Llibretes...

La imaginació és més important que el coneixement. 

(Einstein)

Avui us porto quatre llibretes fetes amb enquadernació belga.

Les primeres que us mostro les vaig fer amb aquest paper de flors que em va enamorar quan me'l van regalar. Amb els papers de flors em passa una cosa ben curiosa, m'agraden, els trobo vius i plens d'energia però després mai sé com utilitzar-los ni on posar-los. En aquest cas (per allò de l'excepció que confirma la regla :)) ho vaig tenir clar des del primer moment: volia fer una llibreta. De fet com m'agradava molt també l'altra cara en vaig comprar un altre d'igual. 

Aquestes llibretes amb enquadernació belga les vaig preparar per un taller que vaig fer amb les noies amb qui cada mes (quan la vida m'ho permet) em trobo i passem un bon matí plegades compartint idees, projectes, etc. 

El llom el vaig folrar amb la tela d'enquadernar de roba de sac que havia utilitzat per l'àlbum del meu germà. M'encanta el toc rústic que li dóna! I la decoració senzilla, uns tags, i unes fustetes...

Ara m'adono que no he fet fotos de l'interior! i bé... la qualitat de la llum és nefasta :O, no sé si algun dia n'aprendré a fer fotos...

Ah! la llibreta gran és DIN A5 i la petita mesura més o menys 10x11 cm.

 

Les segones llibretes les vaig fer la setmana passada. Cada any vaig a visitar a una excompanya de la primera escola on vaig treballar. Ella estiueja a Sant Feliu de Guíxols i sempre em guarda un dia per compartir-lo amb mi i posar-nos al dia. Anem a la platjeta, llegim, ens relaxem i sovint anem a caminar pel camí de ronda de s'Agaró que és molt màgic. 

Sempre vull portar-li alguna coseta feta per mi però com sempre ens veiem just acabat de plegar mai tinc temps :O, aquest any ha estat més tard i per això li he fet dues llibretetes personalitzades. Cada vegada m'agrada més l'enquadernació belga, és molt versàtil i molt consistent.

Aquest va ser el resultat que li va encantar! Tant a la llibreta gran per a la meva amiga com en l'anterior vaig optar per posar una pinça per fer el tancament. En aquest cas a la petita vaig optar per un botó.

i això és tot... aviat tornaré amb més cosetes... em vaig prometre fer scrap aquest agost i ho estic aconseguint :).

Per molts anys!!!

(...) T'adones que en som de petits davant de la natura? I, tanmateix, ens creiem els éssers més importants, el centre de tot aquest univers. No és estrany? 

- La vida, la nostra vida, és l'única cosa important. Què importa la nostra petitesa si som grans pel fet de ser i engrandim el nostre entorn! (...)

(Tot et serà pres, Pau Joan Hernàndez)

Després d'una miqueta més d'una setmana voltant per Txèquia i meravellant-me amb els racons d'aquesta màgica ciutat que és Praga, torno a estar per aquí, en plena forma per scrapejar, que és el que penso fer aquest agost: platja, lectura, dormir, passejar, relax i espero que molt d'scrap, en tinc moltes ganes... sempre és el meu refugi. 

Avui us ensenyaré una altra targeta diorama que vaig fer abans de marxar per una persona molt especial a la meva vida. Hi ha persones que entren de puntetes a les nostres vides, sense fer gaire soroll, però mica en mica es van fent un espai en el nostre cor. Aquest és el cas d'aquesta persona amb qui dia a dia comparteixo moltes coses. 

Ell és un gran aficionat a l'espeleologia i li volia fer una targeta personalitzada que representés les coves, és per això que necessitava mostrar aquesta tridimensionalitat. Aquesta vegada però la vaig fer una mica diferent. Per Nadal, en el meu habitual intercanvi vaig rebre una targeta d'aquest tipus d'una noia, la Cristina, ella feia una estructura més tipus capsa per amagar els laterals i em va agradar molt la idea, així que la vaig posar en pràctica. També vaig reforçar molt la targeta, tant que fins i tot costa una mica tancar-la :O.

Vaig estar buscant i buscant per internet alguna imatge que fos divertida i en vaig trobar dues que vaig pensar que li donarien el toc informal que volia, són de diferents tires còmiques (les podeu veure aquí i aquí). Em vaig descarregar un parell de fons d'imatges de coves i cap a la copisteria!!!

Només em quedava retallar-ho tot i anar preparant les capes, l'espeleòleg negre petit del fons també el vaig retallar amb molta paciència. Vaig afegir uns ratpenats d'un kit de halloween i vaig folrar la targeta amb aquest paper que simula pedres. Ah! i no podia faltar el ratpenat de fusta! (de fet crec que ja li havia fet una targeta amb el mateix ratpenat :O, és el que té tenir mala memòria!).

I poca cosa més... aquí us deixo el resultat!

 

 

 

 

Enmig de l'oceà...

