Et desitjo... (ja hem tornat a la normalitat)

Et desitjo que descobreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodegen sers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.

Et desitjo que acariciïs un gat, tiris una pedra a un riu i escoltis el silenci de l’albada, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l’acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.

Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que almenys una vegada a l’any en posis una part davant teu i diguis: “Això és meu”, només perquè quedi clar qui és l’amo de qui.

(Víctor Hugo)

Continuo anant una mica a l'inrevés del món i, quan ja tothom ha guardat les decoracions nadalenques, les postals rebudes i ha acabat el seu diari de nadal, jo encara dedico un parell d'entrades més al Nadal. 

Aquests dies he anat amunt i avall, sense massa temps per res però em feia molta il·lusió fer aquesta entrada. Per què? Perquè com ja sabeu ja fa temps vaig proposar al blog un intercanvi de postals nadalenques. Sempre m'ha agradat fer-les (ja de petita comprava una cartolina i les feia tot dibuixant motius nadalencs) i m'encanta obrir la bústia i trobar quelcom diferent a les factures habituals :). Em va sorprendre la vostra acollida i al mateix temps em vaig trobar una mica superada per les circumstàncies personals però finalment les vaig poder enviar i les vostres encara llueixen al menjador de casa.

Avui us vull mostrar les petites (grans) obres d'art que he rebut de totes vosaltres amb molt d'afecte i totes amb missatges que m'han arribat al cor. Sempre el moltes gràcies m'ha sonat a poc, però això és el què us puc dir: MOLTES GRÀCIES!!!!

Aquí us les deixo (sense cap ordre en particular...), en molts casos trobareu molts més detallets (i unes fotos millors que les meves que sempre les faig amb pressa).

La primera en arribar, la de la Montse, amb una estructura original i com sempre tan dolça...

La de la Sílvia... m'encanta el format rodó!!! i a la foto no s'aprecia però ostres!! hi ha una dedicació a retallar les plantetes típiques de nadal!!! i sí Sílvia... crec que aquest ja serà un bon costum entre nosaltres, la d'intercanviar postaletes per nadal :).

La de l'Esther, lluny dels colors habituals però que em va robar el cor... m'encanta la gassa tintada!

La de la Susagna, que tenia por perquè ella diu que és inexperta però el seu treball és de 10!!! Estic encantada d'haver-te descobert una miqueta més, a tu i als teus treballs.

La de la Raquel, sempre amb el seu toc tan dolç i romàntic, els llacets, les perletes... que tan caracteritzen els seus treballs...

La Glòria... aish... m'has robat el cor amb la lluna... ;), preciosa com sempre!!! amb aquestes lletres tan fantàstiques que intento copiar (algun dia ho aconseguiré, jeje).

La Isabel, que és la reina de la cal·ligrafia, els retoladors, les pintures... un treball fantàstic!

La Raquel amb el seu estil tan particular, la roba de sac (m'hi he aficionat jo també arrel dels teus treballs :). Una postaleta preciosa...

La Rosa, que em va sorprendre amb un estil totalment diferent, aquesta casa tan simpàtica i a l'interior el pot dels desitjos... preciós :).

La de la Charo, tot un honor rebre-la perquè ella sempre diu que no li agrada el Nadal i que mai fa postaletes, així que té un valor doble, per aquest motiu i perquè és preciosa :).

L'Elena... què dir... encara estic bocabadada... no és una postal, nooooooooo, és una bola de nadal preciosaaaaaaaaaaaaa. Mare meva quina feinada!!! me la miri per on me la miri és al·lucinant!!!

L'Olga, que patia perquè arribava tard però em va encantar!!! i també les xuxes :). M'agrada molt la idea de les estrelles amb el cartró, queden genials!!!

L'Olaya que tot i que diu que no acostuma a fer postals li ha quedat preciosa!! Li he manllevat les seves fotos perquè la postaleta va patir un accident pel camí. Ja m'he apuntat la idea la l'arbre per l'any vinent :).

 

I ja he deixat pel final les de les meves amigues Pilar. 

La primera no té blog, tot i que ja li dic a ella i al seu home (el Pere) que ho han de fer perquè no paren de crear. Com sempre preciosa! m'agrada molt la idea!!! 

I per acabar la de la Pilar, ja fa tants anys que ens intercanviem postaletes, i paraules i sentiments i mil moments que espero continuar compartint durant molt de temps.

Ostres! quina entrada més llarga!!! però si heu tingut paciència per arribar al final segur que us haurà agradat. Sembla increïble que al voltant d'un tema es puguin fer treballs tan diferents i tots ells tan meravellosos...

Ara sí... moltes gràcies i espero que l'any vinent us torneu a animar!!!