Tardor...

Cada fulla té un color, són coses de la tardor...

(Isabel  Barriel) 

Sí.... ja sé que tinc el blog molt abandonat... però s'ha de dir que la culpa és d'instagram. No és que no hagi fet res d'scrap totes aquestes setmanes! Al contrari!!! em vaig prometre a mi mateixa que aquest curs intentaria buscar més temps per evadir-me amb allò que més m'agrada, i ho estic aconseguint... però a l'hora de penjar-ho he sucumbit a la immediatesa d'instagram i això em fa ràbia, però... no puc tenir-ho tot!!! 

Avui però aprofito per penjar un treball que presento al repte de Locas por el Scrap que podeu veure aquí.

Amb les noies que ens trobem cada mes per scrapejar una mica i xerrar molt més :) vam decidir d'autoproposar-nos un repte mensual d'un LO. Jo no sóc molt de fer LO i per això és més que un repte! 

Aquest mes es tractava de fer un LO de tardor, amb fons d'aquarel·la, fulles, colors típics de tardor i opcional un "mapatxe" (com es diu en català??? :O), jejejeje, la veritat és que aquesta condició és culpa meva... perquè ja fa temps vam fer'un taller  amb uns papers amb  "mapatxes" que no lligaven amb res  i jo vaig estar despotricant tot el temps dels bitxos i de la cinta de doble cara per enquadernar (Charo... això et sona?? jajajajaja). A partir d'aquest moment totes les noies de la trobada cada vegada que veuen un mapatxe fan la conyeta :).

Però bé... vaig al gra... aprofito els colors i la temàtica per presentar-me al repte que demana la següent paleta de colors:

I aquí va el meu treball, val a dir que al final li trobaré la gràcia a fer layouts :), estic contenta amb el resultat. També he comprovat que m'agrada la simetria en aquests treballs.

Espero que us agradi!

Podeu veure que he amagat "subtilment el mapatxe, ah... els números verds de la data també era una conya que vam fer...  :).

L'amistat és...

(...) Compta amb mi quan s'oxidin els dies
i si la boira entela els vidres
dels teus somnis, quan no els trobis,
compta amb mi. (...)

(Txarango)

Avui us ensenyo una part del regal que vaig fer fa uns dies a la meva amiga Pilar. D'entre els 50 paquetets, n'hi havia un dedicat a l'amistat.

Vaig comprar una llibreta ja feta (no tenia temps per fer-la jo) i vaig decidir que faria un àlbum senzill, amb els fons amb aquarel·les i aigua i hi posaria la foto amb una paraula i algun petit detallet. Volia fer quelcom ràpid i senzill (no sé com m'ho faig però sempre vaig a contrarellotge!) però que quedés bonic.

Era la primera vegada que em dedicava a fer els fons d'aquarel·les i m'ho vaig passar molt bé i segurament que seguiré provant, alguns em van quedar millor que d'altres però... és el que tenen les manualitats!!

Les fotos reflecteixen moments d'aquests mmm, crec que la Pilar em va dir 19 anys d'amistat... com passa el temps!!!! N'he difuminat algunes perquè surten d'altres persones, les nostres m'ha donat permís per posar-les :). 

I bé... aquí va aquest àlbum senzill però fet amb molt de sentiment...

Ah! la portada també està pintada directament amb aquarel·les i el meu intent de lettering :).

Espero que us agradi com li va agradar a ella!

 

 

50 tags... 50 regals...

Els amics són aquells estranys éssers que et pregunten com estàs i després es queden a escoltar tota la resta.

 (Ed Cunningham)

Diu una llegenda xinesa que un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, tot i el pas del temps, del lloc i de les circumstàncies. El fil vermell pot tensar-se o embolicar-se però mai no podrà trencar-se.

Ja fa uns quants anys aquest fil vermell em va apropar a la Pilar, una de les meves millors amigues, el fil certament, ha fet que ens apropéssim i allunyéssim, però l'amistat continua intacte, jo diria que creixent perquè si d'alguna cosa serveixen els anys és per aprendre, conèixer i respectar.

Aquest any la Pilar ha fet 50 anys i és un aniversari que li feia molta il·lusió, així que a mi també em feia il·lusió fer-li un regal diferent i especial. Vaig pensar: i què li regalo? I vaig dir-me... doncs... una representació de totes aquelles coses petites o grans que formen part de la nostra vida: sentiments, paraules, etc... cada una d'aquestes "coses" ve representada amb un tag i associada a un regal, alguns d'ells coses simbòliques, d'altres regals per compartir no només en aquest dia especial d'aniversari sinó també la resta de l'any. 

A ella li va agradar molt i jo vaig gaudir molt no només fent els tags, també pensant cada paraula, cada regal...