 

(...) Per art de màgia

baixem com l'aigua

i a cada obstacle

refem com si res el camí,

construint a mida el destí.

 

A contracorrent,

de cara al vent

amb mar de fons i onades,

governa tu el vaixell,

que no tens res a perdre,

res a perdre, res,

res a perdre.

Boig, el món és boig,

però és nostre

i és el millor

d'entre els possibles.(...)

(Què boig el món, Lax'n'Bustos) 

Avui us ensenyo una targeta que vaig fer fa una eternitat (potser l'any passat), però que no sé perquè s'havia quedat a l'arxiu. Ara és el moment adient de treure-li la pols a les fotos, quan el sol brilla i ve tan de gust banyar-se al mar i gaudir del relax de les vacances i de l'estiu.

Una vegada més vaig utilitzar el recurs de la tridimensionalitat que sovint aplico en meus treballs i vaig fer una targeta diorama, amb motius mariners que tant m'agraden! La majoria dels segells (el far, les estrelles de mar, l'àncora del darrera i els peixos) són uns segells de la Mariona de Segon Segona Studio, si no els coneixeu us animo a fer-ho perquè són una monada i ella és un encant de persona.

La resta una malla de cebes o patates :), aquest paper que simula fusta, cartolines, una mica d'imaginació... ah! i les fustetes i el cordill que no hi faltin!! :).

Espero que us agradi i us convidi a gaudir d'aquest estiu!

 

Fins aviat...

El que d'arrel s'aprèn mai del tot s'oblida.

(Sèneca)

Aish... que vaig in extremis a acomplir el meu objectius de dues entrades al mes!!! no tinc remei!!, i no pas perquè no tingui res a ensenyar-vos, al contrari! però no trobo el moment, quines ganes de vacances, platjeta, scrap, llegir, passejar!!! El meu cap està a punt d'esclatar!

Avui però, faig una petita pausa per mostrar-vos dues "card in a box" per a dos companys de feina que han canviat el seu rumb i el curs vinent no estaran compartint penes i alegries amb mi. 

La primera targeta que us ensenyo és pel Miguel, el profe de mates, és per això que tenia clar quins papers volia utilitzar per l'exterior i per simular la pissarra. El "profe" és un segell de química que vaig comprar fa temps i que encara no havia utilitzat (em vaig enamorar quan el vaig veure, suposo que per rememorar els meus anys a la facultat entre vasos de precipitats i buretes :)). 

La segona és per la Clara, la profe de castellà entre d'altres coses, per això la màquina d'escriure i el text de la pissarra. En aquest cas em va costar saber quin paper utilitzar per l'exterior i al final remenant entre les piles de papers que tinc per casa vaig trobar aquests amb els llapis que em va semblar divertit (de vegades el Diògenes scrapero acusat va bé, jeje).

Les part exterior de les targetes és senzilla, paper, roba de sac, un tag, un element significatiu per a cada un i un desig de bona sort, ah! i al darrera una butxaqueta amb uns tags per unes dedicatòries. A la part interior una escena i uns frases sobre l'educació i els professors (ja sabeu com m'agraden les cites!).

I bé... aquests són els resultats! 

Ells han estat encantats amb les targetes i jo feliç de fer-les i que tinguin un petit record. Per a mi el regal és la vitalitat, la força i les ganes de menjar-se el món de la Clara, i el "savoir faire" del Miguel. No us oblidaré!!!

50 anys de casats

L'aventura de la vida és aprendre. 

L'objectiu de la vida és créixer. 

La naturalesa de la vida és canviar. 

El repte de la vida és superar-se. 

L'essència de la vida és tenir cura. 

El secret de la vida és atrevir-se. 

La bellesa de la vida és donar. 

L'alegria de la vida és estimar

(William Ward)

Aish... quan arriba aquesta època no trobo mai el moment d'acomplir els meus propis objectius personals, com el que em vaig proposar aquest any de fer un parell d'entrades al blog cada mes, i no és que no tingui res per ensenyar-vos!!! però estic tan esgotada i tinc tantes coses al cap que no hi ha manera de trobar el moment adient.

Però ara sí... juny... tercera avaluació tancada i a dues setmanes de tancar el curs (si més no amb els nens). Ara és el moment d'ensenyar-vos les poquetes cosetes que he fet darrerament. 

Dissabte passat (amb una mica de retard) vam celebrar els 50 anys de casats d'uns bons amics i ex-companys de feina. Tenia molt clar que els hi volia fer una targeta amb format de targeta infinita (m'he enamorat d'aquesta estructura!!). Però no la volia donar tal qual, així que vaig recordar una targeta que havia fet la meva amiga Pilar per un casament on hi havia un cotxe d'aquells típics "just married". Les filles dels meus amics van ser còmplices i em van passar algunes fotos. 

