més. I que aquest àlbum serveixi com a llibreta d'iniciació (amb explicacions, espai per a noves idees, etc.).

Si coneixeu a algú que li pugui interessar només cal que es posi en contacte amb la Mercè, a veure si tenim les persones suficients per fer el taller i m'estreno!!! :)

 

Projecte calendari: maig

Estrenem el mes de maig,

caminem sota el sol, sota la pluja,

veient com la temperatura baixa i puja,

com un núvol ara amb el blau juga. (...)

(Isabel Barriel) 

Diumenge passat (aprofitant el meu viatget a Sabadell per estar amb la família) vam fer (la meva amiga Pilar i jo) l'intercanvi de tags del nostre particular projecte calendari.

Per primera vegada hem aconseguit fer-ho a principi de mes!!! 

Les dues estàvem molt contentes per la fita aconseguida, jeje. No cal dir que vam aprofitar per xerrar i xerrar (gairebé ens tanquen la cafeteria :)).

Em va costar, una vegada més, trobar la inspiració pel mes de maig, però un amic em va recordar allò de "pel maig cada dia un raig" i vaig buscar per internet alguna imatge que em servís de segell digital, i em vaig enamorar d'aquesta. 

Vaig fer-ne algunes còpies, una la vaig "esquarterar" i em va servir de plantilla per retallar els trossets de paper que donen forma al paraigües i vaig decidir-me una vegada més a utilitzar les aquarel·les per pintar els cossos. 

Estic contenta del resultat! i també del tag que m'ha regalat la Pilar, com va dir ella és senzill però m'encanta!! cada vegada m'agraden més les lletres i l'ús del retolador negre i el blanc (es nota que a ella també? :)).

Be happy...

Hi ha persones que es passen tota la vida embrancades en les seves coses, però n'hi ha unes altres que recorren molt segures un camí molt concret.

(Antoine de Saint-Exupéry)

Ahir vam poder gaudir d'unes horetes amb la Maria, la meva neboda que ja fa uns mesos que viu a Irlanda. Amb una mica de retard vam aprofitar per fer-li un regalet d'aniversari acompanyat, com no! de la targeteta de rigor :). 

Estic en un moment poc inspirat per les targetes, tot i que certament és una de les coses que més m'agrada fer, però divendres vaig passar-me per una llibreria de Vilanova (l'enxaneta) que comença a portar material d'scrap i em vaig enamorar d'un paper de l'Amy Tangerine i unes peces decoratives de fusta. Així que em vaig decidir a utilitzar-los.

Aprofitant uns stickers també de l'Amy que m'havien regalat i d'altres cosetes que tenia per casa i uns quants missatges en anglès (quina millor ocasió per utilitzar-los que aquesta?) vaig fer una targeta bastant atípica en mi. 

El resultat m'agrada, malgrat no sigui el meu estil habitual, és colorista i alegre i això és el què desprèn la Maria...

Aquí podreu veure la part posterior i el sobre que l'acompanyava. A l'interior un espai per signar i l'estrena d'un segell que vaig comprar-me un dia de compres per Barcelona amb la Rosa, el reconeixes? ;).