Bocinets de paper pel Nadal...

Només l'amor i l'art fan tolerable l'existència.

(William Somerset Maugham)

Sempre he tingut una certa al·lèrgia a les agulles, i no parlo de les que et claven les infermeres i metges :) (no coneixo a ningú a qui li agradin aquestes!). 

De petita la meva àvia ja va batallar amb mi perquè aprengués la seva afició: el ganxet. Però jo em resistia!

També em vaig resistir a fer mitja (aquesta experiència va ser pitjor!), però sobretot a cosir... Els dissabtes (ni sé quants anys tenia) d'una època (que afortunadament no debia ser molt llarga) anava a aprendre a cosir (vores, traus, ostres!! per què cal cosir traus???, etc...) i buf... a hores d'ara encara recordo que la professora s'enfadava perquè no em posava el didal i jo acabava amb el didal al dit sense utilitzar-lo :). Certament tampoc no dec tenir aquests gens :), se'ls va quedar tots la meva germana :).

La màgia de cosir la vaig descobrir quan vaig començar a enquadernar, aleshores sí m'agradava enfilar l'agulla! i no calia didal!!! (tot i que alguna punxada he rebut!). Està clar que el paper és especial per mi perquè va ser capaç de vèncer al monstre de la costura, jeje.

La qüestió és que aquesta setmana l'equip de 3flowers ha proposat un repte de targeta tipus patchwork amb costura inclosa.

Com, evidentment, no tinc màquina de cosir, he fet uns quants foradets amb un punxó i m'he atrevit a cosir la cartolina. Com els meus pensaments creatius estan nadalencs he aprofitat uns papers que tenia des de fa una eternitat, unes estrelletes (es nota que m'encanten?) i aquest n'és el resultat (davant i darrera)!