Així que vaig fer una targeta que guardava al seu interior una nova targeta. Els hi va agradar molt i jo vaig gaudir molt retrobant-me amb la meva creativitat (a més a més contenta perquè ho vaig fer tot en una tarda!!! com sempre a darrera hora :O). Val a dir que el cotxe el vaig veure en una targeta de la Vicky Papaioannou i és un troquel de la Bigh Shot, bé... deu ser un troquel perquè jo el vaig buscar per internet i el vaig "copiar", vaig imprimir-lo, vaig retallar les parts i les vaig dibuixar sobre els papers que volia utilitzar retallant-lo novament.

Aquest en va ser el resultat... espero que us agradi!!!

Davant...
 

L'interior...

Darrera...

I la targeta infitina... Aquesta vegada també vaig utilitzar els papers d'Stampam. M'encanten!!!!! i ara que he tornat a gastar la segona compra ja els torno a necessitar :). En aquesta targeta he combinat els blau-verd amb els grocs i m'agrada molt la combinació (tot i que jo no l'hauria fet mai :)). Les lletres són de fusta i tot i que no es noti l'avió està retallat i li he donat volum per sobre dels núvols, tot i que és un tipus de targeta on no és recomanable donar-hi volum (però per a mi és missió impossible, jeje).

Aquesta vegada vaig enregistrar un petit vídeo per veure la targeta en moviment... Us animo a fer aquesta estructura, és molt senzilla i realment sorprèn a qui la rep! Per cert... agrair a la Mariona de Segon Segona que és qui ens va ensenyar a fer aquesta estructura en una trobada (ja sabeu que jo detesto els vídeos tutorials i només de pensar que haig d'aprendre a fer-ho a través d'un vídeo m'agafa urticària, jejejeje).

Sant Jordi...

Llegint descobrim el nostre món, la nostra història i a nosaltres mateixos. 

(Daniel J. Boorstin)

Aish... que ja està passant el mes i gairebé no he publicat res... bé... de fet és que tampoc he fet molt d'scrap :O. Aquests darrers dies però he acabat un treball que vaig començar ja fa bastant.

En la darrera entrada us parlava d'unes trobades amb unes noies compartint algun projecte. En la del mes de març una de les noies ens va ensenyar a fer una targeta infinita. Jo ho havia vist alguna vegada per internet però ja sabeu quina mandra em fa mirar vídeos! així que no l'havia provat mai. La majoria de les noies la van fer com si fos un mini amb fotos perquè l'estructura que és molt original et permet veure diferents parts. Jo no sabia quines fotos posar, així que vaig optar per fer una targeta de Sant Jordi que, òbviament, no vaig acabar aquell matí :-O.

La volia regalar per Sant Jordi, juntament amb un llibre, així que divendres i dissabte hi vaig estar treballant (com sempre a darrera hora).

Avui us deixo el resultat. Les fotos són estàtiques i no s'aprecia que és una estructura que vas plegant i desplegant mostrant diferents "pàgines", és molt i molt xula i us la recomano perquè a més sorprèn a qui la rep. També us haig de dir que si en feu alguna comenceu a decorar-la per ordre perquè us podeu trobar com jo que en alguna pàgina no us quadri i acabeu improvisant per a que no es noti (jo vaig haver de posar unes finestretes perquè no es veiés el que havia enganxat i que no quedava bé vist des d'una altra pàgina).

Bé... no m'enrotllo més... aquí va... espero que us agradi. Jo segur que la repeteixo!!! 

 

"El mejor reto del mundo"

L'amor creix quan es comparteix.

(Antoine de Saint-Exupéry)

Una de les coses més boniques que m'ha regalat el fet de tenir aquest blog han estat les persones que s'han anat creuant al meu camí i que, en silenci o deixant algun missatge, m'han anat animant i compartint molts moments al llarg d'aquests any. 

Una d'aquestes persones és la Montse de Caldes, vam començar amb l'intercanvi de postals de Nadal, va venir a conèixer-me a la Primavera Scrapera i finalment em va convidar a les trobades que ella i un grup de noies fan mes rere mes. Primer hi vaig assistir com a tallerista i després com a participant i he gaudit molt dels tres diumenges. M'encanta veure els diferents estils, les diferents maneres de treballar, compartir...

Aquest darrer diumenge ens vam trobar per a contribuir en aquest repte solidari que ja fa anys organitza l'Andrea a través de 3flowers. Totes les noies ens vam posar ràpidament a crear punts i targetes que ahir van viatjar cap Astúries. Vam aconseguir fer 29 targetes i 41 punts de llibre i vam gaudir molt. Esperem dibuixar un somriure i una mica d'il·lusió a aquests nens que estan hospitalitzats. 

Avui us deixo la meva contribució i una imatge de tots els treballs junts. 

Les meves targetes... estic contenta perquè he aconseguit fer alguns treballs molt senzills (allò que mai aconsegueixo!!), gràcies a algunes segells que em van deixar (el de les nenes) i a aquest segell dels ocellets que va ser amor a primera vista a Sitges :).

 

I els meus punts... (alguns a conjunt amb les targetes).

I aquí la contribució de totes les noies... quina passada, oi?