Amor... i somriures...

Estimar no és mirar-nos l'un a l'altre, és mirar junts en la mateixa direcció.

(Antoine de Saint-Exupéry)

Un somriure costa menys que l'electricitat i dóna més llum.

(Proverbi escocès)

Aquestes dues pàgines d'avui són les primeres que vaig fer, de fet en la primera (la del 2011) em vaig equivocar en les mesures i va quedar més petita que la resta, el problema és que no me'n vaig adonar fins que ja havia enganxat la foto i la decoració (per això ho vaig dissimular afegint una cenefa a la pàgina del darrera).

Els Reis Mags (es nota que he estat molt bona minyona) també em van portar un troquel per la big shot de cors, tot i que no en sóc massa habitual dels cors, em va agradar i vaig pensar que era molt adient per la fotografia que tenia reservada per aquest any.

Després en va sortir la pàgina del 2010, combinant també el blanc i el negre. Val  a dir que tot i que tampoc utilitzo blancs i negres mai, m'ha encantat la combinació i de ben segur que la repetiré en d'altres treballs...  Sobretot quan la trenques amb un altre color, com en aquest cas el vermell.

No es pot negar que li estic treient profit a la big shot, gairebé tot en aquesta pàgina està fet amb ella, les cenefes, les lletres, els cors... (és un vici!!).

Sort...

La sort no és altra cosa que l'habilitat d'aprofitar les ocasions favorables.

(Plutarc)

Aquesta és una altra de les meves pàgines preferides. Tampoc no en sé el motiu. 

M'encanta aquest paper i la cinteta dels ocellets de Toga que em va tocar en el darrer sorteig del concurs d'Scrapbloc. 

Curiosament els Reis Mags em van portar un segell amb uns ocellets molt similars i vaig continuar assajant amb el meu retolador per fer embossing, resseguint el contorn de cada un, i fent embossing amb diferents colors.

Amistat...

Un amic és un que ho sap tot de tu i malgrat això et vol.

(Elbert Hubbard)

Treball...

Mira si serà dolent treballar, que t'han de pagar perquè ho facis.

(Facundo Cabral)

En aquesta pàgina tenia la creativitat i la imaginació de vacances i sóc conscient que li falta alguna cosa, però... va sortir així! Potser va ser la influència de l'aforisme :)

Pau...

No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí.

(Mahatma Gandhi)

Aquest Nadal, un amic em va regalar unes plaques d'embossing per la big shot. 

Una d'elles era aquesta que simula una paret de totxanes. En veure-la em vaig imaginar la imatge d'un cartell d'aquells de l'oest amb el "se busca". 

Així que vaig fer una recerca per internet d'alguns cartells amb fotos i algun buit per poder afegir-hi una foto, vaig envellir el cartell i el vaig penjar amb un brad i aquest va ser el resultat! El vaig trobar molt divertit.

El meu amic em va comentar que també era un fons molt adient per un graffiti i li vaig manllevar la idea, així que a la part del darrera hi vaig posar la paraula pau com si fos un graffiti en una paret (hi ha una pàgina web que poses el nom, tries colors i efectes i graffiti enllestit!, després només calia imprimir i passar el resultat per la big shot).

Moments...

Hi ha moments en què aprenem molt més que en anys sencers.

(Fiodor M. Dostoievski)

Quan vaig veure aquest paper em va encantar, és un d'aquells que va fantàstic per fer un LO, però és quelcom que no m'agrada fer, massa espai per omplir i després no sé què fer amb les pàgines. M'agraden més les coses petites.

Així que aquí el vaig esquarterar :) i en va sortir això, una vegada més em va agradar la idea d'utilitzar el "negatiu" obtingut en tallar el cor amb la big shot.

Nits... i records...

En el més profund de la nit comença la matinada.

(Swami Tilak)

Recordar és la única manera d'aturar el temps.

(Jaroslav Seifert)

Les dues següents pàgines les vaig fer utilitzant uns papers de Nadal de Toga que em van encantar i un paper marró que ja no recordo ni d'on el vaig treure! (tot i que aquest és un dels altres colors que no m'agrada). 

Vaig retallar-ne una part per poder combinar els dos colors i vaig jugar amb les tisores de formes. Dues pàgines una vegada més senzilles...

Certament, recordar és una manera d'aturar el temps i tornar a gaudir d'aquells moments que crèiem haver oblidat, alguns amb alegria, d'altres amb enyorança, d'altres amb tristesa...

Aquesta foto no l'he volgut difuminar, queda amb ella un petit record i alhora un petit homenatge a l'Òscar, que va deixar l'empremta en el camí del Pau i en totes aquelles persones que el van conèixer i el van estimar i evidentment en mi mateixa. Ell em va ajudar a conèixer-me, a estimar, a viure cada instant amb intensitat, em va convertir en la persona que sóc ara i això mai es podrà esborrar.