Viatgem a l'Edat Mitjana...

No són les persones les que fan els viatges, sinó els viatges els que fan les persones.

(John Steinbeck)

Dilluns torna a començar el curs escolar, tot i que jo ja fa dies que l'estic preparant. I com dic sempre per a mi és com si comences un nou any, amb noves experiències, noves matèries i com no! nou projecte d'escola, un nou viatge...

Aquest curs tota l'escola treballarem l'Edat Mitjana i com ja vaig fer l'any passat amb la cuina, aquest any el repte era fer un diorama amb aquesta temàtica. I realment era un repte!!! no sabia ni com començar, però mica en mica les idees van anar sorgint. Era senzill pensar en un castell, cavallers, princeses... 

El mes de juliol vaig fer una escapadeta a la Vall d'Aran i anant a comprar el diari a Vielha vaig topar-me amb uns segells medievals d'Aladine, vaig dubtar si comprar-los o no però com eren molt petits vaig decidir no fer-ho. Com acostuma a passar sempre que tenim una cosa a la mà i dubtem, vaig acabar "necessitant-los", així que els vaig buscar per internet i aquests han estat la base dels personatges utilitzats.

Sobre la base d'un cartró dels que utilitzo habitualment per fer enquadernació vaig dissenyar un castell. Bé... sent sincera haig d'agrair al meu amic Miquel el seu ajut incondicional. Normalment no li faig massa cas en els seus consells (especialment en tema de colors i lluentons que a ell li encanten i a mi no, jajajaja) però aquesta vegada sí i aquest diorama també és una mica seu. Em va ajudar en el disseny proposant-me una estructura amb diferents nivells i profunditats i també en el tema de les proporcions. El castell el vaig construir amb una cartolina gruixuda craft embossada amb una placa de textura de maons que li dóna un toc molt especial. I després res... a retallar, enganxar...

Al fons un paper de núvols, els segells escanejats els vaig imprimir a la mida i com estaven pixelats els vaig calcar amb paper vegetal i després els vaig fotocopiar, pintar amb colors aquarel·lables i cobrir de glossy per donar brillantor i consistència. i evidentment em vaig fer un fart de retallar detallets :O.

I ja només quedaven alguns detalls, pel terra sorra i palla, la reixa feta amb escuradents pintats, el pont llevadís amb la cadena, els pendons i banderoles i poca cosa més. Bé... poca cosa és un dir perquè és una feinada espectacular però també he gaudit proporcionalment!!! I he descobert que m'agrada molt enfrontar-me amb comandes estranyes perquè fan treballar la meva neurona creativa a tope!!

I bé... no m'enrotllo més, per qualsevol dubte pregunteu...

Aquí van les imatges!!! A l'escola ha agradat molt a tothom i ja espera a l'entrada a que dilluns arribin els nens i nenes.