Ara us deixo amb els tags, he fet uns quants collages perquè són molts. Són tags per fer ràpidament, alguns amb washis, altres amb segells, amb troquels... i intentant fer una mica de lettering :O.

 

I aquesta és una mostra dels regals...

i la bossa on estaven guardats (la foto és nefasta I'm so sorry)...

Una mica d'enquadernació....

(...) Ei, encara tenim temps!
De despertar ben d'hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits (...)

(Joan Rovira)

Avui us ensenyo unes llibretes amb enquadernació belga, que a aquestes alçades ja sabeu que és un tipus d'enquadernació que m'encanta!!! 

Una d'elles va acompanyar la targeta d'aniversari que vau veure aquí i l'altra era un detallet per la noia a qui feia l'snail mail que us vaig ensenyar en la darrera entrada.

Les dues amb decoració senzilla i esperant que s'omplin de sentiments, de vida... del que els seus nous propietaris desitgin :). 

I res... no escric més... us deixo amb les fotos i amb aquest fragment de cançó d'inici (per animar-me a mi que ja estic en predepre pretornada a la feina :O).

 

Snail mail estiuenc

El moment més bell d'un viatge és el seu record.

(Laurence Sterne)

Ja fa dies que volia fer aquesta entrada, però certament aquest estiu que estic vivint ha estat d'un no parar, fins i tot aquesta segona part que pretenia ser relaxada. Però sincerament l'estic gaudint d'allò més i amb molta intensitat.

Ja vaig avançar l'entrada a l'instagram però volia fer-la també aquí, m'agrada aturar-me i escriure, ni que siguin quatre línies, de fet abans ho feia molt això d'escriure, agafava una llibreteta i deixava anar sentiments, sensacions... sense cap objectiu. Mica en mica he anat perdent el costum i em sap greu, per això també em sabria greu abandonar el blog.

Però bé... no m'enrotllo... 

Aquest és el segon estiu que participo en un snail mail amb unes noies amb qui ens trobem cada mes per fer scrap i compartir moltes coses. M'agrada participar-hi perquè m'obliga a aturar-me i fer scrap i també a buscar estructures noves.

Aquesta vegada he fet una estructura que per fora sembla de midori però és un àlbum. El tutorial el podeu veure aquí. La veritat és que és molt senzill de fer i té una capacitat immensa, hi ha pàgines amb solapes com a butxaques que ja formen part de l'estructura i d'altres sense perquè es puguin combinar les fotos amb les targetes, etc. Jo he modificat una mica l'estructura, he posat tres quadernets enlloc de quatre i he canviat la mida de l'acordió on van grapats els quaderns. M'ha encantat i segur que la torno a fer com a àlbum!!!

També m'ha agradat molt el tipus de portada amb acetat que deixa veure la primera pàgina i combinar la roba de sac i la decoració lateral com si fos un midori.

La meva idea era que servís per àlbum per la meva penpal, donat que tot el que hi he posat  es pot desenganxar i aprofitar: fustetes, segells, coses troquelades, washis, xapetes, etc.

Com ja l'ha rebut puc penjar les fotos. Espero que us agradi tant com a ella!!!!

La primera foto és dels dos paquetets que vaig enviar, el segon, que era un regalet fet a mà el podreu veure a la següent entrada.

I aquí us mostro algunes pàgines de l'interior i un parell de collages amb la resta perquè no se us faci molt pesat:

 

Una carpeta scrapera

Les estones d’oci són la millor de totes les adquisicions

(Sòcrates)

Ja fa moltes setmanes vaig començar a fer una carpeta per guardar els papers d'scrap. Era el projecte compartit per un grup de noies i ara un noi i tot!!! :) que ens trobem un diumenge de cada mes.

A Sitges havia comprat uns papers molt xulos d'scraperes que van ser amor a primera vista i aquest no podia ser el projecte més adient per ells. 

L'estructura és molt senzilla, els papers de la portada són papers fets a mà (dels milions que tinc per casa, aish... és el que té estar enamorada del paper!!! un dia us haig d'ensenyar el meu "dispensador" de papers i cartolines gentilesa de la meva amiga Mercè), El tancament és una goma que vaig comprar al Tiger ves a saber quan! I també vaig afegir-hi una nansa amb cordill trenat.

Aquest és el resultat de la cara davantera i la del darrera.

A l'interior un parell de butxaques per posar-hi papers més petits.

Jo estic encantada amb el resultat, ara tocarà omplir-la!!! 

Ah! per cert... les "males influències" :) m'han abocat a obrir un compte d'instagram, buf! encara m'hi estic barallant. Com ens hem de veure!!! jo que sóc anti xarxes socials!!!! :). Així que m'hi podreu trobar allà com a bocins de paper. Us hi espero!!!