- (...) Te'm fas present en les petites coses
- i és en elles que et penso i que t'evoco,
- segur com mai que l'única esperança
- de sobreviure és estimar amb prou força
- per convertir tot el que fem en vida
- i acréixer l'esperança i la bellesa.(...)
- (Miquel Martí i Pol)
Avui ja puc dir que estic de vacances... han estat uns dies finals durs i esgotadors, un viatge pel país Basc, paperassa, notes, nervis... incertesa per aquest demà que sempre ens resulta insospitat... Ara sé que trigaré uns dies a posar la meva ment a lloc, a relaxar-me, a dormir bé, a gaudir de les petites coses i a ubicar-me... però tot arribarà...
Hi ha dies que un es desperta amb una certa melangia... i avui és un dia d'aquests i em venia de gust escriure, transmetre-ho. Avui no penjaré cap manualitat, senzillament us volia (em volia?) regalar uns quants records a través d'algunes imatges d'estius llunyans però que van deixar la seva empremta i que m'evoquen molt moments, moltes sensacions i tot això acompanyat d'unes paraules llançades al vent del meu estimat Miquel Martí i Pol.
La màgia de París....
Racons de la Bretanya francesa...
Aquest mar que transmet pau, immensitat, tranquil·litat... (Tenerife)
Per a tu Òscar, en el dia del teu aniversari...
- Em costa imaginar-te absent per sempre.
- Tants de records de tu se m'acumulen
- que ni deixen espai a la tristesa
- i et visc intensament sense tenir-te.
- No vull parlar-te amb veu melangiosa,
- la teva mort no em crema les entranyes,
- ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
- em dol saber que no podrem partir-nos
- mai més el pa, ni fer-nos companyia;
- però d'aquest dolor en trec la força
- per escriure aquests mots i recordar-te.
- Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
- sabent que tu creixes amb mi: projectes,
- il.lusions, desigs, prenen volada
- per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
- i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
- Te'm fas present en les petites coses
- i és en elles que et penso i que t'evoco,
- segur com mai que l'única esperança
- de sobreviure és estimar amb prou força
- per convertir tot el que fem en vida
- i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,- maduraran els blats i el vent tal volta
- desvetllarà secretes melodies;
- tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
- entre el record de tu, que m'acompanyes,
- i aquell esforç, que prou que coneixes,
- de persistir quan res no ens és propici.
- Des d'aquests mots molt tendrament et penso
- mentre la tarda suaument declina.
- Tots els colors proclamen vida nova
- i jo la visc, i en tu se'm representa
- sorprenentment vibrant i harmoniosa.
- No tornaràs mai més, però perdures
- en les coses i en mi de tal manera
- que em costa imaginar-se absent per sempre.
- (Lletra a Dolors, Miquel Martí i Pol)
