Records...

(...) Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.(...)

(Miquel Martí i Pol)

 

Avui ja puc dir que estic de vacances... han estat uns dies finals durs i esgotadors, un viatge pel país Basc, paperassa, notes, nervis... incertesa per aquest demà que sempre ens resulta insospitat... Ara sé que trigaré uns dies a posar la meva ment a lloc, a relaxar-me, a dormir bé, a gaudir de les petites coses i a ubicar-me... però tot arribarà...

Hi ha dies que un es desperta amb una certa melangia... i avui és un dia d'aquests i em venia de gust escriure, transmetre-ho. Avui no penjaré cap manualitat, senzillament us volia (em volia?) regalar uns quants records a través d'algunes imatges d'estius llunyans però que van deixar la seva empremta i que m'evoquen molt moments, moltes sensacions i tot això acompanyat d'unes paraules llançades al vent del meu estimat Miquel Martí i Pol.

La màgia de París....

Racons de la Bretanya francesa...

Aquest mar que transmet pau, immensitat,  tranquil·litat... (Tenerife)

Per a tu Òscar, en el dia del teu aniversari...

Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa,

la teva mort no em crema les entranyes,

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;

em dol saber que no podrem partir-nos

mai més el pa, ni fer-nos companyia;

però d'aquest dolor en trec la força

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer

sabent que tu creixes amb mi: projectes,

il.lusions, desigs, prenen volada

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre. 

(Lletra a Dolors, Miquel Martí i Pol)